Sant Jeroni de la Murtra i Puig Castellar

A la vall de Betlem trobem l'antic monestir dels jerònims: Sant Jeroni de la Murtra.

Amb el mar per davant i la carena del Litoral que li fa d'aixopluc, aquest monestir, importantíssim a la seva època, ens parla d'història, farcida d'anècdotes, ens parla de camins de pas, d'estada reial i conquesta del nou món, ens parla de pirates i de la devoció de la gent de la contrada. Amb les ermites de Sant Climent i Sant Onofre que malden per continuar dempeus i amb el bosc escadusser de pins, que el Centre Excursionista de Badalona replanta cada any, entre matolls i ginesta, Sant Jeroni és l'exponent d'una època d'esplendor, a prop del mar i de dues de les ciutats més poblades de Catalunya: Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Potser per això, s'agraeix la calma que s'hi respira encara. Entreu al recinte, traspasseu el portal que feia de porteria, accediu al claustre i al pati, admireu les columnes amb les imatges incrustades, l'església que conserva l'absis i les capelles laterals que van servir, no fa gaire temps, per a estiueig de gent de ciutat,  observeu el cub per a fer vi i el celler dels monjos que hi habitaven, entreu, amb respecte, al refectori, ara convertit en església i escolteu la seva història, assistiu als concerts que s'hi fan i doneu un passeig pels afores; si podeu, visiteu els horts recuperats pel Conreu Sureny i no deixeu de comprar-hi hortalisses i verdures. Podeu també hostatjar-vos-hi uns dies per fer repòs, estudi o meditació, tan lluny i tan aprop del soroll i el tràfec de la ciutat.

Nosaltres, aquest dijous 1 de febrer, vetlla de la Candelera, hem fet una visita guiada a Sant Jeroni de la Murtra. Hem donat una volta pel recinte, escoltant, admirant les arquivoltes, respirant una mica de pau i de calma. No hem pogut veure els horts ni hem trobat la gent que els conrea, no hem pogut visitar tot l'edifici, amb les plantes ocupades per la Fundació Catalunya-Amèrica, perquè, ja se sap, els excursionistes sempre tenim pressa per anar a caminar, però hem escoltat el silenci, hem vist les pintures i les cares de columnes i voltes, ens hem imaginat la vida en temps dels mal anomenats reis catòlics, hem passejat pel claustre i ens hem deixat seduir per la murtra que hi senyoreja.

Des d'aquí, podeu pujar fins el poblat ibèric de Puig Castellar, ja en terrenys de Santa Coloma. Un corriol erosionat, un sòl de sauló que rellisca, ens porta en pocs moments fins una pista que passa per davant l'ermita de Sant Climent que conjuntament amb l'ermita de Sant Onofre que té al davant, formen part del paisatge conegut de Badalona. Arribats al coll, l'encreuament de camins ens portaria a Santa Coloma, a Montcada, al dolmen de Genís o a la Font del Torrent de les Bruixes. Ens enfilem entre murs, recintes i pedres del poblat ibèric, fins ben bé al capdamunt del Puig Castellar per veure a l'est el mar, al nord les terres del Maresme, al sud Montjuïc i a l'oest la serralada de Marina que ens separa del Vallès. Pedres que ens parlen de temps remots i que ens mostren com aquestes terres ja havien estat habitades pels humans.

Podeu fer varies variants de l'itinerari ja sigui sortint des de Santa Coloma cap a Puig Castellar, Sant Climent, Sant Onofre, Sant Jeroni i la creu de Montigalà com des de la carretera de la Vallensana cap a Sant Onofre o des de Canyet cap a Sant Jeroni.

Us recomano, però, que el feu en dia laborable, si podeu, no deixant de visitar Sant Jeroni. Totes les èpoques de l'any són bones, però si espereu al maig, la vall de Betlem s'omple de ginesta florida, de cels blaus i mars de plata, d'aire net i de lluminositat.

A Badalona, us hi esperem!