Dia de Santa Cecília

Avui, Santa Cecília, patrona dels músics i dels que ens dediquem d'una manera o altra a la música. 

Cecília sembla que fou una dona romana  que visqué al segle III i que va ser declarada màrtir per defensar la fe cristiana. I perquè és la patrona dels músics? Doncs, sembla que mentre s'estava morint va començar a cantar a Déu. Com tants sants i tants màrtirs, la seva identitat es discutida, el que vol dir que potser ni va existir. Tants màrtirs ha necessitat l'església per fer valdre el seu poder!

Durant molt de temps se suposava que amb el seu marit Valerià, el seu germà Tiburci i un soldat romà anomenat Màxim, va patir martiri l'any 230, quan manava l'emperador Alexandre Sever. Cecília, en casar-se, havia acordat amb Valerià mantenir la virginitat i consagrar-la a Déu.Segons la llegenda, el martiri de Cecília va ser després del del seu marit i el del seu germà, ordenats pel prefecte Almaqui Turci: Cecília va enterrar cristianament els seus cadàvers, raó per a la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de la fe. Cecília va preparar casa seva com una església abans que fos arrestada. Els funcionaris de l'emperador van intentar matar-la llançant-la a l'aigua bullent (o ofegada a la banyera de casa seva, o pel fum d'una gran foguera, segons diverses versions), però no va morir i aleshores van decidir decapitar-la. El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar tant que va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir. Aquests darrers tres dies de la seva vida, va obrir els ulls, va mirar la família i els amics que envoltaven la seva cel·la, els va tancar i mai més no els va tornar a obrir. La gent que omplia la seva cel·la va saber de seguida que seria una santa dalt del cel. 

Altres escriptors diuen que va morir a Sicília, al regnat de l'emperador Marc Aureli, entre l'any 176 i el 180.Com tantes llegendes, mig veritat mig il·lusió promouen la fantasia, creen la necessitat de creure i inciten a la pietat.

 Sembla que se la va començar a relacionar amb la música cap al segle XV; aviat es va fer popular, i el 1594, Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música. Van fer-se diverses festes en honor seu, la primera de les quals va tenir lloc a Normandia. Poc més de cent anys després, la moda va arribar a Anglaterra travessant el canal de la Mànega, i Henry Purcell li va compondre tres odes el 1683. Altres obres musicals dedicades a santa Cecília són l'himne de Benjamin Britten (basat en un text de W.H. Auden), un himne de Herbert Howells, un d'Alessandro Scarlatti, o l'obra Messe Solennelle de Sainte Cécile de Charles Gounod, o l'oda Déu vos salve, Cecília brillant! i l'òpera, Cecília, de Licinio Refice del 1934. El músic belga Joseph Ryelandt (1870-1965) va estrenar l'òpera Sainte Cécile, amb llibret de Charles Martens, el 1907, a Anvers. 

Una gran constel·lació de músics, doncs! Tots ells meravellats pel so del cant de Cecília. I no només de músics anomenats de música clàssica.  Sankt Cecília és el títol d'una cançó de 1984 cantada per la sueca Lotta Pedersen i Göran Folkestad al Melodifestivalen suec d'aquell any. A més a més, el grup musical americà de pop-rock Jars of Clay va començar el seu àlbum Cançons de Nadal del 2007 amb un tema instrumental titulat "El regal de santa Cecília". 

A Barcelona, aquest dia era un gran esdeveniment que aplegava tots els amants de la música. Després de la processó, els músics s'escampaven pels carrers i les diferents places de la ciutat per alegrar el veïnat. Els guitarristes barcelonins, anomenats sonadors, tenien especial protagonisme en el decurs de la celebració. 

La festa ha quedat molt deslluïda actualment. Recordo que anys  enrere les corals celebràvem el dia de Santa Cecília amb concerts i intercanvis entre corals. Ara, cada vegada són menys les que ho fan i, per suposat, no es va pas pels carrers. A mi m'agradava recordar aquest dia, no tant per la llegenda, ni per la història ni pel martiri; m'agradava que un dia fos dedicat a la música i que el poguéssim celebrar fent música: tocant, escoltant, component, cantant...

La música ennobleix l'ànima, diuen. O, amanseix les feres. També: qui canta els seus mals espanta com diu la cançó. O, la música és el llenguatge universal que tothom entén i amb el que ens podem comunicar sigui quin sigui l'idioma parlat. Moltes vegades hem cantat la mateixa cançó en anglès, francès i català (o qualsevol altre) a l'uníson. La música agermana, et fa feliç i et dóna ànims. Els nadons s'adormen, els malalts i la gent gran, recorden, en la seva memòria remota, la música que han cantat durant la vida; potser desapareixen les paraules i la memòria, però el record de la música perdura.

Hem cantat caminant, anant amb tren, fent neteja de la casa, dutxant-nos o asseguts a la butaca; a l'estiu i a l'hivern. Hem somniat i ens hem enyorat amb les notes musicals, tant de dia com de nit, I hem rigut o ens han caigut llàgrimes tot recordant.

Així doncs, continuem fent música, continuem cantant o tocant instruments, fent coral o fent orquestra, caminant o descansant, que la música ens ajudi a viure!

Bona diada de Santa Cecília!

Us deixo amb la Missa de Santa Cecília del compositor neerlandès Jacob de Haan (1959. )           Bona escolta!