Els valors de l'escola

Avui hem tingut una nova trobada amb unes companyes i amigues mestres. Tres d'elles ja jubilades i les altres dues "en actiu". M'agraden aquestes converses davant una tassa de xocolata desfeta, amb el gust pel temps de retrobada, sense les presses ni l'estrés de la dinàmica d'un centre; amb repòs i escoltant a l'altra. Naturalment, parlem de l'escola. Primer personificant-ne una en la que vam treballar plegades i després generalitzant les opinions cap a l'educació. I he vist, com d'important és fer i sentir-se d'un equip. Els mestres i, en extensiu els psicopedagogs, hem de poder compartir les coses, sentir-nos persones que fem un acostament als infants i que compartim anhels, il·lusions i dificultats més que instructors de coneixement. Són aquests valors que no s'expressen en els "projectes curriculars", en els "programes", en els "papers",... És aquell gest cap a l'altra, aquell copet a l'esquena o aquella paraula en el moment adequat, amb l'escolta i la comprensió cap als infants i també cap a tots i totes les companyes que comparteixen el dia a dia a l'escola amb nosaltres. De fet, és el que quedarà quan els infants es fan grans, quan ens retrobem davant una tassa de xocolata calenta.

També hem parlat. en certa manera, de la inclusió dels infants amb moltes necessitats educatives i de les seves famílies i de com, malgrat les dificultats de les mestres i dels pares i mares, n'és d'important traspassar aquest acompanyament del dia a dia. Ara que una de les mestres marxarà de l'escola, els pares valoren la feina feta.

Vaig aprendre molt en aquesta escola i més que aprendre currículum o fer-me "especialista dels trastorns", vaig aprendre els valors de l'amistat, de l'acollida, del treball en equip.

D'aquesta colleta, cada una fa ja la seva via, però la xocolata que ens uneix quedarà sobre la taula per anar compartint entre totes.

Moltes gràcies noies!