Pineda de Mar

Una sortida més. Avui trepitgem el Maresme. Comarca molt propera i poc explorada amb molts racons per descobrir. Comarca de rieres i rambles, amb un terreny erosionat per les aigües, amb una vegetació de pins i matolls, mig secs, mig cremats, amb uns camins de terra esllavissada, amb solcs i sòl (sol segons les últimes normes ortogràfiques) que són lliscadissos, de mal pujar i baixar, però, un terreny familiar, molt nostre. Hem sortit de Pineda de Mar, amb un cel blau, un mar una mica remogut i un sol que escalfa ja a les 10h del matí.

Font del ferro

Hem anat pujant pel poble de carrers estrets i aire mariner fins a passar per sota l'autopista i hem arribar a un lloc verd i refrescant: la font del Ferro, on ens hem merescut un petit descans ombrívol. Amb noves forces hem continuat fins a l'ermita de Sant Pere del Riu, balustrada sobre la comarca que mira al mar. Hem pogut visitar l'ermita gràcies al voluntari que hi hem trobat i que ens ha explicat les dificultats de la restauració i conservació del lloc i d'altres anècdotes del lloc; fins i tot hem vist la tomba del senyor Pertegaz, empresari famós de la moda dels nostres dies.

Hem passat pel Molí de Can Marquès que ens parla d'aquelles èpoques en les quals calia fer farina giravoltant la sínia i pel pou de calç: vida dura de pagès de la que en conservem, i esperem que per molt de temps, els rastres que ens perduren a la memòria.

Hem continuat pujant fins a arribar al Castell de Montpalau, veritable mirador sobre la comarca. Als nostres peus Calella de la Costa i Pineda de Mar i un mar banyat pel sol, aigua platejada i ombres de campanars d'uns pobles que ja no estan amenaçats pels pirates.

El terreny, avui, és familiar. Pi blanc i alzina sureda, matolls, esparregueres, marfull i llentiscle i un sòl erosionat, de terra sorrenca que configura solcs profunds i baixades pronunciades amb les que s'ha d'anar en compte per no relliscar. Terra que, amb les pluges, forma torrenteres cap al mar recorrent les rieres, aigua que s'endú pedres, troncs secs i cotxes. Dia lluminós, amb una certa calitja fins al migdia, amb una mica de calor, encara!

Arribem al Castell en runes de Montpalau, sobre un turó que domina la comarca i davallem fins l'ermita de Sant Rafel, on dinem a l'ombra de la pineda, amb una bona companyonia. De baixada passem per l'ermita de Sant Jaume i els camps d'horta i de flors d'aquesta comarca. Albirem el castell, que hem conquerit fa pocs minuts, dalt d'un turó com els que conformen el paisatge d'aquesta comarca.

Llàstima que les urbanitzacions modernes han conquerit el cim d'aquestes muntanyes i es veuen cases i més cases ocupant els espais que, en l'antigor, servien per fer-hi torres de guaita davant l'atac dels pirates! i arribem a Pineda i a l'estació del tren. Continuem el recorregut, aquesta vegada recorrent la comarca arran de mar, una mica remogut, observant els surfistes saltejant les ones i la posta de sol cap a la muntanya.

La comarca del Maresme, des de Montgat fins a Blanes, ens ofereix sempre un paisatge que pot semblar àrid, sec i calorós, però que té uns racons que ens parlen de la vida de la muntanya i del mar. Pobles de pescadors, de conreus i de terra interior, comarca acollidora, moltes voltes ignorada a no ser pel turisme de platja, però a la que li devem bona part del que som.

Conservem-la, fem-la nostra! Procurem que no sigui més degradada, coneixem-la, estimem-la, passegem-hi; pensem que no està tant lluny de casa!