Viatge 1972 (II)

Dia 21 d'Agost Anem fins Versailles sota la pluja.

Comprem i comencem a preguntar si hi ha places per la nit a l'alberg ja que la francesa marxa de vacances a casa la seva família.

Visita del Museu dels Impressionistes, plaça de la Concorde, Òpera, La Madeleine. Tot ho fem amb tren i metro. (No recordo si vam pagar; l'Àngela ho vigilava molt això i el costum dels “espanyols” era pujar i fer-se l'orni: je no comprend pas. A més, ells ja anaven amb targetes i nosaltres encara compràvem els bitllets de paper de fumar als conductors dels autobusos i, per tant, no en sabíem d'altres de maneres de viatjar en transport públic. I si era públic,... doncs, era per a tothom i això indicava gratuïtat i no en fèiem més problema. Si passava el revisor no compreníem pas!)

Tornem a l'alberg i paguem 8 francs (!) per esmorzar. Ens dutxem i rentem roba i aprofitem per escriure a casa. El constipat va tirant i jo aguantant.

Dia 22 d'Agost Hem fet un esmorzar molt bò gràcies als vuit francs. Baixem a peu cap al centre de París (per recuperar els 8 francs) i visitem la Place de l'Ètoile, els Champs Elysées, la Plaça Concorde i dinem al parc davant les Tulleries i el Museu del Louvre.

Tornem a buscar lloc per dormir i ens trobem amb un matrimoni espanyol que viu a París i que col·laboren amb el Centre Català. Visitem el Pantheon i els boulevards dels voltants i dormim a casa els espanyols que havien viscut a Barcelona on havien treballat en una porteria.

Dia 23 d'Agost Visitem el Museu del Louvre. Comprem pa i formatge i dinem en un dels ponts del Sena en companyia d'uns cantants.

Hem de trobar-nos altra vegada amb el Paco i anem junts al barri Llatí a sopar. Descansem i xerrem en un banc (és curiós que ressalti el banc; devíem estar força cansades, ja!)

Ens trobem amb la Maryon (?) i el seu germà i anem a la llibreria. Després, metro fins la Cyté a sopar, xerrar i dormir.

Dia 24 d'Agost Anem altra vegada a la llibreria a comprar i està tancat! (Endevino que deurien ser llibres prohibits a l'Estat Español)

Tornem a la casa i fem el dinar que portem als nois (Paco i Maryon) per dinar en un parc. Fem cua per visitar “El camí dels Miserables” (que es deuria referir a l'obra teatral de Victor Hugo que van representar durant molts anys a París). No arribem a entrar, tancada de portes puntual. Anem fins a Montmatre i el Sagrat Cor.

Al vespre, ens arribem a la zona universitària, fins a la Casa de Cuba on fan una pel·lícula en blanc i negre de la que no recordo el tema. (Naturalment de tipus polític i sense possibilitats de veure-la a casa nostra)

(Aquí si que recordo molt bé la impressió que vaig tenir quan vaig veure i reconèixer un noi de Badalona que havia “marxat” de casa seva i amb el que havíem compartit hores, treballs, trifulgues i moments molt bons a l'agrupament escolta Sant Jaume/Rosa Busqué on tots dos portàvem els llobatons. En Joaquim era un noi una mica especial. Amb ell, en Jepi, la Dolors i la Lourdes portàvem l'estol de llops i daines. Jo i els dos nois anàvem a les reunions a l'església de Pompeia a Barcelona i tornàvem a altes hores de la nit amb el BS cap a casa, discutint què era el millor per al nostre agrupament. En Quim mai estava d'acord amb nosaltres i veia les coses d'una manera molt estricte: l'uniforme, la promesa, el compromís dels nanos,...; en Jepi i jo hi havíem tingut forces palestres amb ell fins que ens vam arribar a plantejar de continuar. Un dia en Quim va venir a casa a demanar-me perdó (?) i recordo que l'endemà es va saber que havia marxat, cosa que em va venir a dir en Jepi, si no recordo malament. En Jepi i jo vam continuar. 

La nit que el vaig veure a la Casa de Cuba no li vaig dir res, em va semblar que no el podia comprometre, perquè els seus pares no sabien on era i si, per aquelles coses els arribava que jo l'havia vist,em va semblar llavors que el podia posar en un mal pas. Ell no em va veure. Des d'aquella nit no l'he vist més ni n'he sabut mai més res. Ignoro si continua a París o va tornar o va voltar món, curiós i belluguet com era. Ara, a les meves velleses potser ja no el coneixeria, però m'agradaria tornar-lo a trobar per d'altres camins: una abraçada Quim!)

Anada a la Place d'Itàlia i dormir al parc amb els espanyols.

Dia 25 d'Agost Travessar París. Stop: noi francès fins la sortida de la capital; un altre noi fins un poble dels afores. Camioner fins a Rotterdam (450KM) (No és que volguéssim anar a Holanda, però el camioner hi anava. Per l'autopista vam anar parant als pàrquings on hi havia menjar ràpid com frankfurts amb patates, begudes,... tot pagat pel camioner; gràcies!)

Viatge cansat. A l'arribada anem a l'alberg i a canviar francs francesos per moneda holandesa (que ara, després dels anys d'euros, no recordo quina era!)

Prenem te i juguem a dames i anem a dormir després de passejar-nos una mica pel famós port de Rotterdam.

Dia 26 d'Agost Esmorzar molt bo i abundant. (Ens serveix ja de dinar!) Avui hi ha un noi que ens porta un tram i després el senyor de la boina ens du fins a Anvers. Un home ens deixa a Brussel·les i busquem l'alberg. Deixem les motxilles a una casa d'unes monges i visitem la ciutat, anem al supermercat i dinem en una plaça amb una font. Tornem a l'alberg però no ens volen i cerquem Garcia Lorca, (crec que devia ser algun centre cultural, com el Centre Català) entrem al ball que hi fan i coneixem un matrimoni asturià que ens porta a casa seva, ens convida a vi i galetes i ens deixa dormir al llit.

Dia 27 d'Agost Ens llevem tard i després d'acomiadar-nos ATRAVESSEM tota Brussel·les i una mica més. Stop: Noi que ens porta fins a Wavre. Noi jove fins Namur. Noi que juga a futbol fins a un poble. Matrimoni fins un altre poble. Noi francès/italià fins a Luxemburg. Busquem el Comité Espanyol i no el trobem: no existeix? Anem a l'alberg: no queden places. Escrivim i mirem mapes, dinem i sopem a l'alberg i marxem per anar a mirar com s'està sota el pont. Tornem a la ciutat a buscar les monges de la mateixa congregació de Brussel·les. Preguntem adreça. Uns senyors alemanys ens acompanyen a la “Maison de protection de jeunes filles” Dormin per 35 francs luxemburguesos, o sigui unes 45 pessetes. Sembla que tenen cases de “protecció” pels Paisos Baixos.

Dia 28 d'Agost Sortim de la ciutat, bonica i arbrada. Un noi ens porta fins la frontera. Un senyor francès ens paga el dinar i ens deixa a Strasburg. Visitem la ciutat i la catedral. Un home suís ens duu a Freiburg on també visitem la ciutat i comprem una mica de menjar per anar fent. Un noi ens porta fins l'autopista i un italià ens paga un aperitiu i ens duu a Basel. Passem la frontera i uns nois suissos ens porten a Zurich. Anem a casa el Jesús. Amb ell anem al cinema, xerrem i dormim.

Sembla que devíem anar agafant cotxes i anàvem allà on anaven ells ja que des d'Estrasburg tornem a Suïssa fins a arribar a l'altra punta, a Zurich on sabíem que el Jesús ens acolliria)

Dia 29 d'Agost Llevar-se i anar al Micros i “fotre”. Seure en un banc per escriure i planejar el què volem fer mentre mengem cacauets. Quan s'acaben els cacauets tornem al Micros, ens comprem un gelat i “fotem galetes” (No sé si ho havíem fet gaire més això “d'agafar” menjar a preu zero). Tornem a casa el Jesús i sortim a comprar algun record, tornem i dormim una hora. Juguem a cartes, acabem els segons cacauets i anem amb el Jesús a prendre Sinalco (haig de mirar què era). Tornem al Micros a comprar caramels i tornem a la casa a jugar a cartes i a cantar. Vénen el J. Miguel i l'altre “pijo” (ho tinc així anotat, amb cometes, però no el recordo gens). Xerrem, juguem, bevem anís i dormim.

Devíem estar ja un xic cansades, no veig que fóssim massa productives. Tinc anotat el xerrar tot i que no crec que jo xerrés gaire, no en sóc de xerraire i no sé mai què dir; deuria portar la veu cantant l'Àngela. No recordo haver-ho passat malament, ni tampoc faig escarafalls de passar-ho molt bé. Jo devia anar seguint els esdeveniments. Ara que ho transcric m'adono que vam fer força coneixença amb el tal Jesús tot i que no tinc especificat si la coneixença va anar més enllà; per part meva segur que no, no sé si per part de l'Àngela. Si més no, en aquell moment, ni me'n vaig adonar ni ho vaig saber. Jo crec que no hi va haver res més que el gaudir d'uns dies en companyia, fora de casa i amb unes llibertats que no teníem aquí a nivell social.

Dia 30 d'Agost Sortim de Zurich. Agafem una camioneta alemanya fins a un poble. Donem voltes per l'autopista a peu i agafem uns nois suïssos fins al començament d'una carretera. Matrimoni suís, molt maco, que ens fa travessar els Alps i ens expliquen la història del país i del Guillem Tell. Esmorzem amb ells i ens deixen dalt el pas del Gottard. (M'ha quedat la imatge de neu i d'un dia fred i rúfol, possiblement amb pluja, gris, però amb un paisatge meravellós).

Uns nois hindús ens porten fins a Milano i busquem la casa de les monges de Brussel·les que també són aquí. Hi deixem les motxilles, visitem la catedral i fem un dinar/sopar donant voltes amb un gelat italià.

Dia 31 d'Agost Anem a visitar el Museu Sciencia Leonardo da Vinci i el Cenaculo da Vinci. Tornem a recollir les motxilles i marxem per travessar una altra ciutat gran que sembla que no s'acabi mai. Senyor italià ens du fins a Gènova. Deixem els paquets i visitem la ciutat amb carrers de pujades i baixades, la catedral i comprada d'algun record. Tornem a l'alberg i esmorzem, dinem i sopem, sortim a fer una volteta i ens dutxem al arribar abans d'anar a dormir.

Penso ara en Milà i Gènova, jo diria que no hi he tornat des de llavors. M'ha quedat la imatge de la Catedral de Milà i unes galeries cobertes molt maques i els carrers costeruts de prop del port de Gènova. Tinc un deute pendent, en general, amb Itàlia. És un país que he vist a trossos, sempre de passada. M'ho anoto per anar-hi!

Dia 1 de Setembre  Ens llevem d'hora i marxem.

Un home ens porta fins a un semàfor i allà ens agafa un noi fins la carretera de sortida de la ciutat. Anem pujant i baixant de molts cotxes fent trajectes curts. A les sis de la tarda passem la frontera italiana amb França. Un camió ens porta a Niça. Amb un altre camió continuem la ruta, sopem pel camí i dormim dins el camió. (Sort que dormo a tot arreu!)

Dia 2 de Setembre Amb el camió dormitori arribem a Sete. A les dues del migdia som a Perpinyà. Ens agafen uns nois que van una mica alegres i que ens fan proposicions: fem parar el cotxe i baixem molt enfadades; ells ens fan botifarra mentre marxen a tota pastilla. Passem la frontera amb molta pluja.

A la banda catalano-espanyola de la frontera tornem a fer autoestop aprofitant els turistes que es disposen a passar les vacances a les platges espanyoles.

Ens agafa un matrimoni jove italià en viatge de noces. Els anem indicant el camí i els fem propostes de llocs a visitar a més a més de les platges i la Costa Brava. Els parlem de la muntanya catalana, de Montserrat, de Barcelona i de Núria.

(Fem que ens portin cap a la costa del Maresme, tant per tant com que no coneixen res i no tenen reservat a ells no els fa res i a nosaltres ens va millor).

Ens deixen a la benzinera de Malgrat. Intentem l'autoestop i si no ens parés ningú sempre podríem agafar el tren. El senyor de la benzinera parla amb un cotxe i ens facilita el tema: és un noi de Badalona que ens porta fins a casa. Arribem a les nou del vespre.

 Recordo que va ser un viatge molt agradable que no ens va costar gaire. Fora del bitllet de tren a Ginebra vam calcular que havíem gastat unes cinc-mil pessetes de l'època en uns 23 dies de voltar per diferents països amb els seus canvis de moneda. Va resultar el més econòmic que ens podíem plantejar. Em va quedar molt present l'estada a París i sobretot la setmana passada a Taizé. No vam tornar a saber res més del Jesús ni dels altres amics seus. Ens vam escriure un temps amb gent de Taizé; la noia italiana i fins i tot amb el monjo de Montserrat; els primers temps quan hi anava per Nadal el veia participant i cantant a la Missa del Gall i un dia el vaig anar a saludar; ens vam veure un moment perquè tenia feina i em vaig quedar amb la sensació que per a ell allò ja havia passat i ara havia de fer de monjo de veritat. Després ja n'he perdut la imatge i no sé si encara deu ser-hi.

Com he dit, vaig tornar a Taizé una setmana santa de fred i mal temps, amb la mare, conduint l'R5. Menjàvem al cotxe, amb el fogonet a dins i vam dormir en una habitació d'una casa del poble, no a les tendes. A la mama li va encantar, ella que era molt oberta en les creences, i en va gaudir molt de temps de l'experiència. Sempre va tenir un cor jove tot i que va ser el cor el que li va fallar.

Al llarg dels anys he fet altres viatges i he vist altres mons. He viatjat amb la canadenca i amb un carro que es transformava en tenda, en albergs i en pensions i hotels. Ara, a la meva seixantena he tornat a la tenda, una iglú que es munta sola i que hi cabo jo i els paquets. He viatjat amb gent, molta, i amb una amiga, i sola. He reposat a Timoneda i a Cal Julià després dels viatges. He anat en vaixell i en avió i conduint infinitat de quilometres amb cotxes que feien patir.

Espero poder continuar sortint encara una mica més, però quan no sigui possible, deixo els diaris que escrivia a cada viatge per poder-ne gaudir altra vegada, juntament amb les fotos —màquina i jo una sola cosa— i recordar altres temps, altra gent i tota una vida.

Ara només puc dir: gràcies a tots els que m'heu enriquit com a persona!