dijous, 21 de setembre de 2017

Constructors de Pau


Avui, coincidint amb , fem públic el Constructors de Pau 2017: ! Enhorabona!

Moltes felicitats, Arcadi!
Fa temps que no ens veiem però segueixo els teus passos a partir d'aquestes bones notícies i de la teva germana.
Recordo encara quan em vas venir a veure a la comissaria de Badalona a rel de la detenció de la Marxa de la Llibertat; crec que llavors vas parlar amb la meva mare. Sempre et va fer gràcia això de Comas Fornaguera!
També recordo els anys de Pax Christi, fent ruta per diferents països i organitzant la ruta a Andalusia. Primer hi vam anar "in situ" a conèixer la gent d'allà interessada en el projecte, conduint (jo!) una DKW que no volia fer entrar la marxa enrere; igual era una premonició! Tu, el Carmel i jo ens vam quedar a Ronda per tirar endavant les qüestions més administratives. Trobades internacionals a Anvers, sortides, molta feina, amistat i moltes ganes de canviar les coses. Vam continuar treballant allà al carrer Bruc, al Casal de la Pau i després ens vam anar allunyant però sempre pels mateixos camins. Quan et vaig demanar col·laboració en una xerrada pels EAP vas venir de seguida! I sempre ens ha fet il·lusió retrobar-nos!
Ets incansable!
Ara t'han donat un premi. Segur que això t'anima però no has viscut pas per als premis. Has viscut i treballat per la justícia social, per la pau i per la llibertat i te'n dono les gràcies!
Que el premi ens serveixi a tots nosaltres per a ser també incansables. I tu, fes una mica de cas i descansa de tant en tant; només una mica,eh!

dissabte, 16 de setembre de 2017

Suport alcaldes i alcaldesses

Plaça Sant Jaume. 16 de setembre del 2017.
Per part de totes i tots els que ocupàvem pacíficament la plaça: gràcies! Era la salutació que se sentia en boca de tothom quan passava la nostra alcaldessa o el nostre alcalde amb la vara que li va otorgar el poble i els ciutadans en les darreres eleccions. Elegits per a gestionar, per a administrar i, també, per a representar als ciutadans i vilatans en els seus desitjos i demandes i més, quan aquestes s'ajusten a la democràcia i als drets dels pobles: individuals i col·lectius.
Hi havia molta emoció a la plaça. Hi havia molta il·lusió, molta esperança i molta alegria. Hi havia una comunió entre els de fora i els de dins de l'Ajuntament de Barcelona. Hi havia el desig comú de defensar les llibertats de tots, hi havia el compartir l'objectiu final de saber-nos poble. Hi havia unió.
No s'hi cabia, a la plaça. Fèiem un passadís per on caminaven els regidors de molts pobles de Catalunya i els membres del govern. Seguíem els parlaments des d'una pantalla gran.
Cantàvem. Sí, cantàvem. Perquè és cantant i somrient que es guanyen les batalles. Cantàvem com ho vam fer als anys seixanta i als anys setanta i com pensàvem que no hauríem haver de tornar a cantar; però hem desempolvorat cançons emblemàtiques com el "Vull ser lliure" i el "Tots junts vencerem"; hem repetit fins a l'esgotament "l'Estaca" d'en Llach i el "Cantarem la Vida" de Raimon i hem repetit el "Guanyarem la Llibertat" i el "Va pensiero" adaptada al català.
I ens hem sentit més forts, més valents i més esperançats.
Ha valgut la pena viure-ho. 
Hem demanat poder votar com qualsevol país normal perquè creiem en la llibertat d'expressió, d'opinió, en defensa dels nostres drets i dels drets que tenen tots els ciutadans arreu de l'Estat.
I hem escoltat els parlaments abrandats de molts alcaldes i alcaldesses que, amb la vara a la mà, saludaven a tothom.  I hem sentit el President i el Vise-President d'una Catalunya que volem Estat. I hem somrigut i hem confiat.
I hem sabut que tornarem a la plaça tantes vegades com faci falta, en aquesta o en cada plaça de cada poble, sigui gran o sigui petit, perquè ens sentim poble i SOM!

divendres, 15 de setembre de 2017

11 de setembre

Un altre 11 de setembre. Un altre dia per passejar per Barcelona, amb bon temps i no tanta calor com d'altres anys, cosa que s'agraeix.
Recordo els 11 de setembre de fa uns quants anys quan anàvem al matí al Fossar de les Moreres, allà on no s'hi enterra cap traïdor. Agafàvem el cotxe i passàvem per l'autopista fent voleiar la senyera fora les finestres per baixar pel Passeig de Sant Joan on aparcàvem. Érem joves, teníem vint anys i ens bullia la sang. Anàvem carregats amb la raó de la història i amb unes ganes vives de canviar els temps. Sentíem i aplaudíem els que parlaven al Fossar: els bascos que venien cada any, els corsos, en Carbonell, en Xirinachs..., i cantàvem els Segadors enmig de prohibicions i mitges paraules.
Per la tarda, anàvem a la Manifestació: al davant els partits i els sindicats amb les banderes pròpies, les roges, les d'Euskadi que s'enduien forts aplaudiments; al darrere els quatre independentistes que érem, quatre mal comptats, amb el PSAN i el FN i l'Estat Català, amb algunes estelades. Passàvem per davant del Rafel de Casanova i la gent aplaudia des dels balcons. Quan van poder haver-hi paradetes, compràvem adhesius subversius i opuscles anarquistes. La festa s'acabava amb les sirenes dels grisos i els xiulets i crits dels que tancàvem files: "Fora les forces d'ocupació", "Ni França ni Espanya: Països Catalans. Tot esdevenia una heroïcitat i descarregàvem l'adrenalina; ens sentíem defensors del país que volíem un poc nostre.
Ara, des de fa uns anys, les entitats s'encarreguen d'organitzar grans concentracions amb un objectiu clar: la defensa de les institucions i l'arribada a Ítaca. No hi ha tanta gent al Fossar i tot queda una mica descafeïnat. Hi passa la Coronela, amb les seves disfresses i tambors, amb la música de la Muixeranga, però s'hi sent poc la vibració politíca-reivindicativa. Una visita al Memorial 1714 ens recorda l'essència de la lluita.
Per la tarda, però, hi ha moltíssima més gent! No hi són els partits com a tals i, per suposat, no apareixen per res els sindicats, que sembla que se'ls hagi empassat el terra. Hi ha la gent, cada any una corrua important de gent (malgrat el mareig de números, arribem a ser-ne un milió), alçant estelades que voleien com una onada gegant; famílies amb nens, gent gran i gent jove, molta gent jove, castellers i gegants. Tots en un ambient festiu però cridant com un sol cor: in- inde- independència! Cada any amb una nova posada en escena: des de la VIA per tot Catalunya (un èxit sense precedents), a la V pels carrers de Barcelona, al SOM a PUNT o al SI d'aquest any.
Els independentistes ens hem multiplicat per cent i per mil! Els parlaments continuen sent abrandats i la gent marxa satisfeta amb el deure acomplert. 
Aquests últims anys, la Coral Poble que Canta amenitza l'espera amb els cants participatius que acompanyen la Diada: Vull ser lliure, la Cançó de la Barca, Cantarem la Vida, l'Estaca, Senyor Sant Jordi, No Serem Moguts, el Cant de la Senyera..., i fins i tot hem estrenat la cançó que es va cantar a Portugal, a la revolució dels clavells de l'any 1974. Cançons de sempre,  adaptades al català, i cançons de cantautors que han esdevingut ja pròpies de la gent del carrer. Cançons que ens fan vibrar, sentiments i lluites que encara no hem deixat tants i tants anys passats.
No sé si n'haurem de fer gaires més d'11 de setembre d'aquest estil. Sortirem tantes vegades com calgui al carrer, però m'agradaria festejar ja un Estat propi.
Tant si ho aconseguim com si no, el 2018 segur que ens hi tornem a trobar!

divendres, 25 d’agost de 2017

Viatge 1972 (II)

Dia 21 d'Agost Anem fins Versailles sota la pluja.
Comprem i comencem a preguntar si hi ha places per la nit a l'alberg ja que la francesa marxa de vacances a casa la seva família.
Visita del Museu dels Impressionistes, plaça de la Concorde, Òpera, La Madeleine. Tot ho fem amb tren i metro. (No recordo si vam pagar; l'Àngela ho vigilava molt això i el costum dels “espanyols” era pujar i fer-se l'orni: je no comprend pas. A més, ells ja anaven amb targetes i nosaltres encara compràvem els bitllets de paper de fumar als conductors dels autobusos i, per tant, no en sabíem d'altres de maneres de viatjar en transport públic. I si era públic,... doncs, era per a tothom i això indicava gratuïtat i no en fèiem més problema. Si passava el revisor no compreníem pas!)
Tornem a l'alberg i paguem 8 francs (!) per esmorzar. Ens dutxem i rentem roba i aprofitem per escriure a casa. El constipat va tirant i jo aguantant.
Dia 22 d'Agost Hem fet un esmorzar molt bò gràcies als vuit francs. Baixem a peu cap al centre de París (per recuperar els 8 francs) i visitem la Place de l'Ètoile, els Champs Elysées, la Plaça Concorde i dinem al parc davant les Tulleries i el Museu del Louvre.
Tornem a buscar lloc per dormir i ens trobem amb un matrimoni espanyol que viu a París i que col·laboren amb el Centre Català. Visitem el Pantheon i els boulevards dels voltants i dormim a casa els espanyols que havien viscut a Barcelona on havien treballat en una porteria.
Dia 23 d'Agost Visitem el Museu del Louvre. Comprem pa i formatge i dinem en un dels ponts del Sena en companyia d'uns cantants.
Hem de trobar-nos altra vegada amb el Paco i anem junts al barri Llatí a sopar. Descansem i xerrem en un banc (és curiós que ressalti el banc; devíem estar força cansades, ja!)
Ens trobem amb la Maryon (?) i el seu germà i anem a la llibreria. Després, metro fins la Cyté a sopar, xerrar i dormir.
Dia 24 d'Agost Anem altra vegada a la llibreria a comprar i està tancat! (Endevino que deurien ser llibres prohibits a l'Estat Español)
Tornem a la casa i fem el dinar que portem als nois (Paco i Maryon) per dinar en un parc. Fem cua per visitar “El camí dels Miserables” (que es deuria referir a l'obra teatral de Victor Hugo que van representar durant molts anys a París). No arribem a entrar, tancada de portes puntual. Anem fins a Montmatre i el Sagrat Cor.
Al vespre, ens arribem a la zona universitària, fins a la Casa de Cuba on fan una pel·lícula en blanc i negre de la que no recordo el tema. (Naturalment de tipus polític i sense possibilitats de veure-la a casa nostra)
(Aquí si que recordo molt bé la impressió que vaig tenir quan vaig veure i reconèixer un noi de Badalona que havia “marxat” de casa seva i amb el que havíem compartit hores, treballs, trifulgues i moments molt bons a l'agrupament escolta Sant Jaume/Rosa Busqué on tots dos portàvem els llobatons. En Joaquim era un noi una mica especial. Amb ell, en Jepi, la Dolors i la Lourdes portàvem l'estol de llops i daines. Jo i els dos nois anàvem a les reunions a l'església de Pompeia a Barcelona i tornàvem a altes hores de la nit amb el BS cap a casa, discutint què era el millor per al nostre agrupament. En Quim mai estava d'acord amb nosaltres i veia les coses d'una manera molt estricte: l'uniforme, la promesa, el compromís dels nanos,...; en Jepi i jo hi havíem tingut forces palestres amb ell fins que ens vam arribar a plantejar de continuar. Un dia en Quim va venir a casa a demanar-me perdó (?) i recordo que l'endemà es va saber que havia marxat, cosa que em va venir a dir en Jepi, si no recordo malament. En Jepi i jo vam continuar. 
La nit que el vaig veure a la Casa de Cuba no li vaig dir res, em va semblar que no el podia comprometre, perquè els seus pares no sabien on era i si, per aquelles coses els arribava que jo l'havia vist,em va semblar llavors que el podia posar en un mal pas. Ell no em va veure. Des d'aquella nit no l'he vist més ni n'he sabut mai més res. Ignoro si continua a París o va tornar o va voltar món, curiós i belluguet com era. Ara, a les meves velleses potser ja no el coneixeria, però m'agradaria tornar-lo a trobar per d'altres camins: una abraçada Quim!)
Anada a la Place d'Itàlia i dormir al parc amb els espanyols.
Dia 25 d'Agost Travessar París. Stop: noi francès fins la sortida de la capital; un altre noi fins un poble dels afores. Camioner fins a Rotterdam (450KM) (No és que volguéssim anar a Holanda, però el camioner hi anava. Per l'autopista vam anar parant als pàrquings on hi havia menjar ràpid com frankfurts amb patates, begudes,... tot pagat pel camioner; gràcies!)
Viatge cansat. A l'arribada anem a l'alberg i a canviar francs francesos per moneda holandesa (que ara, després dels anys d'euros, no recordo quina era!)
Prenem te i juguem a dames i anem a dormir després de passejar-nos una mica pel famós port de Rotterdam.
Dia 26 d'Agost Esmorzar molt bo i abundant. (Ens serveix ja de dinar!) Avui hi ha un noi que ens porta un tram i després el senyor de la boina ens du fins a Anvers. Un home ens deixa a Brussel·les i busquem l'alberg. Deixem les motxilles a una casa d'unes monges i visitem la ciutat, anem al supermercat i dinem en una plaça amb una font. Tornem a l'alberg però no ens volen i cerquem Garcia Lorca, (crec que devia ser algun centre cultural, com el Centre Català) entrem al ball que hi fan i coneixem un matrimoni asturià que ens porta a casa seva, ens convida a vi i galetes i ens deixa dormir al llit.
Dia 27 d'Agost Ens llevem tard i després d'acomiadar-nos ATRAVESSEM tota Brussel·les i una mica més. Stop: Noi que ens porta fins a Wavre. Noi jove fins Namur. Noi que juga a futbol fins a un poble. Matrimoni fins un altre poble. Noi francès/italià fins a Luxemburg. Busquem el Comité Espanyol i no el trobem: no existeix? Anem a l'alberg: no queden places. Escrivim i mirem mapes, dinem i sopem a l'alberg i marxem per anar a mirar com s'està sota el pont. Tornem a la ciutat a buscar les monges de la mateixa congregació de Brussel·les. Preguntem adreça. Uns senyors alemanys ens acompanyen a la “Maison de protection de jeunes filles” Dormin per 35 francs luxemburguesos, o sigui unes 45 pessetes. Sembla que tenen cases de “protecció” pels Paisos Baixos.
Dia 28 d'Agost Sortim de la ciutat, bonica i arbrada. Un noi ens porta fins la frontera. Un senyor francès ens paga el dinar i ens deixa a Strasburg. Visitem la ciutat i la catedral. Un home suís ens duu a Freiburg on també visitem la ciutat i comprem una mica de menjar per anar fent. Un noi ens porta fins l'autopista i un italià ens paga un aperitiu i ens duu a Basel. Passem la frontera i uns nois suissos ens porten a Zurich. Anem a casa el Jesús. Amb ell anem al cinema, xerrem i dormim.
Sembla que devíem anar agafant cotxes i anàvem allà on anaven ells ja que des d'Estrasburg tornem a Suïssa fins a arribar a l'altra punta, a Zurich on sabíem que el Jesús ens acolliria)
Dia 29 d'Agost Llevar-se i anar al Micros i “fotre”. Seure en un banc per escriure i planejar el què volem fer mentre mengem cacauets. Quan s'acaben els cacauets tornem al Micros, ens comprem un gelat i “fotem galetes” (No sé si ho havíem fet gaire més això “d'agafar” menjar a preu zero). Tornem a casa el Jesús i sortim a comprar algun record, tornem i dormim una hora. Juguem a cartes, acabem els segons cacauets i anem amb el Jesús a prendre Sinalco (haig de mirar què era). Tornem al Micros a comprar caramels i tornem a la casa a jugar a cartes i a cantar. Vénen el J. Miguel i l'altre “pijo” (ho tinc així anotat, amb cometes, però no el recordo gens). Xerrem, juguem, bevem anís i dormim.
Devíem estar ja un xic cansades, no veig que fóssim massa productives. Tinc anotat el xerrar tot i que no crec que jo xerrés gaire, no en sóc de xerraire i no sé mai què dir; deuria portar la veu cantant l'Àngela. No recordo haver-ho passat malament, ni tampoc faig escarafalls de passar-ho molt bé. Jo devia anar seguint els esdeveniments. Ara que ho transcric m'adono que vam fer força coneixença amb el tal Jesús tot i que no tinc especificat si la coneixença va anar més enllà; per part meva segur que no, no sé si per part de l'Àngela. Si més no, en aquell moment, ni me'n vaig adonar ni ho vaig saber. Jo crec que no hi va haver res més que el gaudir d'uns dies en companyia, fora de casa i amb unes llibertats que no teníem aquí a nivell social.
Dia 30 d'Agost Sortim de Zurich. Agafem una camioneta alemanya fins a un poble. Donem voltes per l'autopista a peu i agafem uns nois suïssos fins al començament d'una carretera. Matrimoni suís, molt maco, que ens fa travessar els Alps i ens expliquen la història del país i del Guillem Tell. Esmorzem amb ells i ens deixen dalt el pas del Gottard. (M'ha quedat la imatge de neu i d'un dia fred i rúfol, possiblement amb pluja, gris, però amb un paisatge meravellós).
Uns nois hindús ens porten fins a Milano i busquem la casa de les monges de Brussel·les que també són aquí. Hi deixem les motxilles, visitem la catedral i fem un dinar/sopar donant voltes amb un gelat italià.
Dia 31 d'Agost Anem a visitar el Museu Sciencia Leonardo da Vinci i el Cenaculo da Vinci. Tornem a recollir les motxilles i marxem per travessar una altra ciutat gran que sembla que no s'acabi mai. Senyor italià ens du fins a Gènova. Deixem els paquets i visitem la ciutat amb carrers de pujades i baixades, la catedral i comprada d'algun record. Tornem a l'alberg i esmorzem, dinem i sopem, sortim a fer una volteta i ens dutxem al arribar abans d'anar a dormir.
Penso ara en Milà i Gènova, jo diria que no hi he tornat des de llavors. M'ha quedat la imatge de la Catedral de Milà i unes galeries cobertes molt maques i els carrers costeruts de prop del port de Gènova. Tinc un deute pendent, en general, amb Itàlia. És un país que he vist a trossos, sempre de passada. M'ho anoto per anar-hi!
Dia 1 de Setembre  Ens llevem d'hora i marxem.
Un home ens porta fins a un semàfor i allà ens agafa un noi fins la carretera de sortida de la ciutat. Anem pujant i baixant de molts cotxes fent trajectes curts. A les sis de la tarda passem la frontera italiana amb França. Un camió ens porta a Niça. Amb un altre camió continuem la ruta, sopem pel camí i dormim dins el camió. (Sort que dormo a tot arreu!)
Dia 2 de Setembre Amb el camió dormitori arribem a Sete. A les dues del migdia som a Perpinyà. Ens agafen uns nois que van una mica alegres i que ens fan proposicions: fem parar el cotxe i baixem molt enfadades; ells ens fan botifarra mentre marxen a tota pastilla. Passem la frontera amb molta pluja.
A la banda catalano-espanyola de la frontera tornem a fer autoestop aprofitant els turistes que es disposen a passar les vacances a les platges espanyoles.
Ens agafa un matrimoni jove italià en viatge de noces. Els anem indicant el camí i els fem propostes de llocs a visitar a més a més de les platges i la Costa Brava. Els parlem de la muntanya catalana, de Montserrat, de Barcelona i de Núria.
(Fem que ens portin cap a la costa del Maresme, tant per tant com que no coneixen res i no tenen reservat a ells no els fa res i a nosaltres ens va millor).
Ens deixen a la benzinera de Malgrat. Intentem l'autoestop i si no ens parés ningú sempre podríem agafar el tren. El senyor de la benzinera parla amb un cotxe i ens facilita el tema: és un noi de Badalona que ens porta fins a casa. Arribem a les nou del vespre.
 Recordo que va ser un viatge molt agradable que no ens va costar gaire. Fora del bitllet de tren a Ginebra vam calcular que havíem gastat unes cinc-mil pessetes de l'època en uns 23 dies de voltar per diferents països amb els seus canvis de moneda. Va resultar el més econòmic que ens podíem plantejar. Em va quedar molt present l'estada a París i sobretot la setmana passada a Taizé. No vam tornar a saber res més del Jesús ni dels altres amics seus. Ens vam escriure un temps amb gent de Taizé; la noia italiana i fins i tot amb el monjo de Montserrat; els primers temps quan hi anava per Nadal el veia participant i cantant a la Missa del Gall i un dia el vaig anar a saludar; ens vam veure un moment perquè tenia feina i em vaig quedar amb la sensació que per a ell allò ja havia passat i ara havia de fer de monjo de veritat. Després ja n'he perdut la imatge i no sé si encara deu ser-hi.
Com he dit, vaig tornar a Taizé una setmana santa de fred i mal temps, amb la mare, conduint l'R5. Menjàvem al cotxe, amb el fogonet a dins i vam dormir en una habitació d'una casa del poble, no a les tendes. A la mama li va encantar, ella que era molt oberta en les creences, i en va gaudir molt de temps de l'experiència. Sempre va tenir un cor jove tot i que va ser el cor el que li va fallar.
Al llarg dels anys he fet altres viatges i he vist altres mons. He viatjat amb la canadenca i amb un carro que es transformava en tenda, en albergs i en pensions i hotels. Ara, a la meva seixantena he tornat a la tenda, una iglú que es munta sola i que hi cabo jo i els paquets. He viatjat amb gent, molta, i amb una amiga, i sola. He reposat a Timoneda i a Cal Julià després dels viatges. He anat en vaixell i en avió i conduint infinitat de quilometres amb cotxes que feien patir.
Espero poder continuar sortint encara una mica més, però quan no sigui possible, deixo els diaris que escrivia a cada viatge per poder-ne gaudir altra vegada, juntament amb les fotos —màquina i jo una sola cosa— i recordar altres temps, altra gent i tota una vida.
Ara només puc dir: gràcies a tots els que m'heu enriquit com a persona!

dijous, 24 d’agost de 2017

Viatge:1972 (I)

Vaig fer el resum d'aquest viatge l'agost del 2016 quan havien passat ja 44 anys. Era a Cal Julià, a La Vansa, una tarda calorosa d'estiu. Aquell dia havia vingut un noi a visitar la casa que em vaig vendre després de 26 anys de gaudir-ne i, mentre esperava la posta per regar els arbres i donar menjar als gats, el Negre i la Fineta, vaig transcriure les notes que vaig fer al primer viatge a l'aventura, quan tenia 44 anys menys que ara, o sigui, 18, i moltes ganes de veure i viure coses. El recordo a llambregades agradables el viatge; recordo també l'Àngela, amb la que havíem compartit el COU a l'Albéniz i compartiríem uns dies iniciàtics; no l'he tornada a veure ni en sé res més d'ella. Però van ser uns dies màgics, amb les il·lusions acabades d'encetar, la gent que vam conèixer, les vivències i els enyoraments, els cansaments, tot allò que vam aprendre fora de les aules i, també, la tornada a casa. Han passat anys i la memòria falla. L'escriptura era quasi telegràfica i així l'he conservada fora d'alguna petita llicència fruït del record i de la distància de dues noies que van decidir voltar una mica de món. 
Potser, quan acabi de transcriure les notes, hauré estat capaç de donar sentit a un temps i a una manera de viatjar que m'ha configurat tal com sóc, o potser tot plegat ha estat només fruit d'un miratge i una manera de voler recordar, a hores d'ara, una joventut  que encara m'acompanya.
Dia 5 d'Agost de 1972. 18h Tren. Sortim amb el ràpid i els únics bitllets comprats per a tot el viatge. Si més no, sabem que arribarem a Ginebra després de passar la nit al tren i fer el transbord a Cèrvere. A la sortida, recomanacions de les mares a l'estació de França: escriviu!
Hem acabat el COU i ens hem animat a celebrar-ho fent un viatge de final d'Institut. No s'hi ha apuntat ningú més i, decidides, volem anar a Taizé, objectiu principal del viatge tot i que, de passada, farem una volteta per Suïssa i per on ens dugui l'autoestop.
Dia 6 d'Agost Arribada a Ginebra a les 8 del matí. Esmorzar al llac amb algun vianant matutí i el sortidor rajant aigua un dia serè i clar.
Preguntem per l'Auberge de Jeunesse. Entrem en una església americana on el capellà diu missa. Ens arribem fins al campament scout i tornem sense haver trobat allotjament. Tornem al parc a dinar i deixem la motxilla a l'estació del tren. Voltem pels parcs on hi ha gent estirada a l'herba i sentim música. Passegem pel llac. Trobada amb la banda evangelista. Tornem a l'estació i fem el sopar amb el que encara portem. Dormir: a la sala d'espera de l'estació. Quan la tanquen ens fiquem dins el túnel que creua el carrer i que serveix de dormitori a molta gent amb motxilles. Al nostre costat uns espanyols.
Dia 7 d'Agost Comencem a caminar per la carretera que va a Laussanne. Fem stop i ens paren uns holandesos que ens hi porten. Visita a l'estació per si hi hem de passar la nit. Comprem i hi deixem la motxilla. Ens arribem al llac a esmorzar, aprop de l'aigua i sobre la gespa i fem coneixença d'un metge i del Coke. Tornem a buscar les motxilles tot passejant. Esperem el metge fins les 16h. Travessem tota la ciutat de dalt a baix i d'un cantó a l'altra sota un sol de justícia i tornem a fer dit.
Un senyor francès ens porta fins un encreuament. Un noi alemany fins un  desviament. Un home francès, que ha menjat paella a Barcelona, ens duu fins La Sarraz. Visitem al Toni i al Josep (?) al càmping i tornem a fer stop de tornada: un espanyol fins a Reuer; un Morris fins el camí del càmping on preguntem si hi ha lloc i trobem uns nois marroquins amb els que arribem a l'Auberge de Laussanne. Està ple i fem bivac als jardins del davant.
Dies 8 i 9 d'Agost Travessem altra vegada tota la ciutat fins la carretera de Berna. Stop: un noi, maco, fins el desviament; ens agafen uns altres marroquins fins a Zurich on arribem a les 15h.
Dinem al parc a la part alta de la ciutat. Preguntem per la gare a uns espanyols i hi baixem. Reposem al parc del davant de la gare. Ve la policia i tothom toca el dos. Comprem sopar i agafem un tramvia (sense pagar) on coneixem un noi simpàtic que ens porta fins l'Auberge. Preguntem per les places: cal esperar.
Trobada amb el Rafael i amb uns cuiners gallecs. Esperem fins les 20,30h a fora l'alberg. Ens indiquen la Cooperativa italiana i no ho trobem. Sopem de gorra i esperem a l'escala de la casa del Jesús on uns italians ens van fent la punyeta. Pugem a la “buhardilla” “sense fer soroll” i esperem fins la 1h de la matinada fent capcinades i amb sensació de calor. Arriba el Jesús.
Agafem taxi fins el club Old Tom i hi estem fins les 5h xerrant i ballant. Al sortir, voltem pels carrers deserts a la primera claror del dia i esmorzem convidades. A les 6,30h arribem a la casa i ens estirem al llit a les 8h del matí. Despertar a les 12h. Comprem al Micros i busquem piscina que no trobem. Ens estirem al parc, dormim i dinem a les 18h. Passem pel Museu (no tinc anotat ni quin ni què hi feien) i tornem a casa a esperar fins que arriba el J. Miguel. Anem a donar una volta i arribem a la Cooperativa i bevem Sinalco (que no recordo què és). Tornem a la casa a les 21,30h i hi trobem el Jesús. Tornem a donar volta i anem a un bar (de gorra). Dormim a la casa.
No recordo practicament res d'aquests nois. Crec que el Jesús era un noi castellà que caminava coix i que ens va ajudar molt. No vam tenir cap problema amb ningú.
Dia 10 d'Agost. Sant Llorenç Llevar-se i sortir de la ciutat. Trobada amb el Jesús al cafè de Baden on prenem una orange.
Stop a l'autopista: senyor alemany que va participar a la guerra civil i és de Truninger ens porta fins al començament de l'autopista i ens deixa sota una ombra que s'agraeix. Show (no sé a què es refereix, però està remarcat).
Senyor amb un camió alemany, amb el que no ens hem entès gens, fins a Aarm.
Esperem mitja hora. Noi alemany fins al desviament d'una altra autopista (es trobava molt sol). Matrimoni alemany fins a un desviament. Camioneta amb noi alemany fins a la gare de Berna.Busquem el parc i dinem. Descans.
Anem a l'Auberge. “Ens han canat” en el preu: 8 francs! (tot i que són els primers que paguem).
Visita de la ciutat i tornada a l'alberg a escriure. Anem a dormir amb una noia rossa americana (crec que encara en recordo la cara). 
Dia 11 d'Agost   Marxem de l'alberg i visitem la ciutat i algun museu. Fem fotos. En tinc una de sempre present, agafant aigua a la font de la plaça de Berna, amb una brusa de quadrets blaus i blancs, amb cara de satisfeta i uns cistells de flors penjant dels fanals dels carrers. A Catalunya això no es veia gens en aquells temps.
Marxem cap a Ginebra. Noi suís fins la gasolinera; camioneta de fustes fins Ginebra. Parem a la coneguda gare. Anem al Centre Cultural Español que està aprop per saber on podem dormir. Anem a la casa dels hippies: casalot destarotat ple de gent i sacs per terra (ara en diríem dels okupes), deixem el nostre sac per guardar lloc i anem a buscar les motxilles (no sé perquè ho vam portar per separat).
Al llac a sopar el pa amb formatge (menú força corrent i més econòmic).
Trobada amb els italians a la gare i dormir a la casa dels hippies amb xivarri nocturn.
 Dia 12 d'Agost Llevar-se a les 7h. Sortim de la ciutat direcció Lyon. Cotxe de mexicans. Dinar. Anada cap a Taizé i arribada: informació de les tasques a fer per col·laborar i tenir una estada sense pagar.
Participació a la pregària, sopar, missa i dormir a la tenda.
Si t'apuntaves al servei podies fer l'estada sense pagar tot i que es donava la voluntat. En general, els catalans i espanyols i italians només col·laboraven en el servei, no en el pressupost; d'això se n'encarregaven els alemanys, francesos i suïssos de manera preferent, ja que era la gent de països més rics. Tothom hi era acollit i tothom participava treballant, en les reunions de tenda, en les pregàries, en les misses de les diferents religions i en les discussions de grups que es reunien per temes d'interès. El pare Roger n'era l'ànima i hi recordo també un monjo canari que vessava alegria. Entre el grup de catalans un jove que era monjo de Montserrat i la comunitat l'havia adreçat allà abans que jurés els vots. Tothom era molt respectuós amb les creences de cadascú i realment era un lloc per compartir, reflexionar i pregar encara que es cregués en un Déu diferent o no s'hi cregués. Vam estar-hi una setmana i va ser una de les experiències més interessants i emotives que he fet mai. De resultes d'aquesta vivència uns anys més tard hi vaig tornar, aquesta vegada conduint l'R5, amb la meva mare. Va ser una Setmana Santa inoblidable.
Dia 13 d'Agost Llevar-se, pregària, esmorzar, missa protestant, buscar treball, comprar postals i escriure.
Fer cua pel dinar i coneixem uns valencians.
(Un, recordo que es deia Ximo i era d'Alacant; no crec que sigui l'actual president del parlament valencià, però sempre que el veig per la tele recordo el Ximo de Taizé, també amb unes ulleres una mica de cul de got i amb un accent valencià meravellós).
Descans, donar volta pel poble i per la carretera. Lloc agradable.
Tenda i coneixença de la colla d'italians. Berenar, pregària, sopar, reunió i reflexions. Dormir.
Dia 14 d'Agost Llevar-se i pregària. Esmorzar. Servei: Passejada recollint flors per a l'església i posar-les al recinte de pregària. Amb el Paco (era un noi canari que tractava als de la península de “godos”) i la Constanza (que si que recordo que era una noia alta, morena i de cabell llarg, italiana. Ens vam avenir força i ens vam cartejar una temporada).
Després del berenar reunió per tendes: per organitzar el dia a dia i l'ordre dins la tenda. Sopar, servei, pregària i dormir.
Dia 15 d'Agost. Festa Major de Badalona El de cada dia: llevar-se, servei, esmorzar. Reunió per tendes. Reunió de grup: quatre catalans, dos italians, una francesa. A la tarda reunió de tenda per preparar el Concili.  
(Tinc anotat que la reunió va ser molt interessant però no em consta de quin tema es va parlar).
Servei de neteja de l'església. (Moltes vegades entraves a la carpa de l'església i t'hi quedaves a sentir la música que tocava l'orgue. Recordo una gran pau i un relax. Crec que és on va començar a entusiasmar-me en Bach; ja no l'he deixat d'escoltar mai més). Conèixer nois de l'EJE (No recordo a què corresponien les sigles: E? Juventud Española?). Meditació i Ofici. Reunió de temes: ateliers.
Dia 16 d'Agost Ateliers.
(Hi havia diferents ateliers —tallers— de discussió i t'apuntaves segons el tema
que t'interessés. Vaig participar al grup Educació; ja tenia clar que em matriculava a la Universitat a Pedagogia. Compartíem les informacions sobre l'educació de cada país i fèiem propostes de canvi que se'n diu ara; Déu meu! Que agosarats que érem! Vaig guardar molts anys els papers i el butlletí que es donaven, a les golfes de casa. Malauradament, tot són papers que s'acumulen i aquest hivern passat els vaig llençar tot fent neteja; ni els vaig mirar perquè, emotiva com sóc, hauria plorat i els hauria desat altra vegada).
Reunió de grup per parlar de quatre punts(?). Carrefour: Amèrica Llatina. (Crec que era un tipus d'espectacle que preparava i exposava els participants reunits per països).
M'adono, mentre escric, que hi devia haver-hi diferents tipus d'activitats que deurien implicar grups diferents: reunió per tendes, ateliers, reunions de grup, reunions per fer el carrefour).
Dia 17 d'Agost Després de l'esmorzar i la pregària es fa la reunió per tendes. Avui dinem per grups de treball. Per la tarda trobada de tots els catalans que estem a Taizé. Posteriorment toca ateliers on s'escriuen les conclusions d'aquests dies de treball. Al vespre acabem amb una Festa.
Dia 18 d'Agost Reunió de tendes i meditació al matí.
Després de dinar ens trobem els catalans i assagem cançons.
Pressuposo que devíem preparar cançons per cantar-les davant dels demés en la festa per països. També pressuposo, tot i que no està anotat, les cançons que deuríem cantar: L'Estaca d'en Llach, el Diguem No d'en Raimon i potser alguna altra més d'aquest estil. De fet, en les trobades entre gent diversa, i recordo l'Escola Occitana d'Estiu de l'agost passat, els catalans encara cantem i fem cantar l'Estaca.
Reunió per tendes i una petita sortida pels voltants del poble tot llegint i comentant La Biblia. Berenar i xerrada dels catalans amb els madrilenys. (No sé què vam xerrar però m'atreviria a dir, tal com han anat les coses fins ara, que el tema no deuria ser massa diferent del que podríem parlar avui si tinguéssim l'ocasió de fer-ho, cosa que veig cada cop més difícil gràcies a la propaganda política del Govern de Madrid que s'ha dedicat a donar falsos arguments sobre els catalans i tot el que signifiqui diàleg i comprensió passa per les denúncies de tot tipus als jutjats i al mal anomenat Tribunal Constitucional Español).
Acabem la jornada amb les conclusions dels Ateliers. Vaig a dormir amb un constipat.
Dia 19 d'Agost Em llevo amb mal de cap. Reunió per tendes (i em pregunto què faré ja que no dec estar massa fina per anar als diferents actes o reunions d'avui). Molt mal de cap i vaig a la tenda a estirar-me. Després de dinar torno a anar-me a estirar. Participo a la reunió per països: quines possibilitats hi ha a Espanya per complir la “notícia”. (Crec que es referia a l'agermanament ecumènic entre totes les religions i creences, totes les opcions de vida, respectant als altres i assegurant la llibertat personal i col·lectiva. Veig, doncs, que el compartir entre tots, el respecte als altres, la lluita per la llibertat i les llibertats ja ve de lluny. I, segurament, dins d'això, per part dels catalans hi deuria incloure el desig de poder-nos expressar en la nostra llengua, el desig que ens respectessin la nostra història i la nostra cultura, en una paraula, el desig d'independència d'un Estat que no reconeixia res més que el seu centralisme i “unidad de destino en lo universal”. Vaja, que no ha canviat gaire malgrat que llavors encara manava el Franco).Tinc el cap bullint i vaig a la infermeria. Estic a 38 i mig de febre i em porten a l'Abiodh (sala per a gent malalta) per estirar-me. Hi passo la nit al costat d'una noia italiana amb bronquitis.
Dia 20 d'Agost Em venen a despertar per arreglar la motxilla i marxar. Acomiadaments, recollida d'adreces disposats a escriure'ns i no perdre el contacte. Marxem cap a París amb el cotxe d'una noia francesa (un escarabat groc)que ens porta a casa seva, en un barri de París. Deixem les motxilles i anem a un parc per sobre de la casa. (Recordo que uns obrers, amb granotes i morenos, estaven arreglant els carrers amb els compressors; vam sentir que la conversa que tenien era en español).
Visita de Nôtre Dame i del Barri Llatí, dels boulevards i de la Torre Eiffel (sense pujar-hi que podia descompensar el nostre reduït pressupost). Visita del Palau de Justícia. Tot el recorregut el fem amb el cotxe de la francesa que ens va anar fent d'amfitriona. Sopem i dormim a casa seva. Demà ja pensarem per on continuem!