Hortsavinyà

Dia lluminós, pausa entre dos dies de mal temps: quina sort que hem tingut!

Ens trobem a Montgat, porta del Maresme, per endinsar-nos per aquesta comarca que sempre ens sorprèn amb camins i itineraris nous. Arribats a Calella de la Costa, ens enfilem cap a Hortsavinyà per una carretera que comença a l'encreuament de l'Hospital de Calella. L'asfalt es transforma en pista viable per a cotxes. Deixem la locomoció al costat de la Masia Can Benet Vives, al cor del Montnegre i comencem a pujar camí amunt fins un encreuament de camins on una estàtua ret homenatge a Rodríguez de La Fuente. Prenem el camí de la dreta, el GR2, entre alzines suredes i vegetació humida i abundant, avui fins i tot gelada: els rastres de la pluja i les fulles seques caigudes al terra ens diuen i demostren que fa gelor tot i que el sol ens acarona el rostre i ens escalfa les mans.

Passem per la Font del Degotall que encara degota i arribem a la petita capella de Santa Maria de Montnegre. Fem un mos admirant el famós i grandiós roure de Santa Maria, catalogat com a arbre monumental, avui ja trencat i caigut a terra. A prop, la font de Santa Maria tot baixant unes escales.

Continuem el camí descendent tot passant per la Font del Carbonet, sense aigua, i les bagues de castanyers, paisatge característic d'aquesta zona amb tons hivernals.

Agraïm el camí quan els rajos del sol hi cauen; ens apartem sovint per deixar passar ciclistes i motoritzats; poca gent trobem caminant en aquest dissabte fred però agradable!

Al cap d'uns quilometres arribem al punt de sortida, però allarguem el pas fins a Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, amb el seu campanar altiu. S'imposa una parada al forn de calç, edificacions que ens podem trobar al llarg de la comarca del Maresme. Per a la seva construcció, es triava un terreny amb pendent i abundància de pedres i llenya; es feia un clot al terra d'uns dos metres de fondària i uns quatre de diàmetre i s'aixecava la caixa de pedra en sec i juntes d'argila que constituïa l'olla; es deixava una obertura anomenada portada i a la part posterior es col·locava una pedra plana o "enfonadora". Els calciners extreien la pedra convertida en calç. Els forns de calç van tenir importància fins a mitjans del segle XX.

Santa Eulàlia d'Hortsavinyà senyoreja el Maresme, voltada de boscos i camins perdedors si no aneu amb compte. Pertany al municipi de Tordera i està ja documentada el 1080. La capella original és romànica tot i que ha estat modificada al llarg dels temps. Des d'aquí tenim la vista albirant el mar en un dia clar com el d'avui.

Tornats als cotxes emprenem el descens cap a Calella amb la idea que hem de tornar per aquests entorns.