Els Ports

Ports de Beseit, Ports de Tortosa, Port d'Horta de Sant Joan, Port d'Arnes: diferents maneres de denominar un paratge segons des d'on es visualitzi.

Roques de Benet

Aquest darrer cap de setmana, gràcies a un bon amic, especialista en itineraris pels Ports, hem gaudit d'aquest paisatge aspre i un pèl desconegut per a molts de nosaltres. Es nota que el Josep s'estima els Ports; en sap tots els itineraris i racons i tots els noms de lloc, n'ha recorregut la major part de camins i s'entusiasme parlant-ne. La colleta que anàvem hem pogut trepitjar alguns d'aquests indrets.

Els Estrets

Des d'Arnes, darrer poble de Catalunya, a la Terra Alta, abans d'entrar al Matarranya, hem fet una caminada pels Estrets. Calor i xafogor, com correspon a aquesta època de l'any i a aquest mes de juny que sembla que les temperatures es volen enfilar. Els Estrets els recorre un caminoi al llarg d'uns cinc quilòmetres dels que nosaltres n'hem fet tres. El riu dels Estrets, afluent del Matarranya, s'obre pas per un estret congost de roca conglomerada amb cingles a dreta i esquerra. Les aigües cristal·lines són un reclam per a la gent en aquests dies calorosos i n'hi ha que es banyen en els seus tolls. Avui, amb la sequera, no porten molta aigua, però veure la gent refrescant-se ens fa molta enveja i no ens estem de mullar-nos-hi els peus.

El Toll del Vidre

Després d'un descans ens acostem fins el Toll del Vidre. Paratge idíl·lic, amb un gorg regat per un saltant d'aigua i una font d'aigua fresca. Prenem l'ombra i ens tornem a remullar peus i cames abans d'anar cap a Arnes. Poble conquerit als sarraïns per Alfons el Cast, conserva edificis renaixentistes força interessants. S'imposa una passejada pels seus carrers tranquils, que ens parlen del seu passat com a nucli medieval amb restes de fortificacions i edificacions amb elements gòtics, arcades i portes.

Arnes

Valderoures

Un cop refrescats marxem cap a Valderoures on hi fem nit. Una passejada pels seus carrers ens invita a la calma per un cantó i a l'animació de la seva plaça per l'altre. Amb un patrimoni artístic i cultural variat és la capital del Matarranya, ja ens terres d'Aragó. El seu imponent castell bé es mereix una pujada; dalt, la vista s'allarga per sobre els teulats fins als Ports, que el protegeixen i li han fet de mur de defensa. La llum de la tarda entra pels carrerons estrets i les cases de poble, moltes d'elles tancades i en venda. Val la pena admirar, des del pont de pedra, els reflexes de les cases sobre el riu Matarraya, la portalada medieval  d'accés, el castell i el campanar de l'església dominant tot el poble. Vall-de-Roures, en català, sempre ha estat una vila acollidora i un punt de partida per fer excursions pels Ports. A la nit, els llums il·luminen les aigües del riu i ens inviten a fer un descans.

El diumenge sortim preparats a fer una bona caminada fins La Miranda dels Ports i la zona de Terranyes. Fem primer una parada al lloc on van perdre la vida els bombers que van quedar encerclats pel foc en l'incendi d'Horta de Sant Joan, el 2009. Ben bé una trampa mortal en aquest sot sense escapatòria. Ens acostem en cotxe fins a La Franqueta, lloc de repòs condicionada per a passar-hi el diumenge en família, sota els pollancres o xops, al costat de la font i el riu, una bona ombra per a l'estiu que es vol imposar. Des d'aquí, encara fem una mica més de trajecte en el 4x4 per una pista que ens porta al començament del nostre itinerari. Ens enfilem pel pedruscall, entre el bosc de pins i pinyes caigudes dels arbres, fins al coll on ja podem copsar la majestuositat del paisatge; al sota nostre les roques de Benet, abans tan altives.

La Miranda

Seguim pujant fins a arribar a la Punta de la Miranda, un bon mirador de tota la zona. Envoltats de muntanyes pels quatre punts, estem al mig del Ports, al fons la plana. Boscos i cingleres ens acompanyen, un ventet ens recompensa de la pujada, un cel clar, un dia lluminós, tot s'aplega al nostre voltant i ens fa sentir en pau amb la natura. Encara prosseguim una mica més fins a arribar a una plana que forma part de la zona de Terranyes. S'ens ha fet tard, deixem per un altra dia l'anada fins al refugi del mateix nom i ens disposem a fer la baixada per un camí rocós pendent avall; hem d'estar amatents a posar bé els peus i a fer servir els pals com a suport. Val a dir que són camins a voltes perdedors i no tothom pot embrancar-s'hi; sort que nosaltres portem un bon coneixedor de la zona!

Lo Pi Ramut

Lo Pimpoll

Passem per davant d'uns arbres monumentals catalogats per la Generalitat: Lo Pi Ramut i lo Pi Pimpoll que es drecen rectes amunt, buscant el sol. Al cap de poc, arribem al cotxe i retornem a La Franqueta tot passat per davant de l'Auró de Josepó, també arbre catalogat.

Ha estat una sortida fantàstica que ens ha deixat el bon regust d'aquesta terra i les ganes de tornar-hi per a fer nous camins.