El Camino. Aquest setembre ens hem vist en cor de fer uns trams inicials
del Camino. Amb comoditat, això si, que l'edat ja no està per traginar
segons quines motxilles a l'esquena com fan tants i tants joves que hem
anat trobant pel camí. Nosaltres hem recorregut l'itinerari des de
Roncesvalles fins a Logroño amb la motxilla carregada de
l'imprescindible a fi que una de tantes empreses organitzadores del
camino ens portessin els embalums més grossos d'un poble a l'altre.
Vem començar, doncs, a Roncesvalles, en un dia clar i vem anar travessant boscos de faigs i camins encatifats de fulles seques fins a arribar a Zubiri en una primera jornada. En aquest tram el camí és agradable i la temperatura adequada per a caminar. Llevar-se d'hora i encetar el camí entremig de quantitat de gent que té el mateix objectiu, parar-se en una font d'aigua fresca i arribar al poble amb la seguretat d'una bona fonda i un bon menjar.
Descans agraït i passejada per conèixer la contrada i tornar-hi l'endemà seguint el peregrinatge que al cap d'unes quantes jornades ens portarà a la fi del viatge. Diverses són les raons per encetar aquest destí: culturals per a uns, religioses per a d'altres, o merament turístiques per a molts, però amb el somriure als llavis, la voluntat de l'esforç i un "buen camino!" a cada trobada.
El segon dia ens porta fins a Pamplona, tranquil·la, molt restaurada i cuidada, amb uns parcs que comencen a anunciar la tardor i amb una moguda de capvespre, amb la companyia d'una jaqueteta, entre vins i pinxos que ens escalfen la nit.
La següent jornada la fem entre camps de blat i ordi segats i tractors que llauren, un cel ennuvolat i un vent una mica gelat quan arribem a l'Alto del Perdón. 
Passem pel costat de camps de gira-sols ja madurs i pobles deserts i anem timbrant "la compostelana" a les esglésies que han estat testimoni del pas de tanta gent. Arribem a Puente de la Reina a bona hora per fer un mos i una volta pel poble veient el pont que va fer edificar aquella reina que es va apiadar dels peregrins, temps ha, i els va facilitar el camí per travessar el riu. La pluja ens ha saludat una estona però no ens ha fet perdre l'humor.
L'endemà, fins a Estella, ens espera un camí travessant camps daurats i vinyes i poblets que, com Mañeru, es desperten poc a poc d'una diada de Festa Major. Trams de calçada romana, vestigi d'un temps de conquesta, ermites i castells a la llunyania. Estella és una ciutat navarresa amb la història del carlisme ben endins i on encara hi ha trobades i rutes que en recorden aquest passat.
Sortint d'Estella les Bodegues Irache ens obsequien amb una font de la que raja vi. N'omplim la cantimplora i en bevem a raig per enfortir el cor i l'esperit! I continuem admirant els camps d'espàrrecs i els camins que es perden a l'horitzó, entre núvols i ventades, esglésies i pobles fins a arribar a Los Arcos on ens sorprèn la seva animació i la bona taula.
En la darrere etapa per terres navarreses pugem i baixem lloms suaus, camps i pinasses i fem una parada a Viana, ciutat de prínceps on hi ha enterrat, fora de l'església, el Cèsar Borgia, per a escarni i trepig de tots durant segles i segles.
A partir d'aquí entrem a La Rioja, terra de bons vins i acabem en l'animada nit de copes de "tintos" i "blancs! i pinxos de la seva capital: Logroño. Els carrers bullen plens de jovent i músics i nosaltres ens afegim a la festa, que és cosa de celebrar que tot ha anat com una seda i que encara tenim ànims de ballaruca i festa
Tornem cap a casa, uns a Sabadell i l'altra a Badalona, amb el regust d'una fita aconseguida i amb els ànims de poder-la continuar properament. La caminada ens ha propiciat una amistat i unes experiències que continuaran malgrat la feina de cada dia. Com deia el poeta: "caminante no hay camino, se hace camino al andar" Buen camino a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada