Torlanda desaparegut

Desaparegut per la pluja el primer poble de la temporada (Banyeres de l'Alt Urgell), avui estàvem il·lusionats per encetar el cicle d'aquest curs 2025-2026 amb Torlanda, un poble perdut de la Conca de Barberà a prop de Savallà del Comtat. 

Les motivacions que ens movien eren moltes: una sortida d'entrada amb 27 persones de les que vam haver de restar tres baixes, una acollida a unes quantes persones que s'estrenaven en aquest cicle que ja fa quatre anys que dura i encetem el cinquè, una ajuda importantíssima de l'alumne de pràctiques que el CEC ens ha assignat. I per sobre de tot, el coneixement d'un nou poble, de la seva història i el perquè del seu abandonament i una retrobada amb els companys i companyes de "Pobles", que sempre va bé de tornar-se a veure i gaudir de la muntanya i de l'amistat.

Ens hem trobat tots a Savallà del Comtat, un poble arremolinat al redós de les poques parets que queden del castell i ocupant tot el turó. Els carrers estrets en pendent i les cases ben arreglades com a poble d'estiueig. Molts de nosaltres no el coneixíem, ni tant sols n'havíem sentit parlar. És travessat per les obagues del riu Corb en un terreny accidentat a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs. Segons Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, el nom de Savallà podria provenir del cognom Avellà, sembla més probable un antic substantiu (*avellà) que significaria avellaner.

El castell dels comtes de Savallà fou construït a la fi del segle XV i durant el segle XVI, tal com ho palesen els seus finestrals de gòtic florit i renaixentistes. Era la residència habitual dels Boixadors, comtes de Savallà, fins al segle XVII. Podeu saber-ne més en aquest enllaç que ens ha passat un company d'excursió: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5354

Segons les dades de l'últim trimestre de 2019 de l'Observatori del Treball de la Generalitat, Savallà del Comtat era el quart municipi amb la taxa més alta de desocupats de Catalunya, amb un 26,67%.

Deixem, doncs, els cotxes arrenglerats al pàrquing de la carretera i iniciem el camí amb boira. Una boira enganxada al terra que hem anat trobant mentre veníem i que sospitem que s'anirà aixecant! El recorregut és fàcil tot seguint la pista que es transforma en carretera local asfaltada durant uns dos quilòmetres fins a arribar a Conesa. Aquesta vegada no hi ha obres als carrers i el poble està molt arreglat, com nou. La vila és emmurallada i conserva el portal de Santa Maria i el de Sant Antoni, ambdós del segle XIV; són els dos únics accessos al seu interior i hi donem una ullada.

A partir d'aquí tornem a "enganxar" pista fins a l'encreuament de camins que ja ens indica el poble de Torlanda a un quilòmetre i mig. 

Tanmateix, Torlanda esdevé inabastable. Ja ens fa mala espina un jeep que ens barra una mica el pas i uns homes amb armilla reflectant que endevinem de seguit que deuen ser caçadors. Un d'ells se'ns acosta decidit per preguntar-nos on anem amb una certa autoritat. Doncs, ens arribem a Torlanda i fem la volta pel Tossal Rodó per tornar cap a Savallà on tenim els cotxes.

—I ara! Per aquí no poden passar. Estem amb la caça del senglar

Parlamentem. Tenim el camps per fer un diàleg positiu.

—Miri, l'objectiu de la sortida és arribar al poble abandonat de Torlanda, perquè som un grup que ens dediquem a anar per pobles perduts, abandonats, deshabitats... —intento explicar resumint la qüestió.

—No pot ser, hauran de canviar. Cap a Torlanda i cap amunt altra vegada està tot tancat per nosaltres. I el porc senglar.

—I no ens deixa anar fins a Torlanda?

—Senyora, vostè mateixa. Però s'exposen a ...

En aquell moment se senten tres trets allà mateix i l'home obre la mà per ensenyar-nos quatre perdigons ben daurats per si fos cas que no ens ho creguéssim de la seva paraula. 

—Ui! Això fa mal — li dic jo ja una mica atabalada— bé, doncs anirem cap al Tossal.

—Senyora, li dic que no pot passar, que tot està tancat. Hauran de decidir una altra cosa.

—I tenen permís? I els cartells i avisos? —anem col·laborant tots per amansir-lo.

—Si no tinguéssim permís no seríem aquí. (Però no l'ensenya). I els cartells estan posats (I m'ensenya amb el braç un cartell que no està precisament posat d'allà on venim).

—Senyora, no els podem pas posar a cada dos metres! —em contesta quan li faig veure que venim de Conesa i no n'he vist cap.

Mentrestant van sonant els trets, clars i contundents i el nostre caçador encara té la mà oberta ensenyant els perdigons que brillen amb el sol.

Fem conclave, per decidir què fem: ens exposem a passar i fer la nostra malgrat rebem un tret enmig del bosc o girem cua i prenem una altra direcció, és a dir, canviem la sortida de dalt a baix?

Mirant el mapa del Wikiloc, veig que per sobre de Conesa hi ha Sabella, on ja vam anar quan vam fer la sortida de Sabella i Fonoll. Faig la proposta:

—Buf! Sort que el poble de la proposta també està abandonat! —ens aclareix un dels nostres!

Doncs, girem cua i tornem cap a Conesa on parem a fer l'hora tradicional del plàtan i aprofitem per tornar-nos-ho a mirar. De Conesa a Sabella hi ha 6 km d'anada i tants d'altres de tornada i hi afegim els 4 km d'aquí fins a Savallà: un total de 16 km. Son les dotze del migdia, ja! La distància i sobretot l'hora i la calor ens fa desistir de la proposta, molt a pesar del grup i de les vocals, incloent el de pràctiques.

També ens fa mandra tornar pel mateix camí i pensar en els quilòmetres de carretera que no son gens agradables i busquem una alternativa que ens porti cap a Savallà passant per pista. I la trobem! Agafem pista com si anéssim a Segura i al cap de poc hem d'estar al cas de desviar-nos per una pista a la dreta que ens enllaci amb una altra pista a la dreta que ens faci sortir a la carretera i puguem agafar una altra pista amunt a la dreta per sortir a prop de Savallà. A fe de Déu que no coneixíem Savallà però ens adonem del tot del famós Comtat!

Amunt, ara cap a la dreta, ara més a la dreta en una pista que esdevé corriol entre esbarzers i pujades sorrenques i que hem de fer en fila índia per salvar el desnivell que no està pas gens marcat. Ens ha desaparegut Torlanda i ens desapareix el camí. Però com que som avesats a aquestes sorpreses, que si no, no seria emocionant anar d'excursió amb Pobles, trobem la carretera. enfilem una mica amunt i tornem a desviar-nos cap a la dreta. I ara? Més a la dreta o amunt? Cap amunt, cap amunt, cap als molins que s'aixequen com fantasmes per sobre els nostres caps i allà on hi ha molins, segur que hi ha una pista que porta a Savallà. 

La pista amunt també ens desapareix i decidim anar travessant un camp ja segat, pujar el marge cap a un altre camp segat, saltar un tronc mort que se'ns ha ficat pel mig i sortir a una pista molt més ben ajaçada on descobrim una esplanada entre els arbres que ens fa gràcia de quedar-nos-hi a dinar. Descansem, dinem i llegim unes dades de Torlanda, que encara que no l'hàgim vist, era on anàvem de bon principi.

Dalt d'un turó, entre Conesa i Rocafort de Queralt, emergeixen encara les ruïnes de l'antic veïnat de Torlanda, ara rònec i despoblat. Tingué un castell, documentat des del segle XII, del qual en resta la base d'una torre de planta circular. L'església, de la qual es conserven vestigis de l'absis, estava dedicada a Santa Llúcia. Se'n va bastir una de nova al segle XVIII. El lloc va estar en mans del monestir de Santes Creus des de 1379 fins al segle XIX. El conjunt és ara només un grapat de parets de pedra corresponents a masies d'època tardana. La reconstrucció del castell de Rocafort de Queralt es va fer amb carreus procedents de Torlanda. 

No us en dic res més, que aquesta sortida l'haurem de tornar a reprogramar. A partir d'aquesta experiència i encara que sigui a més d'un any vista que em fan programar, haurem de mirar el temps meteorològic i el mapa d'on hi ha caceres de senglars i a quines èpoques en cada lloc: valga'm "el Senyor, el caçador i el CEC".

Per sort, la pista continua cap a Savallà del Comtat que ja es veu encimbellat davant nostre, altiu i orgullós amb el castell que corona el poble i els nostres cotxes arrenglerats a la carretera com un cuc amb moltes potes.

Descobrim el castell abans de marxar i ens dirigim cap a Santa Coloma de Queralt que ja tenim ben conegut d'altres sortides per acabar amb una cerveseta ben merescuda. Tot ha anat bé. Hem perdut el poble però tota la resta de camins a la dreta els hem trobat passejant per aquest Comtat. Podem dir que les persones noves i el de pràctiques ho han portat molt bé. Moltes gràcies!

Què quedem a l'Estrella o a la Plaça?