Modernisme a Sant Joan Despí

Una passejada pels carrers de Sant Joan Despí ens parla de Modernisme en majúscules. Josep Maria Jujol, arquitecte, dissenyador, dibuixant i pintor modernista català, hi va fer estada uns quants anys i en va arribar a ser l'arquitecte municipal. Les seves obres són d'una exquisidesa i una sensibilitat extraordinàries. Una mica eclipsat per Gaudí, del que en va ser col·laborador, Domenèch i Muntaner o Puig i Cadafalch, és un arquitecte amb entitat pròpia. Totes les seves obres i elements decoratius tenen una funcionalitat pràctica pensada per als estadants de les cases, que ja a primeries del segle XX, van veure portes abatibles i diferents maneres d'obrir i tancar finestres de cara a poder aconseguir més aire i més llum a les cases.

Sobte, i molt, l'arquitectura de la Torre de la Creu, o Torre dels Ous com és coneguda a Sant Joan Despí. Ja es pot visitar l'interior, d'una bellesa plàstica i una ductilitat de formes que la fan única en el seu estil. Les escales interiors amb les baranes, els acabats de les portes i la terrassa amb la teulada arrodonida, tema pel que se l'ha batejat com a Torre dels Ous, amb el trencadís i els miradors, la fan un bombonet de Pasqua. Concebuda com a dues cases en una mateixa estructura, avui n'és una de sola, intercomunicada, que utilitza la Universitat de Barcelona per als seus programes universitaris tot respectant els elements modernistes. Una joia per entendre l'obra jujolenca.

Can Jujol

Es pot admirar, també, la casa que es va construir per a ell mateix, mentre va viure a Sant Joan, la casa Jujol, una petita torreta amb jardinet a l'entrada i amb una finestra cantonera que li facilitava la claror al seu despatx.

Torre Serra Xaus

Al davant mateix hi trobem la Torre Serra Xaus, formada a base de la interposició de cossos quadrangulars disposats en rotació per tal d'aprofitar l'espai i que li confereixen diferents perspectives que li donen un aire cubista.

Molt aprop trobem la Casa Rovira, on va participar en la decoració de la façana amb esgrafiats i dibuixos geomètrics.

Més avall, entrem a l'església Sant Joan Baptista on podem contemplar diferents elements decoratius i pintures a l'altar i als púlpits, el sagrari, i les pintures a la capella lateral de la Mare de Déu de Montserrat. Fou ja de les últimes obres que va fer abans de la seva mort el 1949.

Can Negre

Acabem el recorregut a Can Negre, l'altra joia de la corona. Antiga masia catalana datada el 1680, restaurada per encàrrec fet a Jujol per l'advocat Pere Negre i Jover. A la façana destaquen les finestres i la forma arrodonida del teulat que recorda el mantell de la Verge, així com un balcó semblant a una carrossa. En totes les obres de Jujol s'hi destaca una forta religiositat plasmada en l'arquitectura i en la decoració. A l'interior ens colpeix el forat d'escala tot pintat de blau, el balcó amb un parell de festejadors i la capella, petita i carregada d'elements amb la signatura de Jujol: una J en forma de creu. A la planta baixa, un petit retaule, del segle XV, tancat amb unes portes de fusta que s'obren amb un mecanisme del tot enginyós. Dignes d'admirar són les golfes amb l'entramat de fustes del sostres que tenen la funció d'aguantar el teulat.

Vil·la Elena

A part de l'arquitectura de Jujol, al llarg del recorregut podem observar edificis modernistes com la Vi·lla Elena o la casa Engràcia i moltes d'altres construïdes per diferents arquitectes que van habitar o tenir encàrrecs al poble. 

Tot plegat un matí que ha estat la delícia de tots en una sortida cultural dels dijous, la primera de l'acabat d'estrenar 2018 que ha permès, a més a més, retrobar els amics de les sortides i fer un bon dinar en bona companyia.