Premi Fotografia: Lliri Blau

Avui he recollit el Primer Premi de Fotografia del XIII Concurs Vinca Pervinca organitzat per Maria Casas a la seva tenda d'herboristeria del Clot.

M'ha agradat molt que la fotografia premiada fós la del Lliri Blau (Iris Germanica). És una planta i una flor que li tinc especial carinyo. La vaig descobrir fa anys als voltants de Timoneda i quan vaig haver de marxar d'allà me'n vaig endur unes quantes arrels que tinc plantades a casa i a la caseta de La Vansa, als peus del Cadí. N'hi ha per tot arreu, ara! I quan és l'època de floració, cap a l'abril, i arribo allà amb el cotxe, em fa una alegria immensa veure les flors que alegren els marges de la casa; fins i tot m'emociona!

Segons la Viquipèdia, el Lliri Blau té una gran eficàcia contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. És un diürètic d'efecte segur i el suc de la rel s'utilitza com a purgant.

És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.

Però alerta!: mai s’ha de superar la dosi recomanada. En estat fresc pot provocar gastroenteritis i vòmits, i rarament pot comportar dermatitis per contacte o neuràlgies facials. El furfural és irritant i pot actuar sobre les mucoses comportant mal de cap, plor dels ulls, injecció conjuntival i irritació de la gola.

El compost iridina és hepatotòxic en humans. 

Tot i les nombroses virtuts que els Antics donaven al rizoma de l' Iris germànica, encara més accentuades pels farmacològics medievals, en la actualitat s'ha anat prescindint del seu ús fins a quedar- se reduït a la perfumeria i a la licoreria.

Antigament s'emprava per proporcionar benestar a les genives inflamades dels nens durant la sortida de les dents. També s'utilitza, per exemple per la confecció de pols per a cosmètics i dentífrics.

Ens consten molts usos d’aquesta espècie durant el Renaixement. Segons el Discòrides, aquesta espècie tenia la facultat de provocar son i curar els recargolaments d’estómac. Begudes amb vinagre socorrien a les persones que havien estat mossegades per una serp, i begudes amb vi provocaven a les dones la menstruació. Si es coïa feia créixer la carn a les fístules i a les nafres. Les arrels untades amb mel a través de la via vaginal de la dona facilitaven el part. Aplicada amb vinagre i oli rosat creien que anava bé pel mal de cap.

En un estudi s’ha trobat que 2 components de l’espècie Iris germanica tenen activitat immunomodulant, és a dir, que produeixen canvis en el sistema immunitari del cos. Una activa la funció que fa aquest sistema mentre que l’altre la suprimeix.

Cultiu: a ple sol i a l'ombra. Admet qualsevol tipus de terreny però s'adapta millor a llocs rocosos. Després de la floració es retiren els talls secs.

A final d'hivern es renten les fulles seques i residus que hi hagi entre els rizomes. Després de l'adaptació no necessita pràcticament ser regada, excepte en casos de sequera que els regs han de ser profunds i espaiats.