Sempre és un cert estat de nervis preparar un viatge. Fins a tal punt que, quan només manquen unes hores, et preguntes perquè te'n vas, que se t'hi ha perdut en el destí, tan bé que s'està a casa, oi?, i ara, fes maleta i motxilla, desconnecta del teu entorn immediat, avisa que aquell no et truqui i recorda, quan tornis, que has de fer...
I sempre tornes amb noves experiències i vivències, amb nous coneixements; i ets feliç d'haver-ho fet.
Ja tinc la maleta feta; no em deixo res? Com si el teu món fos el que tens a casa, quan, segur, que allà on vas podries nodrir-te de tot. Quines coses són necessàries o imprescindibles? Si ho penses fredament, no hi ha res imprescindible per a viatjar i menys avui en dia que et trobes a tot arreu les mateixes marques, les mateixes botigues i, pràcticament, els mateixos costums. Potser canvia una mica el tema dels menjars, però només una mica!, perquè, segons quins hotels tinguis, et poden fer plats "europeus" i no saps si estàs a París, Delhi o Buenos Aires.
No saps què t'empeny a trencar la rutina. La curiositat, els nous coneixements, les noves coneixences, el tenir la sensació "d'haver-hi estat", la fugida de la quotidianitat, la necessitat de canviar de lloc...,?
El cas és, que es fa agradable viatjar, sobretot quan ja ets a lloc després d'hores d'aeroport i avions. No és que el viatge signifiqui necessàriament anar lluny, però, en general, assimilem viatge a quilòmetres, a desplaçaments costosos, a vacances, a temps mort. Si ens diuen per anar a Montserrat o a Prades, o a Solsona, no ho relacionem amb un viatge. Sembla que com més lluny millor!
I un viatge pot ser igual d'interessant i ens pot oferir tantes novetats tant si anem a l'altra punta de món com si no ens movem de Catalunya en el nostre cas.
Faig aquestes reflexions perquè estic a punt d'encetar un viatge. També perquè faig un curs online sobre escriptura i relats de viatges que m'està interessant molt.
A mi, que m'agrada viatjar i escriure i fotografiar, el viatge em serveix per a tot això.
Fa poc, el meu germà em deia que jo faig tres vegades un mateix viatge: la preparació d'abans, mentre el faig realitat i, quan torno, el relat i la crònica fotogràfica. I sí, el viatge, per a mi, sempre, ha comportat això. Recordo com els preparava, els viatges: mirant guies, comprant mapes, fent itineraris, contant quilòmetres si anàvem amb el cotxe, veient on podíem dormir, si anàvem amb tenda o a Albergs, la majoria de vegades que te'ls prepares tu mateixa; veient què podíem visitar, quants dies ens ocuparia, el llistat de coses a emportar... Durant el viatge, la disciplina de fer un diari, de llegir cada nit l'itinerari del dia següent, el fruir al mateix moment d'allà i allò que et trobaves, o no! i de poder canviar plans si era necessari. I, ai las!, els diners que calia tenir previstos! Si el viatge era d'agència, mirar itinerari i guies i mapes. Però no com ara, no!, que amb el google ho soluciones tot! Llavors calia anar a Altair o a la Catalònia o a la Quera depenent del destí; o comprar revistes especiailtzades. A la tornada, rellegir el diari i redactar-lo, mirar les fotos, imprimir-les i fer àlbums o presentacions de diapositives o, més modernament, gravar DVD digitals i emmagatzemar-les en un disc dur extern, recordar les anècdotes i tenir la sensació que amb cada final de viatge en comences un de nou.
Demà marxo. Us explicaré el nou viatge per terres d'Àsia. M'enduc, com sempre, la càmera i la llibreta i les moltes ganes de gaudir-ne i retornar.
I quan arribi, prepararé el proper viatge, que em dugui a noves terres, a nova gent, a nous records pel futur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada