Poble que canta: Aplec a Sant Bartomeu de Cabanyes, Òrrius

Agermanament entre els pobles del Maresme: Òrrius, Argentona, Premià i pobles del Vallès com Vilanova de La Roca. Cantaires d'arreu dels Països Catalans participant a l'Aplec i a l'escenificació de la llegenda de Sant Jordi: cantaires d'Argentona, Arenys, Badalona, Barcelona, Montblanc, Pineda, Esparreguera, .... i molts d'altres varen ajuntar les seves veus amb la Núria Inglès en el Cant de la Independència i varen cantar la pregària de Salvador Espriu: Senyor, Sant Jordi patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil.... ajuda'ns a merèixer la pau.... i salva la parla de la gent catalana...Amen.  Acte organitzat per les assemblees nacionals catalans d'aquests pobles, a les que agraïm les atencions amb la Coral Poble que Canta. Actes així són els que van fent país i acosten la gent. Comencem a estar una mica tips de les trifulgues dels polítics i els discursos existencials: senyors, la pau no es pidola, es lluita i es conquereix. Quantes vegades més hem d'estar parlant de si consulta si o no?, quantes vegades més hem de consultar?...perquè, a part d'això... sempre estem consultant als mateixos.... quant més hem de parlar del dret a decidir?... perquè no decidim?? Han decidit gaire els espanyols, els francesos o els alemanys? Perquè sempre ens hem d'estar justificant?? No `podem ser un poble normal i viure amb normalitat?? Fem com el nen de la foto que mata el drac: atrevim-nos!

Festes de maig: Badalona

Ja tornem a ser a les Festes de Maig de Badalona; no pas la Festa Major, eh! no us confongueu, que és per la Mare de Déu d'Agost. El dia culminant és el de Sant Anastasi, l'11. La meva mare em deia que aquell dia l'havia triat un alcalde de la ciutat, de no fa masses anys, perquè és, també, el dia de Sant Felip i així tothom el celebrava a ell. No sé si és veritat, però és el que creia molta gent de la seva generació que van veure com altres alcaldes havien estat assassinats i aquell s'hi va quedar uns quants anys i no pas sempre amb els millors records dels ciutadans!

És la festa del ball del micaco, aquest fruit tant saborós, de la sardinada a baix a mar, del ball de l'àliga i el pregó, de les besties de foc i els castells a l'aire, de l'entranyable i sempre recordada Festa del Badiu, de la plantada i la cremada del dimoni el dia 10 per la nit abans del castell de focs.

El dimoni està ja plantat a la platja i els nens de les escoles de Badalona el van a visitar i, per a que no estigui tant sol, li porten uns dimoniets fets per ells i que els posen al voltant, a la sorra, esperant ser també cremats amb el seu germà gran.

Aquest any el dimoni vol recordar les èpoques de la pirateria. Mira amb una lent de llarga vista cap a la ciutat, i pel carrer de la Mercè enllà, cap a les muntanyes de ponent; serà que veu si venen d'Almansa??

Es fa també un pa en forma de dimoni i ha esdevingut l'emblema de la ciutat. Amb ell, cremem tots els maldecaps de l'any, tot allò que no ha funcionat, amb un foc purificador que fa generar esperances noves, el brot de la primavera.

Espero que l'any que ve, el dimoni miri cap al mar, a la llunyania, a l'horitzó de la llibertat. I que puguem albirar Ítaca.
Bones festes a tots!!

L'escola i la rutina

Aquest article publicat avui a l'ARA: Creativitat i innovació, claus de la nova educació, m'ha recordat el que fa uns dies anem comentant algunes companyes de l'educació quan fem observacions a les aules de 3,4 i 5 anys de les escoles. El treball de les rutines i els hàbits és necessari, però potser l'estem fent massa rutinari; des que els infants entren a 3 anys i fins que acaben el P5, fan una horeta diària de rotllana amb les mateixes cançons, la mateixa successió de fets, el mateix calendari. El "sóc aquí", "avui fa sol", "di...di...dimarts!", "set són els dies de la setmana" (amb música), semblen ja la cançó de l'enfadós i més, quan t'adones, que no n'hi ni un que escolti gaire, que pugui distingir entre els blocs de pisos que envolten l'escola, el sol que ha de veure, que tingui gaire sentit recordar el dimarts pel fet de ser dimarts,...

Una amiga, ahir em comentava les espontaneïtats d'un nebot seu que va ara a la llar d'infants i que el curs vinent entrarà a "P3". Quina pena!, li vaig dir, i pensar que estarà 3 anys repetint unes mateixes coses i que quan parli per ell, amb les seves observacions, en general, se'l farà callar perquè no és el tema que toca en el moment!! Nens que no poden aguantar, encara, per desenvolupament, l'atenció seguida en el discurs del mestre se'ls titlla d'hiperactius; mestres que més que facilitadors de l'expressió i expressivitat dels nens i del llenguatge oral, fan monòlegs pensant que així desenvolupen la riquesa del llenguatge,... I no és que ho facin malament, és que no han pensat amb els que tenen al davant.

L'educació ha de sustentar-se en el subjecte que la rep, no en el subjecte que la dóna; en la creativitat i la imaginació, en el desenvolupament de la capacitat d'escolta i respecte per l'altre, en l'aprenentatge de sol·lucions, estratègies i alternatives als conflictes i reptes que ens trobem la societat d'avui en dia.

El mestre com a dinamitzador, com a facilitador i potenciador d'aquest aprenentatge de vida; no el mestre instructor de coneixements. En un ideal, el mestre dins d'una classe ni s'hauria de notar.

Un instant!. Conte de Sant Jordi

Pressa, pressa, pressa,....!!!! On??? Ja ho sé.... Avió, avió... vinga, vinga!! No! Res de res!

Low Cost, segur, si, si,.... s'ha de poder! Quina hora és? M'ho perdré, segur, si no trobo ràpid el transport, m'ho perdré.... No pot ser! 300 més taxes, més dipòsit!... més maletes!!!! Ah, no! Això si que no!.... i si després fan vaga??!!

Cotxe,... això,.... cotxe!! Bufa! El meu al mecànic! I fins la setmana vinent!!, això si tenen els recanvis...

Lloguer!.... buscar lloguer! Ara, què passa?: s'encalla!, cobertura... no?! No pot ser.... wifi, cobertura,.... redéu, redéu! Allà,! A la cantonada, segur!!, si, si! Es penja, es penja!

Nervis, nervis,...els tinc a flor de pell. No hi arribaré, no hi arribaré....

Agències!, tallers!, particulars!, potser!....

Què faig, què faig!?? Una vegada i mai més, perdré la oportunitat de l'única i sola vegada... No m'ho puc permetre, no ho permetré!!

Ja sé, ja sé! Allà! Una parada!! Quin, quin?? Bus, bus...? Au va!! ràpid, ràpid!! 13, 29, 57, no aquests no!, 63, 64, embolic, embolic!! demencial, demencial!! El 25, el 25, no, no! El 30, el 31,!!... Tot parat, tot parat,... el carrer parat, saturat, col·lapsat!, tot col·lapsat!!

A baix, abaix,!! això, si, segur! A baix al metro, al suburbà!. Ja ve, ja ve!!!!! Fins a Pompeu Fabra, això, si, si! Ràpid, ràpid!! Ui!! està ple, jo entraré, jo entraré!.... empentant, empentant, si senyor, jo, jo!!

Ja marxa, ja marxa!! Ja arriba, ja arriba. Ui, el metro, que bé!! Que bé, que bé!!

Ascensor, amunt, amunt.... aquestes portes, amunt, amunt.... tanca ja, tanca ja!! Amunt... al carrer!!

Corra Jordi, corre Jordi... la gent corre, la gent corre.

He arribat, he arribat!!!!!!

En aquell moment el drac s'enlaira amb una rosa vermella al bec! El sol es pon a l'horitzó, gotes vermelles cauen sobre el mar.

SANT JORDI

Pregària de Salvador Espriu

Senyor Sant Jordi patró,

cavaller sense por

guarda'ns sempre del crim

de la Guerra Civil

Allibera'ns dels nostres pecats

d'avaricia i enveja

del drac de la ira i de l'odi entre germans

de tot altre mal

Ajuda'ns a merèixer la pau

i salva la parla 

de la gent catalana

Restitució Monument II República

Mica en mica anem recuperant la nostra història, aquella que ens han amagat o falsejat any rere any. Està bé, que en nom de tots els homes i dones que van fer possible els nostres dies, recordem i agraïm el seu esforç, la seva il·lusió per un demà millor. Hem pujat al Tibidabo. Agraïm la gentilesa dels transports del Tibidabo que han fet que els cantaires poguéssim pujar abans d'hora i sense despeses.

La coral Poble que Canta ha participat als actes de Restitució del Monument a la Segona República, al lloc on Francesc Macià va proclamar a través de Radio Barcelona, el 14 d'abril de 1931, la República Catalana.

S'ha cantat la Marsellesa adaptada per en Clavé, El Cant del Poble, La Cançó de la Barca, el Cant de la Senyera, Els Segadors, Guanyarem la Llibertat.

He trobat a faltar molta gent d'Esquerra Republicana, he trobat a faltar "autoritats", però també es veritat que és la gent del carrer la que vetlla per la història del passat, del present i del demà. Gràcies a la Comissió a la Dignitat i a tots els voluntaris que han fet possible l'acte aquest matí de primavera al Tibidabo; gràcies al Toni Cruanyes i a tots els que hi han participat.

http://videos.lavanguardia.com/politica/20130414/54371209382/barcelona-monumento-republica-catalana.html

L'Arcadi Oliveres

Us recomano que el sentiu.
Arcadi: una abraçada!!

Arcadi Oliveres, a "Singulars"

Dimecres, 22.35, al 33

Des que va començar la crisi, l'any 2008, la seva ha estat una de les veus que de manera més clara i contudent ha denunciat que els polítics i els governs estan al servei del poder financer mundial.

Arcadi Oliveres, a "Singulars".

Arcadi Oliveres és doctor en Economia per la UB, professor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau.
El seu activisme per la justícia social ve de lluny, però des que va començar la crisi, l'any 2008, la seva ha estat una de les veus que de manera més clara i contundent ha denunciat que els polítics i els governs estan al servei del poder financer mundial. Ara ja portem 5 anys de crisi econòmica, i els fets que ell denunciava no han anat precisament cap a millor.
A l'estat espanyol, la greu crisi econòmica ha fet que entre el 2007 i el 2012 el nombre de persones que viuen en situació de precarietat hagi passat de 18.579.020 a 20.640.802: 2 milions de persones més. Les mesures d'austeritat imposades per la Unió Europea castiguen de ple la classe mitjana, i a Espanya un 27% de la població té risc d'exclusió social. Ocupem ja el tercer lloc de la UE pel que fa a risc de pobresa, després de Bulgària i Romania. Per a aquest 2013, el Banc d'Espanya preveu que l'atur pugi fins al 27,1%, i el deute públic espanyol representa ja un 96,5% del PIB.
Les dràstiques polítiques d'austeritat imposades des de Brussel·les empobreixen les classes populars i mitjanes, però no hi ha mesures tan rígides per lluitar contra l'evasió fiscal, els paradisos fiscals o l'especulació financera.
Davant aquest sistema, que ell qualifica de "malalt", Arcadi Oliveres no es cansa de reivindicar la força dels ciutadans per impulsar canvis reals. Insisteix que el despertar cívic que va començar amb moviment 15-M continua viu i fa una crida a dir "prou".
La corrupció galopant i el descrèdit de les institucions de l'estat i dels partits polítics fan augmentar el grau d'indignació ciutadana, però el descontentament no ha cristal·litzat encara en cap iniciativa prou àmplia i capaç d'aglutinar sectors socials majoritaris. Moviments com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) demostren que és possible canviar el que és injust si s'aconsegueix la unió i la força necessàries.

Dimecres, 10 d'abril, a les 22.35, "Singulars".

Estelània

Primera fira de productes de caire independentista a Arenys de Munt amb la participació de la coral Poble que canta

Malgrat el dia rúfol, la participació i assistents a la fira va ser tot un èxit.

La participació de la coral Poble que canta amb una seixanta de cantaires va ser molt celebrada. El repertori: Petit himne per una pàtria aviat independent amb lletra adaptada de Josep Miquel Servià i la música de Cançó d'Amor i de Guerra; El cant de la Senyera, Senyor Sant Jordi, Guanyarem la Llibertat, la Balenguera i els Segadors. La participació de la coral es va fer, com ja comença a ser tradicional, amb el Cant: Volem la independència amb la música de la cançó tradicional dels Tres Tambors.

A destacar el parlament de Isona Passola que tira endavant amb el projecte de la seva pel·licula adreçada a tots els "insegurs".

Una diada amb bona companyia i amb molta alegria i il·lusió

Podeu veure i seguir la notícia al 3.24 de TV3

http://www.324.cat/video/4524973/Lestelada-un-negoci-emergent

Coral Poble que Canta

Cantada en l'encesa de l'Estelada a Castellar del Vallès. Sant Josep del 2013.

Una trentena de cantaires dirigits per en Jordi Llobet hem participat a les festes de Castellar del Vallès on s'han encès les espelmes d'una senyera estelada. Agraïm a l'ANC de Castellar i al Centre Excursionista de Castellar el seu acolliment en l'acte i volem animar a tots els pobles i ciutats de Catalunya a organitzar actes d'aquest estil. Estigueu segurs que, per poc que puguem, la Coral Poble que Canta estarà satisfeta de poder-hi col·laborar!

       Ànims i endavant!!

13 de març

Tretze, són tretze llàgrimes vessades dia a dia,
són tretze desitjos, tretze anhels, tretze mirades,
Jo voldria, mama, que fossin d'esperança i de vida,
avui he brindat amb aquella copa trencadissa,
pels tretze cops que em desperten i m'acobardeixen
talment tretze dianes reflectides a la meva trista vida

Són més de tretze records que em fan companyia.