El neolític de Castellar de la Ribera

La comarca del Solsonès és una comarca poc explorada pels excursionistes que, en general, prefereixen anar cap a la nord o ben bé cap al sud, allà on es poden trobar cims, serralades i pics que requereixen esforç , Tanmateix, el Solsonès ens reserva sempre un paisatge força boscós, amb masies escampades i gairebé totes habitades, amb esglésies i ermites romàniques perdudes entre els boscos; una vegetació més seca que la comarca veïna del Berguedà, però, també, un plaer pel caminant.

I aquesta vegada, el Grup de Dijous del CEC, hem anat a conèixer el Neolític de Castellar de la Ribera: dòlmens i menhirs entre boscos, entre el Serrat dels Pastors i el Serrat de Vilaginés, entre la Rasa del Pujol i el Barranc dels Apòstols. Castellar de la Ribera és un municipi curiós, de masies escampades com gairebé tota la comarca, amb l'Ajuntament i l'església a peu de la carretera de la Bassella abans de creuar la Ribera Salada i el Poliesportiu amb altres masies un poc més avall de l'Alt de Clarà.

Ens hem trobat tots a l'encreuament de la carretera que ve de Solsona, puja la Collada de Clarà i baixa fent ziga-zagues fins a trobar la Ribera Salada. L'encreuament que heu de prendre indica Poliesportiu i Madrona amb lletres grosses —una ermita fantàstica ara casa rural. Cal continuar la carretera i arribar al poliesportiu i local social on es pot aparcar. Des d'aquí ja us podeu calçar botes .

Un cop passat Can Marmí, el corriol us porta a la Necròpolis de LLor. Els dòlmens estan ben senyalitzats, numerats i gairebé tots en perfecte estat. Un caminet al costat del rierol, molt agradable de fer i, després de les pluges que ham tingut, amb una herbei ben verd. Us heu d'arribar fins el final, un dolmen ajaçat al marge que presagia un despreniment.

La necròpolis és un cementiri prehistòric d'ara fa uns 5500 anys. Consta de set tombes i un menhir distribuïts a banda i banda dels torrents del Llor i dels Apòstols. Entre totes les tomes de la Necròpoli s'ha pogut documentar la resta d'onze individus, més d’un centenar de punxons d’os, un penjoll fet amb un cargol marí, arracades fetes amb ullals de senglar, ganivets de sílex i algunes destrals i molins de pedra. Tots aquests objectes es poden observar a les vitrines del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 

"Solsonià és com es coneixen les restes arqueològiques del neolític mitjà  descobertes a la Catalunya Central. S’han agrupat aquestes restes sota el concepte de Solsonià perquè coincideixen en la manera d’enterrar els seus morts amb fosses excavades a terra revestides amb grans lloses. La necròpolis del Llor n’és un exemple, així com les altres necròpolis que hi ha a Castellar de la Ribera i arreu de la comarca. A més de la manera d’enterrar-los, els estudis realitzats al jaciment del Llor concorden amb els d’altres jaciments neolítics en el sentit de les formes dels cossos a l’hora d’enterrar-se que es trobaven normalment en posició fetal, o la direcció que apuntaven, mirant on es pon el sol". (Regió7, 19.10.2021)

Després d'un tram de pista pel Serrat dels Pastors, trobem la masia de Can Llor, que ens permet descansar una mica sota un sol que ja comença a escalfar de veritat. Continuem pel Camí de la Serra de les Cases passant per sota el Serrat Rodó i el Turó de la Llobella. En aquest punt la marxa es fa més difícil, ens emboliquem per dins el bosc i ens enredem amb les punxes i els esbarzers. Sembla que no n'haguem de sortir mai d'aquest embolic! El corriol és gairebé desdibuixat. Sort del trac dels companys de Solsona que ens guia i ens facilita la sortida. Entremig, en una mica de pendent amb matolls crescuts que amaguen arrels arrapades a terra, hem tingut un ensurt. El Toni ha caigut de tal manera que ha calgut dur-lo al CAP de Solsona. Els demés hem continuat entre matolls, boixos secs i branques mortes fins a trobar una pista que ens ha creuat la carretera

Al cap d'una estona hem arribat a una nova zona de tombes prehistòriques: El Clot del Solà i el Dolmen de Clarà, una cambra de lloses que es trobava dins d’un túmul i a la qual s’hi accedia a través d’un passadís. S’hi ha pogut documentar restes humanes pertanyents a un mínim de setze individus. D’entre aquestes restes destaquen dos cranis amb una trepanació cadascun, practicada en vida de l’individu amb finalitats possiblement màgic-terapèutiques. Entre els aixovars trobem vasos ceràmics, anelles de bronze, un ganivet i diferents ascles de sílex, una destral de pedra i una dena de collaret de pasta vítria blava decorada amb òculs. La importància d’aquesta necròpolis recau en el fet que fins avui és l’únic exemple en aquesta zona on podem constatar una reutilització de l’espai funerari durant un període cronològic d’uns 2.000 anys.

En havent dinat a redós del dolmen, hem seguit la carretera, hem descobert el Forn de Teules i hem pujat el Serrat dels Apòstols fins l'ermita del mateix nom.

Com que no ens hem refiat d'un altre corriol, el sol ja estava en camí de ponent en una magnífica amb aquella lluminositat de les tardes d'hivern, hem seguit el tram de carretera fins al Poliesportiu on hem trobat els cotxes i el Toni amb un braç immobilitzat al cos. Però per sort, ens hem pogut fer la foto de conjunt amb tots els i les participants d'aquesta interessant sortida.