Caminant per terres de la batalla de l'Ebre

Hem aprofitat la festa de l'1 de maig per arribar-nos fins a Corbera d'Ebre i fer dos recorreguts. Un, seguint l'itinerari que ens porta per camins de soldats, de rereguarda, d'ordres i fusells contra el veí o el
familiar o l'amic... petjades d'uns esdeveniments que no haurien d'haver succeït mai.

I hem anat llegint paràgrafs del llibre d'Estanislau Torres, Indrets i camins de la batalla de l'Ebre, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Un petit llibre que ens ha situat geogràficament amb la història d'aquells fets. Ens ha acompanyat, també, la lectura de "Estimada Teresa", (Llibres de butxaca de l'editorial Pòrtic), una novel·la del mateix autor que ens transporta a la vida dels anys trenta i quaranta, amb el festeig i la guerra civil pel mig, amb la desbandada de la retirada i que arriba als darrers anys seixanta amb tota la tristor, la ràbia i l'enyor del passat.

I hem comptat amb la companyia dels dos fills de l'escriptor, el Marçal i la Mireia, i també amb el Jesús, tots ells de la família Torres.

El dia d'un blau net que retalla els perfils de les muntanyes que tenim al nostre voltant. L'aire fresquet que ajuda a caminar i els colors del verd de les vinyes, els ametllers amb els ametllons penjat i fent caure les branques cap a terra pel seu pes; els marges florits de tots colors: el vermell de les roselles i els botonets de la sempreviva en tot el seu esplendor.

Durant el camí d'anada podem anar observant diferents escultures fetes de ferro rovellat talment material de guerra, d'objectes de rebuig que retornen per donar vida i fer un cant a la natura. 

Arribats a la "Cota 402" ens trobem amb la trinxeres obertes, les cabanes de refugi i els observatoris per aguaitar l'enemic.; avui, per sort i des de fa anys, estan buits. Tant sols es sent les paraules de l'escriptor i els sorolls dels clics de les màquines de fotografiar i dels mòbils. A poc a poc la memòria retorna als que hi perderen la vida.

Seguim l'itinerari que, possiblement, van fer molts dels soldats, carregats ells amb fusells, pistoles, alguna granada..., trepitjant fang amb les botes foradades, sentint el soroll dels avions per sobre dels seus caps... Avui canta algun ocell.

Al encreuament de quatre carreteres asfaltades, trobem la Punta de Quatre Camins amb uns plafons que ens expliquen el que aquí succeí llavors. Una escala dóna accés al monòlit erigit en memòria de la defensa del lloc que feren els Requetès, Terç de Nostra Senyora de Montserrat. Sota, un altre monòlit en favor de la pau, està completament esberlat. Des d'aquí es domina el poble de Vilalba dels Arcs, al nostre darrere; al davant la Punta Targa ocupada pels republicans. Uns trets que es creuaven en uns centenars de metres, unes bales que es perdien en la terra roja, ara ocupada per vinyes verdes fulles de pàmpol transparents al sol. Ens encaminen cap a la Punta Targa per fer honor als dos costats. Ens reben unes pedres que recorden els homes que pertanyien a famílies que, de segur, res tenien a veure amb qui projectà tota la sublevació. A la punta Targa, el monòlit erigit pels mateixos Requetès en honor als republicans que hi perderen la vida (un acte de pau), també està esberlat, els trossos caiguts per terra. Sembla una premonició pel nostre futur; esperem que així no sigui.

Reprenem el camí baixant ara per la Vall de l'Aubatà. Vinyes verdes vora aquesta terra més de secà. Aprofitem per fer una parada i dinar prop del canyissar, contemplant els ceps i les rabasses. Admirem una antiga sínia i continuem trobant alguna escultura més mentre ens anem acostant a Corbera d'Ebre.

Per acabar el jorn, per entendre allò que va ser, tenim la visita guiada al Poble vell de Corbera, bombardejat des de tots els fronts varies vegades, però destruït quasi completament per les tropes feixistes. Unes parets que es drecen sense taulats, ni finestres, ni botigues..., un poble fantasma sense vida, una memòria del que va passar i una recordança del que no hauria de ser. Gràcies a les explicacions de la guia entenem més la desesperança d'un poble que va canviar radicalment la seva història. Una guia que ens fa anar de sol a ombra, que té clar el que vol dir, que parla de la història sense embuts i que ens té a ratlla escoltant-la.

Passejar pels "carrers" fa una mica d'impressió; aturar-se a les portes i façanes mig caigudes fa basarda. 

Si hi aneu, no deixeu de seguir l'Abecedari dels artistes en pro de la pau: escultures i escrits o frases o poesies que ens recorden lletra a lletra, des de la A fins a la Z, que un altre món pot existir. Nosaltres, ens parem davant la "F", en un escrit de l'Estanislau Torres que llegeix la seva filla i on ens fem una fotografia de conjunt per recordar el moment. Després, entrem a l'església, imponent, esventrada, amb un sostre de vidre que la protegeix de les malvestats, amb fotografies antigues de quan al poble s'hi feien aplecs a la plaça del davant o dels carrers estrets i costeruts que, segurament la gent feia corrent per arribar a missa a temps. L'església dalt d'un turó, que tot fa pujada, dominant les runes, una runa ella mateixa, dominant el paisatge, avui plàcid; una església testimoni del passat que es domina des de tot arreu.

I marxem cap a Gandesa per allotjar-nos a l'Hotel Piqué i donar un vol per un poble animat que, tot i estar al costat de Corbera, les bales el varen respectar.

A l'hora d'un bon sopar ja hi som tot el grup sencer, els que hem marxat al matí i els treballadors que han arribat al vespre i tots plegats quedem per continuar caminant i llegint l'endemà.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/corbera-debre-espais-batalla-de-lebre-169151545