


El verd no et deixa. Els arbres amb uns troncs alts i completament rectes apunten al cel, com buscant el sol que li costa sortir. Els dies són d'una tonalitat grisosa, les boires i la humitat es perpetuen. Tot i així, no deixes d'admirar el paisatge. La sensació de calma persevera.
Recomano l'itinerari que baixant del Seebuck entre faigs arriba al Feldsee, donar la volta a aquest petit llac i arribar a Rinke. També és preciós l'itinerari que comença a Feldberg-Ors, s'enfila fins el cim Herzogenhorn (1415m) i baixa fins a Krunkelbachhüte.
És agradable fer el curs de les cascades. A qualsevol saltant d'aigua n'hi diuen cascada, però totes tenen un camí circular per veure-les per tots els costats. Les més famoses són les de Triberg, tot i que les he trobat molt turístiques. En canvi, són millors les de Faulkner, prop de Felberg, mig amagades i sense pagar això sí, per tot es paga!). Es pot pujar fins el cim Belchen (1414m) o perdre's dins dels boscos frondosos i foscos, ensumant-ne les olors i admirant-ne el fullam.
Si plou, sempre es pot fer un itinerari amb cotxe: Abadia Sant Blasien, Abadia Sant Peter, amb un paisatge preciós, Abadia Sant Trudpert. Totes iguals: grans edificis i pintades de blanc per dins, amb frescos a les parets i sostres. No són gaire antigues, màxim de mitjans del segle XVIII. Aquí no tenen romànic, ni castells, ni gaire prehistòria. Sempre ha estat una Selva inexpugnable que fins i tot als romans feia basarda. Cal també una visita a Freiburg i si es pot a Basel, ja a Suïssa, però no gaire lluny.
El lloc triat per fer estada, Feldberg-Barental, ha donat molt de sí. Un nus de carreteres que et permeten anar als quatre punts cardinals i fer moltes caminades.
En resum, és una zona tranquil·la, per reposar i passar uns dies agradables.
Admireu-ne les flors, ajaceu-vos a l'herba, somnieu que una mica de pau és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada