Viatge:1972 (I)

Vaig fer el resum d'aquest viatge l'agost del 2016 quan havien passat ja 44 anys. Era a Cal Julià, a La Vansa, una tarda calorosa d'estiu. Aquell dia havia vingut un noi a visitar la casa que em vaig vendre després de 26 anys de gaudir-ne i, mentre esperava la posta per regar els arbres i donar menjar als gats, el Negre i la Fineta, vaig transcriure les notes que vaig fer al primer viatge a l'aventura, quan tenia 44 anys menys que ara, o sigui, 18, i moltes ganes de veure i viure coses. El recordo a llambregades agradables el viatge; recordo també l'Àngela, amb la que havíem compartit el COU a l'Albéniz i compartiríem uns dies iniciàtics; no l'he tornada a veure ni en sé res més d'ella. Però van ser uns dies màgics, amb les il·lusions acabades d'encetar, la gent que vam conèixer, les vivències i els enyoraments, els cansaments, tot allò que vam aprendre fora de les aules i, també, la tornada a casa. Han passat anys i la memòria falla. L'escriptura era quasi telegràfica i així l'he conservada fora d'alguna petita llicència fruït del record i de la distància de dues noies que van decidir voltar una mica de món. 

Potser, quan acabi de transcriure les notes, hauré estat capaç de donar sentit a un temps i a una manera de viatjar que m'ha configurat tal com sóc, o potser tot plegat ha estat només fruit d'un miratge i una manera de voler recordar, a hores d'ara, una joventut  que encara m'acompanya.

Dia 5 d'Agost de 1972. 18h Tren. Sortim amb el ràpid i els únics bitllets comprats per a tot el viatge. Si més no, sabem que arribarem a Ginebra després de passar la nit al tren i fer el transbord a Cèrvere. A la sortida, recomanacions de les mares a l'estació de França: escriviu!

Hem acabat el COU i ens hem animat a celebrar-ho fent un viatge de final d'Institut. No s'hi ha apuntat ningú més i, decidides, volem anar a Taizé, objectiu principal del viatge tot i que, de passada, farem una volteta per Suïssa i per on ens dugui l'autoestop.

Dia 6 d'Agost Arribada a Ginebra a les 8 del matí. Esmorzar al llac amb algun vianant matutí i el sortidor rajant aigua un dia serè i clar.

Preguntem per l'Auberge de Jeunesse. Entrem en una església americana on el capellà diu missa. Ens arribem fins al campament scout i tornem sense haver trobat allotjament. Tornem al parc a dinar i deixem la motxilla a l'estació del tren. Voltem pels parcs on hi ha gent estirada a l'herba i sentim música. Passegem pel llac. Trobada amb la banda evangelista. Tornem a l'estació i fem el sopar amb el que encara portem. Dormir: a la sala d'espera de l'estació. Quan la tanquen ens fiquem dins el túnel que creua el carrer i que serveix de dormitori a molta gent amb motxilles. Al nostre costat uns espanyols.

Dia 7 d'Agost Comencem a caminar per la carretera que va a Laussanne. Fem stop i ens paren uns holandesos que ens hi porten. Visita a l'estació per si hi hem de passar la nit. Comprem i hi deixem la motxilla. Ens arribem al llac a esmorzar, aprop de l'aigua i sobre la gespa i fem coneixença d'un metge i del Coke. Tornem a buscar les motxilles tot passejant. Esperem el metge fins les 16h. Travessem tota la ciutat de dalt a baix i d'un cantó a l'altra sota un sol de justícia i tornem a fer dit.

Un senyor francès ens porta fins un encreuament. Un noi alemany fins un  desviament. Un home francès, que ha menjat paella a Barcelona, ens duu fins La Sarraz. Visitem al Toni i al Josep (?) al càmping i tornem a fer stop de tornada: un espanyol fins a Reuer; un Morris fins el camí del càmping on preguntem si hi ha lloc i trobem uns nois marroquins amb els que arribem a l'Auberge de Laussanne. Està ple i fem bivac als jardins del davant.

Dies 8 i 9 d'Agost Travessem altra vegada tota la ciutat fins la carretera de Berna. Stop: un noi, maco, fins el desviament; ens agafen uns altres marroquins fins a Zurich on arribem a les 15h.

Dinem al parc a la part alta de la ciutat. Preguntem per la gare a uns espanyols i hi baixem. Reposem al parc del davant de la gare. Ve la policia i tothom toca el dos. Comprem sopar i agafem un tramvia (sense pagar) on coneixem un noi simpàtic que ens porta fins l'Auberge. Preguntem per les places: cal esperar.

Trobada amb el Rafael i amb uns cuiners gallecs. Esperem fins les 20,30h a fora l'alberg. Ens indiquen la Cooperativa italiana i no ho trobem. Sopem de gorra i esperem a l'escala de la casa del Jesús on uns italians ens van fent la punyeta. Pugem a la “buhardilla” “sense fer soroll” i esperem fins la 1h de la matinada fent capcinades i amb sensació de calor. Arriba el Jesús.

Agafem taxi fins el club Old Tom i hi estem fins les 5h xerrant i ballant. Al sortir, voltem pels carrers deserts a la primera claror del dia i esmorzem convidades. A les 6,30h arribem a la casa i ens estirem al llit a les 8h del matí. Despertar a les 12h. Comprem al Micros i busquem piscina que no trobem. Ens estirem al parc, dormim i dinem a les 18h. Passem pel Museu (no tinc anotat ni quin ni què hi feien) i tornem a casa a esperar fins que arriba el J. Miguel. Anem a donar una volta i arribem a la Cooperativa i bevem Sinalco (que no recordo què és). Tornem a la casa a les 21,30h i hi trobem el Jesús. Tornem a donar volta i anem a un bar (de gorra). Dormim a la casa.

No recordo practicament res d'aquests nois. Crec que el Jesús era un noi castellà que caminava coix i que ens va ajudar molt. No vam tenir cap problema amb ningú.

Dia 10 d'Agost. Sant Llorenç Llevar-se i sortir de la ciutat. Trobada amb el Jesús al cafè de Baden on prenem una orange.

Stop a l'autopista: senyor alemany que va participar a la guerra civil i és de Truninger ens porta fins al començament de l'autopista i ens deixa sota una ombra que s'agraeix. Show (no sé a què es refereix, però està remarcat).

Senyor amb un camió alemany, amb el que no ens hem entès gens, fins a Aarm.

Esperem mitja hora. Noi alemany fins al desviament d'una altra autopista (es trobava molt sol). Matrimoni alemany fins a un desviament. Camioneta amb noi alemany fins a la gare de Berna.Busquem el parc i dinem. Descans.

Anem a l'Auberge. “Ens han canat” en el preu: 8 francs! (tot i que són els primers que paguem).

Visita de la ciutat i tornada a l'alberg a escriure. Anem a dormir amb una noia rossa americana (crec que encara en recordo la cara). 

Dia 11 d'Agost   Marxem de l'alberg i visitem la ciutat i algun museu. Fem fotos. En tinc una de sempre present, agafant aigua a la font de la plaça de Berna, amb una brusa de quadrets blaus i blancs, amb cara de satisfeta i uns cistells de flors penjant dels fanals dels carrers. A Catalunya això no es veia gens en aquells temps.

Marxem cap a Ginebra. Noi suís fins la gasolinera; camioneta de fustes fins Ginebra. Parem a la coneguda gare. Anem al Centre Cultural Español que està aprop per saber on podem dormir. Anem a la casa dels hippies: casalot destarotat ple de gent i sacs per terra (ara en diríem dels okupes), deixem el nostre sac per guardar lloc i anem a buscar les motxilles (no sé perquè ho vam portar per separat).

Al llac a sopar el pa amb formatge (menú força corrent i més econòmic).

Trobada amb els italians a la gare i dormir a la casa dels hippies amb xivarri nocturn.

 Dia 12 d'Agost Llevar-se a les 7h. Sortim de la ciutat direcció Lyon. Cotxe de mexicans. Dinar. Anada cap a Taizé i arribada: informació de les tasques a fer per col·laborar i tenir una estada sense pagar.

Participació a la pregària, sopar, missa i dormir a la tenda.

Si t'apuntaves al servei podies fer l'estada sense pagar tot i que es donava la voluntat. En general, els catalans i espanyols i italians només col·laboraven en el servei, no en el pressupost; d'això se n'encarregaven els alemanys, francesos i suïssos de manera preferent, ja que era la gent de països més rics. Tothom hi era acollit i tothom participava treballant, en les reunions de tenda, en les pregàries, en les misses de les diferents religions i en les discussions de grups que es reunien per temes d'interès. El pare Roger n'era l'ànima i hi recordo també un monjo canari que vessava alegria. Entre el grup de catalans un jove que era monjo de Montserrat i la comunitat l'havia adreçat allà abans que jurés els vots. Tothom era molt respectuós amb les creences de cadascú i realment era un lloc per compartir, reflexionar i pregar encara que es cregués en un Déu diferent o no s'hi cregués. Vam estar-hi una setmana i va ser una de les experiències més interessants i emotives que he fet mai. De resultes d'aquesta vivència uns anys més tard hi vaig tornar, aquesta vegada conduint l'R5, amb la meva mare. Va ser una Setmana Santa inoblidable.

Dia 13 d'Agost Llevar-se, pregària, esmorzar, missa protestant, buscar treball, comprar postals i escriure.

Fer cua pel dinar i coneixem uns valencians.

(Un, recordo que es deia Ximo i era d'Alacant; no crec que sigui l'actual president del parlament valencià, però sempre que el veig per la tele recordo el Ximo de Taizé, també amb unes ulleres una mica de cul de got i amb un accent valencià meravellós).

Descans, donar volta pel poble i per la carretera. Lloc agradable.

Tenda i coneixença de la colla d'italians. Berenar, pregària, sopar, reunió i reflexions. Dormir.

Dia 14 d'Agost Llevar-se i pregària. Esmorzar. Servei: Passejada recollint flors per a l'església i posar-les al recinte de pregària. Amb el Paco (era un noi canari que tractava als de la península de “godos”) i la Constanza (que si que recordo que era una noia alta, morena i de cabell llarg, italiana. Ens vam avenir força i ens vam cartejar una temporada).

Després del berenar reunió per tendes: per organitzar el dia a dia i l'ordre dins la tenda. Sopar, servei, pregària i dormir.

Dia 15 d'Agost. Festa Major de Badalona El de cada dia: llevar-se, servei, esmorzar. Reunió per tendes. Reunió de grup: quatre catalans, dos italians, una francesa. A la tarda reunió de tenda per preparar el Concili.  

(Tinc anotat que la reunió va ser molt interessant però no em consta de quin tema es va parlar).

Servei de neteja de l'església. (Moltes vegades entraves a la carpa de l'església i t'hi quedaves a sentir la música que tocava l'orgue. Recordo una gran pau i un relax. Crec que és on va començar a entusiasmar-me en Bach; ja no l'he deixat d'escoltar mai més). Conèixer nois de l'EJE (No recordo a què corresponien les sigles: E? Juventud Española?). Meditació i Ofici. Reunió de temes: ateliers.

Dia 16 d'Agost Ateliers.

(Hi havia diferents ateliers —tallers— de discussió i t'apuntaves segons el tema

que t'interessés. Vaig participar al grup Educació; ja tenia clar que em matriculava a la Universitat a Pedagogia. Compartíem les informacions sobre l'educació de cada país i fèiem propostes de canvi que se'n diu ara; Déu meu! Que agosarats que érem! Vaig guardar molts anys els papers i el butlletí que es donaven, a les golfes de casa. Malauradament, tot són papers que s'acumulen i aquest hivern passat els vaig llençar tot fent neteja; ni els vaig mirar perquè, emotiva com sóc, hauria plorat i els hauria desat altra vegada).

Reunió de grup per parlar de quatre punts(?). Carrefour: Amèrica Llatina. (Crec que era un tipus d'espectacle que preparava i exposava els participants reunits per països).

M'adono, mentre escric, que hi devia haver-hi diferents tipus d'activitats que deurien implicar grups diferents: reunió per tendes, ateliers, reunions de grup, reunions per fer el carrefour).

Dia 17 d'Agost Després de l'esmorzar i la pregària es fa la reunió per tendes. Avui dinem per grups de treball. Per la tarda trobada de tots els catalans que estem a Taizé. Posteriorment toca ateliers on s'escriuen les conclusions d'aquests dies de treball. Al vespre acabem amb una Festa.

Dia 18 d'Agost Reunió de tendes i meditació al matí.

Després de dinar ens trobem els catalans i assagem cançons.

Pressuposo que devíem preparar cançons per cantar-les davant dels demés en la festa per països. També pressuposo, tot i que no està anotat, les cançons que deuríem cantar: L'Estaca d'en Llach, el Diguem No d'en Raimon i potser alguna altra més d'aquest estil. De fet, en les trobades entre gent diversa, i recordo l'Escola Occitana d'Estiu de l'agost passat, els catalans encara cantem i fem cantar l'Estaca.

Reunió per tendes i una petita sortida pels voltants del poble tot llegint i comentant La Biblia. Berenar i xerrada dels catalans amb els madrilenys. (No sé què vam xerrar però m'atreviria a dir, tal com han anat les coses fins ara, que el tema no deuria ser massa diferent del que podríem parlar avui si tinguéssim l'ocasió de fer-ho, cosa que veig cada cop més difícil gràcies a la propaganda política del Govern de Madrid que s'ha dedicat a donar falsos arguments sobre els catalans i tot el que signifiqui diàleg i comprensió passa per les denúncies de tot tipus als jutjats i al mal anomenat Tribunal Constitucional Español).

Acabem la jornada amb les conclusions dels Ateliers. Vaig a dormir amb un constipat.

Dia 19 d'Agost Em llevo amb mal de cap. Reunió per tendes (i em pregunto què faré ja que no dec estar massa fina per anar als diferents actes o reunions d'avui). Molt mal de cap i vaig a la tenda a estirar-me. Després de dinar torno a anar-me a estirar. Participo a la reunió per països: quines possibilitats hi ha a Espanya per complir la “notícia”. (Crec que es referia a l'agermanament ecumènic entre totes les religions i creences, totes les opcions de vida, respectant als altres i assegurant la llibertat personal i col·lectiva. Veig, doncs, que el compartir entre tots, el respecte als altres, la lluita per la llibertat i les llibertats ja ve de lluny. I, segurament, dins d'això, per part dels catalans hi deuria incloure el desig de poder-nos expressar en la nostra llengua, el desig que ens respectessin la nostra història i la nostra cultura, en una paraula, el desig d'independència d'un Estat que no reconeixia res més que el seu centralisme i “unidad de destino en lo universal”. Vaja, que no ha canviat gaire malgrat que llavors encara manava el Franco).Tinc el cap bullint i vaig a la infermeria. Estic a 38 i mig de febre i em porten a l'Abiodh (sala per a gent malalta) per estirar-me. Hi passo la nit al costat d'una noia italiana amb bronquitis.

Dia 20 d'Agost Em venen a despertar per arreglar la motxilla i marxar. Acomiadaments, recollida d'adreces disposats a escriure'ns i no perdre el contacte. Marxem cap a París amb el cotxe d'una noia francesa (un escarabat groc)que ens porta a casa seva, en un barri de París. Deixem les motxilles i anem a un parc per sobre de la casa. (Recordo que uns obrers, amb granotes i morenos, estaven arreglant els carrers amb els compressors; vam sentir que la conversa que tenien era en español).

Visita de Nôtre Dame i del Barri Llatí, dels boulevards i de la Torre Eiffel (sense pujar-hi que podia descompensar el nostre reduït pressupost). Visita del Palau de Justícia. Tot el recorregut el fem amb el cotxe de la francesa que ens va anar fent d'amfitriona. Sopem i dormim a casa seva. Demà ja pensarem per on continuem!