dimarts, 11 de gener de 2011

Itinerari de les ermites de Badalona


Sant Jeroni de la Murtra
Creu de Montigalà
Ca l'Alemany
Aquestes festes vaig fer una caminada que feia temps que portava de cap. No és que sigui ni llarga ni difícil i el desnivell és molt assequible. La volta pot durar 3 h a pas lent i tranquil. Comença quan es deixen les cases quasi adossades a la muntanya de Montigalà, a prop de la creu: encara no sé com les van permetre fer! Si es deixa el cotxe en el carrer sense sortida, comença un camí que es bifurca al cap de poc: cap amunt puja a la creu enmig d'un recorregut de Via Crucis "rociero" que algú a traçat; avall s'arriba quasi al lateral de la B30, passat ja el pont que portaria a la zona comercial de Montigalà. Seguint el camí arribem a les runes de Ca l'Alemany estratègicament posades. S'endevina encara la gran masia que va arribar a ser, amb les arcades de la bassa. Seguint amunt albirem el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra al qual hi podem accedir per la dreta o bé per l'esquerra travessant la riera de Sant Jeroni fins a la pista i creu de terme que ens portaria cap a Santa Coloma de Gramenet. Arribats a Sant Jeroni fem una volta. Està tancat i en un estat deplorable. Unes quantes veus s'han alçat demanant la seva rehabilitació, però sembla que no arriba. En aquests moments llueixen els horts que l'envolten i que l'Ajuntament concedeix per a que els ciutadans els puguin cuidar i rendibilitzar. Ara ho està fent la família Nadal / Clotes (l'Alfons i la Dolors), ell és parent meu.
Travessem el camí principal i agafem la pujada cap a l'ermita de Sant Onofre. Encara veig que aguanten força els arbres que es replanten cada any a la Festa de l'Arbre que organitza el Centre Excursionista de Badalona. Un banc serveix de repòs de la pujada i de mirada cap a la ciutat emboirada. Prop de mar es destaquen les tres xemeneies de la Fecsa: ma mare hi va treballar trenta anys al costat, entre fums negres i olors i sorolls, i sembla que els de Sant Adrià en volien fer museu!
Ermita de Sant Climent
Ermita de Sant Onofre
Tornant a la pista principal que ve del Coll de la Vallençana anem direcció Montcada i arribem a l'ermita de Sant Climent, sola i feréstega. Des d'aquí es domina el Puig Castellar amb el seu poblat ibèric.
Agafem un tros de GR per tornar a baixar cap a Sant Jeroni i, seguint la riera un tros ens enfilem ja quasi al davall a la Creu de Montigalà.
Durant el camí he comprovat que és molta la gent que es passeja per tot el recorregut ja sigui a peu, en moto, en bici, passejant el gos o anant amb les criatures a donar un vol.
Torno cap al cotxe i estic contenta d'aquest dia assolellat.
Vall de Sant Jeroni
Badalona i Sant Adrià

Podeu trobar l'itinerari a la web de l'Ajuntament, apartat de Medi Ambient.

Cap comentari:

Publica un comentari