Com deia algú en algun lloc: sempre ens queda Suïssa!
|
Mont Pilatus |
Suïssa, records de vacances amb la família i amb amics.
He volgut, aquest estiu, tornar a Suïssa. De vegades, ens fa falta recordar, enyorem una manera de fer, enyorem un passat viscut, que, potser no va ser millor que el present, però el recordem i el volem tornar a viure en la mesura del possible. Suïssa eren les primeres sortides que se'ns obrien a un món ple de muntanyes, era el desig fet realitat de viure en la natura, era la pujada a la Jungfrau i al Cerví, era el trepitjar pobles petits i espais verds muntant la canadenca.
|
Berna |
Ara, a l'entrada de la vellesa, m'he permès el luxe de tornar-hi muntant una tenda iglú individual i anar una setmaneta d'hotelet!
He estat a Hasliberg, a la vall de Haslital. Tranquil·la i pausada amb tots els colors del verd.
|
Grimselpass |
He tornat a fer els "pasos": el Furkapass, el Sustenpass, el Grimselpass, el Brigpass. I em deia a mi mateixa, mirant el seient buit del copilot, Núria si veus que el cotxe no tira, para! He necessitat una ajuda mecànica perquè he perdut la magnífica copilot que m'acompanyava. I he reviscut tants llocs coneguts i viscuts en la seva companyia. I m'ha ajudat vessar algunes llàgrimes!
|
Badisalp |
Hasliberg està per sobre de Meiringen, en un extrem del llac Brienzersee, elevada en una trona. Des d'allà es pot caminar per tota la vall. Agafar el telecabina d'Alpen Tower i baixar a peu en una excursió magnífica, entre prats de gespa i cabanes antigues que ara, llogades per a fer-hi estada, tornen a omplir-se de vida. Anar fins a Käserstatt i pujar al Gibel per baixar a peu entre vaques i formatges per Balisalp. Pujar amb cremallera al Mont Pilatus i fer el recorregut fins el cim Tomlishorn per un camí de flors vigilats pels isards. Pujar amb tren a Mürren, passejar pel poble i baixar a peu fins a Lauterbrunnen. Tots ells, pobles que encara conserven les granges de pagès i els petits restaurants. Visitar Luzern i Berna, ciutats que conserven, encara!, el nucli històric i les cases i els carrers una mica com el record que n'ha quedat amb el pas dels anys.
|
Jungfrau |
I pujar a la Jungfrau! I admirar-ne les geleres que sembla que vagin desapareixent. I quedar-t'hi una estona veient com els núvols i les boires juguen amb un sol que malda per sortir.
Anar a Zermatt, el poble sense cotxes però amb una gran corrua de gent; i, si tens sort, pujar al Cerví. Aquesta vegada la pluja no ens ha ajudat gaire, la boira fonia les muntanyes; deixo aquesta pujada pendent per a una altra ocasió! Així, sempre es pot tornar!
És un goig veure tanta gent caminant! Botes, pals, motxilles. Camins amunt i avall, sense pèrdua. Famílies, parelles i gent solitària. Fer un mos asseguda a l'herba, saludant als que passen, faci núvol, sol o s'acosti una tamborinada; prendre una cervesa suau i veure aigua de les fonts. No tenir cap pressa.
Suïssa, fins una altra!: tu i jo tenim pendent el Cerví!
Et felicito Núria, quina enveja em dones a la vegada que et dic i desitjo no deixis de passejar tot el que puguis. Llegint-he les llàgrimes també m'han aparegut i és fantàstic tot el ens dones penjat en aquest bloc que feia molts mesos que no havia entrat al Google + doncs he estat molt absorbida pels temes del procés i ara faig un "resert". Tinc molta feina a llegir tot el que tens publicat i ho faré amb molt de gust. Saps transmetre molt bé les sensacions i emocions. Gràcies Núria. Cuida't molt. Una abraçada.
ResponElimina