PALMERA (Aracaceae palmae)
Palmera darrera el balcó; en despertar
Per a la memòria de Guerau de Liost
La
nit, amb la profunda fuga
dels seus ocells damunt tes branques
dels seus ocells damunt tes branques
vers
un dolç orient de blanques
aurores,
no t’ha fet poruga
ni menys necessària al meu cor,
palmera, columna fidel
sobre
qui pesa el primer cel
que m’és tornat, quan súbit mor
el déu dels somnis que em tenia,
i em trobo, nàufrag, no sé
on
del temps i de la melangia;
del temps i de la melangia;
però hi ets, noble forma, hi són
tos raigs contra el dia
—oh
quiet triomf d’un pensament perfecte
Carles Riba, Tres suites
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada