El rec comtal de Barcelona

Avui no hem anat amb el sac a la motxilla, ni amb "l'uniforme" d'excursionistes —botes, pals i anoracs—, avui hem fet una excursió per Barcelona, que ja li tocava!

Hem sortit per recórrer el rec comtal de Barcelona i saber-ne més de la ciutat — fets històrics i llegendes— en una passejada per la ciutat comtal, amb la gent del CEC i amb un vocal que pot explicar moltes coses.

Una passejada plena de curiositats, d'història i històries per entendre no només quin va ser el passat de la capital de Catalunya, si no per entendre perquè tenim aquest present i poder preveure quin podria ser el futur. És difícil fer una ressenya de tota la passejada, de tot el que hem après, de poder parlar en propietat des del teclat d'un ordinador l'endemà d'haver escoltat gent que en sap un munt i, a més, no caure en la importància de quatre frases agafades al vol i no d'haver-ne copsat unes altres. Des d'aquesta oportunitat de fer ressenyes de les sortides que tinc com a autora d'aquest bloc, m'ho veig força complicat.

Hem resseguit el rec comtal que portava aigua del Besòs a Barcelona i que, venint des de Montcada, travessava la ciutat, enmig dels locals i carrers dels diferents oficis que van conformar els gremis: assaonadors, sabaters, guixaire, carders, paraires, flequers, mariscals, ferrers..., uns gremis que van néixer com a confraries religioses promogudes per l’Església i més o menys tolerades pel poder reial que, sota la base de l’advocació a un sant o a una mare de Déu, van acabar esdevenint veritables “associacions” professionals. Us imagineu una ciutat com aquella, amb uns carrerons estrets, unes muralles que tancaven la seva expansió, tothom circulant (gent, animals...)! Una organització de la societat a diferents nivells de participació on alguns tenien més oportunitats que d'altres...; salvant la distància de la "modernitat" que ens ha donat els segles passats, més o menys com ara!

Del rec, no en queda res sota terra; tones i tones de terres que l'han anat cobrint i tapant, edificis i garatges que han anat destruint el subsòl per anar vivint com vivim, encara que anem trobant al nostre pas restes de l'imperi romà que va estar per aquí, amb les seves muralles i els seus aqüeductes.

El Besòs encara hi és, molt més subterrani que no a ple aire, un riu, crec jo, força ignorat pels barcelonins, que sempre han pensat més en el riu del sud, el Llobregat, que no pas en el del nord. Un riu una mica "fronterer" però que va fer una feinada important pels barcelonins de l'època medieval i pels romans!

El rec comtal fou molt important, fou una estructura que perdurà fins al segle XIX com un dels principals abastidors d'aigua a Barcelona. Servia per a regar i també com a força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat. Tenia un recorregut de més de 12 km: naixia als Pous de Montcada, reemplaçant l'antic aqüeducte romà, i desembocava al port pel Pla de Palau. En el seu recorregut regava nombrosos horts de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, les hortes del Portal Nou, Sant Pere i els horts d'en Favà. 

Hem intentat anar seguint el seu recorregut començant l'itinerari a l'Arc de Triomf, seguint pel carrer del Rec comtal i la zona del Born, el carrer Montcada, la plaça de l'Àngel..., tot desviant-nos en alguns punts per anar entenent la nostra història; la història dels comtes, com la de Martí l'Humà que ens ha deixat, principalment a "totes", meravellades i corpreses! La història del nouvingut Ferran d'Antequera i del conseqüent Joan Fivaller i de tants prohoms que ens han portat on som.

I també la història "amagada" de l'Hostal de la Bona Sort, de l'església de la Mare de Déu de la Guia (que hem trobat oberta!), dels motius "inconfessables" de la Santa Inquisició, de la cremada de les bruixes que distreien els treballadors en dies de festa al que ara és el passeig del Born, del call jueu, dels trossos que queden del viaducte romà i de les pedres de les edificacions de temps passats que han anat servint per fer edificacions noves "al llarg de tots els segles", els carrers amb l'ofici més vell de món i de quina manera en feien el que avui en diríem "publicitat" i parant, també, a la plaça que ha ostentat sempre, sempre i sempre el poder de la ciutat.

Hem seguit història i històries i llegendes de dits incorruptes de les santes i àngels.

El recorregut l'hem pogut fer amb estones de sol i de pluja (que les bruixes es pentinen), d'obrir i tancar paraigües sense mullar-nos gaire, escoltant unes explicacions ben acurades i amb tot l'interès per part dels caminants. I hem descobert una Barcelona antiga totalment nova per a la majoria de nosaltres. Crec que per a tothom ha valgut la pena caminar pel terra mullat, aguantar algun petit ruixat, confondre'ns, en algun moment, amb els turistes quan hem entrat als palaus del carrer Montcada, entrar al pati de la Casa de l'Ardiaca per veure el tros d'aqüeducte romà descobert no fa massa i acabar l'itinerari al mateix
aqüeducte que serveix de paret mitjancera d'un edifici.

Hem sigut conscients del pas de temps i dels canvis que això provoca: tot és efímer o tot es transforma. I val la pena, com deia al començament, tenir present el passat, per passar pel present arribant al futur.

I per acabar la jornada, alguns de la colla ens hem arribat fins La Lluna on hem degustat un bon dinar en companyia.

Segur que m'he deixat moltes coses per esmentar, però les podeu descobrir si us decidiu a fer aquest recorregut. Creieu-me!, i us animo a fer-lo encara que no tingueu el mestratge de nostre voluntari. 

És clar que per anar a la capital, els que sou de fora, haureu d'esperar un dia propici ; un dia que els transports públics funcionin sense patir, bàsicament els que arriben per les vies fèrries; ja m'enteneu, oi?

Segur que algun dia ho aconseguirem! (No sé, però, si llavors serà massa sense emoció tot plegat 😂😂😂😂😂😂😂😂😂😂😂).