Tot l'Univers

Cada dia surt el sol

i cada nit es pon,

cada llum té la seva ombra,

cada plor el seu consol.

Cada mà espera una altra mà

i a la mar descansa el rierol
després de deixar les torrenteres,
les verdes prades i el seu ventijol.

Cada dia recomença un somni nou.

En el cor silent de la nit
estarem junts, tots sols.

                

Entre el brogit suau de la mar encalmada

serem blancs ocells en la fosca

alçant els braços com el nu roure,

abraçarem aquesta terra

fatigats els peus de caminar

darrere l'ombra.

I continuarem trepitjant els nostres somnis

i pujarem als cims florits d'argelaga

i serem tu i jo,

talment un tot en l'univers.

Tot l'univers.