Avui, 64.
Diuen que la data de caducitat és d'un any! Espero arribar-hi. Mai se sap!
Els he estrenat amb il·lusió, amb moltes ganes de seguir fent coses, com els catalans, que diu aquell que diu que els catalans fem coses.
He estat a casa, amb el pati ben florit.
He rebut felicitacions de la gent que se'n recorda o a qui els recorda el tema aquest de les xarxes socials.
He trobat a faltar gent que ja no pot dir res, malgrat les xarxes socials.
He pensat en el volàtil que és tot, en la fina ratlla que separa un "per molts anys" d'un silenci; he parlat amb gent i he sortit al carrer per veure gent. Fins i tot, ara, m'estic preparant per marxar cap al país veí, a fer els últims trams del Camino de Santiago per terres gallegues.
He tingut l'escalf dels amics de sempre, d'aquells que encara truquen. He trobat a faltar trucades. Però dono les gràcies a tothom!
He viscut un dia calmat, sense fer gaire res.
He apagat unes espelmes en el pastís artesà del meu germà i hem brindat amb xampany!
He viscut.
I em dic a mi mateixa, que està bé. Que sóc una privilegiada per viure i poder admirar tot el que m'envolta, i sentir-me viva i amiga dels meus amics i germana del meu germà.
I, com que això durarà un any, ens retrobem l'any vinent, amb noves esperances, amb noves riqueses, amb noves amistats, i amb il·lusions renovades fins que la lluna em vingui a acotxar!
PER MOLTS ANYS, NÚRIA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada