![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJN-2a5q8XwA5fBcHxqL6nLmy2Br-pJVEqpyqy1xt0MebilRsya1RdyzLlz8ECfBZz_o3zyUDb8P-pgW49W9TsWa358dxvruRNU9Jc5icuOuVyPvO2RNkOiZFesQJx7Qr9fSfHMzxkl0M/s200/DSC05998.JPG)
Hem començat el dia amb núvols, però a
poc a poc s'ha anat eixorivint i a l'hora de dinar ja hem tingut un sol
radiant i una atmosfera ben neta.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiieZlbi2mKoGjLMCMLgvXFdOJ8UPIUN9oghVvfpUXwTxbTFv1UUv99ciGvmsrUiYhfSeVwqWOzY6xXZTXyImia_E36he6I8ImoDj3_OI5WdO0_NbQzvM3qtZS7QdH7KC0c4mSJzM8qsCk/s200/DSC05999.JPG)
Després
d'esmorzar a Aiguafreda, hem iniciat el camí per una pista ben traçada
que surt del carrer Avençó, amb una pendent constant entre pins i
matolls; les flors encara són escadusseres tot i que al llarg del camí, sobretot a prop de la riera, ja ha florit l'herba fetgera.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilD3tcY4JrrqZMnekJrvb19wehRC2DMC7kPpfM-9nCgHnVVDHoyo0okYzjh0zYJsGs0btbWuXL2dfOxI0vyf0aHq6ttbqKD5JB_m6eToXeMbOThZX9A7jLbItjZxPjDvan_QsuFgrzNsk/s200/DSC06005.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZJaCYB1QFlhO3gzDqPxGT9fEIn_cnj2S_6YEcaI8UTs86VcX8E5XAg_IZQqhFMNHrf0IAtY7Jhwvew8geMXocfLG1WZ9gVdiUCzH4M3gCaI3LnyhMTYmadmURGGQ4Absxo5JdGQqYSMk/s200/DSC06002.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDzGVPeomSs3wQ9sNx1noxu-JGbq_a8nvMMHlwZS2k-U8guJFPox_V5QHGL30os3fc-jezfNVbHpc20IxYQ2QgKTVf4dCKhahhpx5vx4Ar9AQaDto9NKMB4CVfgLTVvRJokI7CXy4nvz8/s200/DSC06008.JPG)
Passem per masies tancades però arreglades com Casanova de Sant Miquel, ara cuidat per la Diputació i per masies abandonades i desfetes per les inclemències del temps i la fugida dels seus habitants com la de Can Casanovas o Can Serra de l'Arca. Veient el lloc i la casa, avui en dia, delerosos tots nosaltres, gent de ciutat, de tenir un repòs tranquil a muntanya, se'ns fa estrany que la gent n'hagi marxat. Quan veus una casa abandonada sempre penses en la vida que hi havia hagut antany, en el treball de la gent, el anar i venir traginant eines i animals, els dies plujosos, les gelades i el sol, el dependre del temps per a les collites,... Una vida dura la del camp i la muntanya, amb uns camins moltes vegades intransitables i amb ben poques comoditats. Una vida d'esforç i de supervivència. És clar que, nosaltres, gent del segle XXI, acostumem a idealitzar-ho i ja ens veiem prenent el sol i admirant el paisatge de la plana sota nostre. La veritat, és que sap greu veure aquestes cases mig derruïdes i el terreny despoblat quan pensem en la multitud que som "allà baix".
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi19ImvntDlcQcf0SHSdesMGBJaOAsvqe5c4GOvhATXOn9QYF8omoIu3Am7P4WUDpYm0qrQWwe433SOOD7Pxj0s5lbls-9fJqwSL9avxJtdBjrIQB4pUZlVM0psw-yRFjpeb8DMXwJ52Oo/s200/DSC06011.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhUVfHLHOGCec_E8xR3ToK6jnnQ7keI_2tjXp-_-AV4Czoz3ldB_BHDJJ0Bzp4vjHmVp6S770B61qbq2uYIKMzOR88mXe4dvEkmKaKloVis-h-q3QKLs5i5u6UxdphfAGL3O4T2w6TYQk/s200/DSC06020.JPG)
En un moment de la pista, després de fer "el plàtan" veient el Tagamanent davant nostre, davallem un corriol i ens endinsem uns cinquanta metres per veure el dolmen de Cruïlles i tot seguit la Font Fresca, bon lloc, segur, per descansar a l'estiu. Al cap de poc, anem a sortir a Aiguafreda de Dalt. Magnífic lloc i magnífiques vistes.
Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt va ser el centre i parròquia del municipi d'Aiguafreda fins al segle XVI. El 2014 es va iniciar el projecte de recuperació del conjunt declarat
Bé Cultural d'Interès Local. Aquest projecte inclou la recerca històrica i arqueològica i un estudi del pla de millora de l'entorn, i ha estat molt reivindicat pels aiguafredencs i aiguafredenques.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibfylkJ4Or9KKT-lP1jhMC8417zkggCz9OakWoPgJWKIbToMQ2vUfzvPL5pXoFjtOyP8SL_5ubxpZHItYP2krorp29wDbshlhQzDNkDGjckiicMr372EPAnjsSAHUYEeTVz1TPKnptfKQ/s200/DSC06032.JPG)
Dinem tot prenent el sol de finals d'hivern i continuem davallant per la pista fins a arribar a la Masia de la Frau, on viu l'escultor Paco Ballesteros, un lloc ple d'escultures a l'entorn d'un drac de Sant Jordi que ens dóna la benvinguda. Agafem el corriol que en una forta pendent ens porta fins la Riera de Martinet i el Gorg de la Sort. Paratge idíl·lic amb el saltant d'aigua i el rierol que s'escorre i el pontet que el travessa. Seguim paral·lels a la riera fins a la Font dels Enamorats, ja a l'entrada d'Aiguafreda.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVtsbxV4oANZTZQ_RHjrbqFyO27I33hjq0M0DL17ZmU8_6FI8MsJl1UZSyldOQINRa4UYyi2PektS3AQXfrtfPxx0G9P-Klr7hK4zLEbAqlrqEA5Uw6nYdqwJ6-vTRnM5VdcORDanzASs/s200/DSC06037.JPG)
Ha estat una sortida molt agradable, assequible a tothom i que ens ha fet gaudir d'un bon dia, dins el Parc del Montseny, a prop de casa i en un lloc desconegut per a molts de nosaltres; de vegades, no cal anar a cercar grans coses lluny; aquí també tenim bons racons per a poder gaudir-ne!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada