Una vegada més hem sortit al carrer i continuarem sortint tantes vegades com faci falta. Per les Institucions, per les llibertats, per les persones, per tots nosaltres, per als que vindran i pels que ja no hi són. També per a salvaguardar les llibertats de tots els pobles de la península ibèrica.
Desgraciadament hem d'anar sortint i deixant testimoniatge del que signifiquen aquestes paraules tant posades en boca d'alguns: democràcia, diàleg. Democràcia vol dir respectar l'opinió d'una majoria, vol dir respectar el que "el poble" ha decidit a les urnes i no a cops de jutges. Diàleg vol dir parlar entre dos, vol dir saber escoltar a l'altre, donar la teva opinió i contrastar-la, vol dir donar arguments i valorar els que donen els altres, vol, en definitiva, un esforç de comprensió i un objectiu d'acord. Si no és així, la democràcia es converteix en una "dictadura" d'uns quants que es creuen en el dret de tenir tan sols ells "la llei"; el diàleg es converteix en un monòleg de sords.
Sembla estrany, o almenys m'ho sembla a mi, que en el segle XXI, el 2016, encara s'hagi de defensar allò que sembla tan evident.
I que unes persones siguin "judicialitzades" per a voler dialogar i per a voler donar la veu al poble.
Però ho farem, sí! Anirem sortint al carrer, a les portes de les cases, omplirem places, caminarem per carreteres, pujarem muntanyes i seguirem camins, el que calgui.
I ens farem escoltar i escoltarem
I parlarem i deixarem parlar
I no renunciarem a tenir somnis i lluitarem per ells.
Ens manifestarem pacíficament com en Ghandi. Caminarem en marxes com en Martin Luter King. Ens plantarem com en Xirinachs. I cantarem i somriurem i ho aconseguirem!
I estimarem aquesta terra per a gaudi nostre i de tots els pobles de la Terra.
Així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada