09 de setembre 2024

Vilamanya, un poble que es recupera

Hem encetat la quarta temporada de camins que ens porten a pobles abandonats o perduts o despoblats..., digueu-ho com vulgueu, que tot be a ser el mateix. Al llarg d'aquests quatre anys hem vist pobles derruïts del tot,  amb quatre pedres escadusseres, pobles que presenten l'esquelet dels seus carrers i l'estructura de les cases  amb portes espetegant; pobles ben embardissats, dels que despunta el campanar per sobre els arbres arrapats als seus murs; pobles mig tornats a habitar per comunitats naturistes; pobles desapareguts del tot on encara queda, muda i en silenci   el que en va ser la parròquia... Com veieu, n'hi ha per a tots els gustos.

Avui, el poble encara està dempeus., enmig d'un paisatge corprenedor, voltat de muntanyes i amb el soroll llunyà d'un xiulet que, de tant en tant, a poc a poc, s'enfila cap al Santuari de Núria. Ens hem arribat a Vilamanya, per sota de Queralbs i per sobre de Ribes de Freser.

La ruta l'hem iniciat a Queralbs, tot seguint un camí en descens fins a travessar la via del cremallera que puja per la vall i fins a arribar a la carretera que s'acaba al poble. Des de la Central del Molí, cal enfilar-se per un corriol verdós i humit gràcies a les pluges que hem tingut pràcticament tota la setmana. Les botes mullades per l'herbei, els baixos dels pantalons arremangats i, de tant en tant, una gota caient pels vidres de les ulleres. La xafogor es nota amb aquesta humitat. El cel gris no presagia pluja i ens ajuda a avançar.

El caminoi desemboca en una carretera local als peus de les poques cases de Fustanyà. Fem una parada per treure roba i descansar a l'església romànica de Sant Sadurní de Fustanyà. És un nucli disseminat i la població més antiga de la Vall de Ribes. A un costat de l'església, una part del cementiri medieval; a l'altra el nou cementiri obert. És important la porta de l'edifici, guarnida amb una interessant ferramenta romànica. Tot el conjunt forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Un cop recuperats de la pujada, iniciem el descens per una pista asfaltada tot passant per uns grans masos, amb el llogarret de Rialb al fons, enmig d'una exuberant vegetació. El sol va fent intens per sortir del tot, però encara no s'hi atreveix. 

Des d'un dels revolts, ja al Pla de Rialb, s'alça l'aqüeducte del canal que travessa de banda a banda. A partir d'aquí cal anar en compte ja que estem obligats a caminar per un tram de carretera de revolts tancats. Els cotxes que van cap a Queralbs no s'esperen pas trobar-hi ningú caminant. Un cop passat Rialb, s'ha d'agafar un corriol que va ascendint, ja al vessant més assolellat; es nota que les herbes i les mates estan més seques i les botes se'ns van eixugant.

Un petit tram i arribem al poble de Batet. Parem a fer un mos a la capella de la Mare de Déu del Carme, aixecada en un revolt costerut del poble. Ens rep una moto de quatre rodes engegada a tot drap, fent fum i soroll en aquests paratges. Sembla que avui és el dia de passejar uns quants infants amb la tal moto pel poble; tots esperant el torn. Algú de nosaltres s'afegeix a la fila, però no li toca; és massa ganàpia.

Batet és un petit nucli de cases que va sorgir cap al segle XVII o XVIII i es caracteritza per una destacada tradició agrària i d'elaboració de productes làctics. I us pregunteu: què hi fa en un lloc de muntanya la Mare de Déu del Carme, quan tots l'acostumem a situar arran de mar? No ho hem descobert; caldrà tornar-hi!

Continuem el corriol en pujada, però ja sec per la temperatura i resol. A l'altra vessant continuem veient Fustanyà i, més amunt, el poble del Serrat. Cap al sud, les boires juguen amb el Taga, al nord tapen les Roques de Tot lo Món en direcció a Núria. El verd estén tots els seus matisos entorn nostre. Les mates, les ortigues i les boletes punxegudes s'arrapen a la roba. Arribem a Vilamanya.

El poble no està del tot abandonat. Sembla que hi ha dos habitats censats però que no hi viuen permanentment. Des de fa pocs temps, es va convertint en un poble d'estiueig, de caps de setmana. Les cases estan arreglades, algunes finestres són bastant noves; fins i tot hi ha alguna plataforma per saltar els nens. Un tractor espera tranquil per llaurar. No hi veiem ningú; tot reposa pau i silenci, però l'entorn i les vistes són magnífiques. La tranquil·litat deu ser perdurable. Ens fem la foto de rigor en aquest inici de temporada amb 26 persones intentant descobrir i conèixer més el país, els nostres pobles perduts, la història que ens ha fet ser qui som, la que ens ensenya a preparar el futur. Respectuosos amb l'entorn.

Aquest nucli, malgrat que està situat al marge dret del riu, pertany a la parròquia de Fustanyà, ubicada al marge esquerre, la qual cosa es deu possiblement al fet que la seva fundació es remunta al període en què la principal parròquia encara era aquesta; per tant, ens situem molt probablement en un moment anterior al segle XV, quan Fustanyà esdevingué pràcticament sufragània de l’església de Queralbs. Vilamanya fou un nucli principalment ramader; encara avui en dia perviu aquesta pràcticagràcies a un pastor que hi duu el ramat gairebé diàriament. Com a record d’aquest passat ramader Vilamanya és lloc de pas de l’anomenada “Ruta de la Transhumància”, que segueix els camins i senders que utilitzaven els pastors per desplaçar el bestiar des del Ripollès fins al Vallespir i el Conflent. Aquest no és l’únic itinerari: al nucli també hi conflueixen les rutes senderistes Queralbs integral (un itinerari de 12 km per a descobrir l’entorn de Queralbs i els diferents nuclis que el configuren), el Camí (ruta de senderisme cultural que abasta tots els territoris de parla catalana) i Itinerannia (una xarxa de senders entre les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà). D’altra banda, molt a prop de Vilamanya, a tocar de la carretera d’accés, hi ha la mina La Rèplica, una explotació de pirita arsenical iniciada el 1888 i de ferro 10 anys més tard, actualment abandonada. En aquest context, si bé no sembla plausible que aquesta ocupació estacional pugui tornar a esdevenir població permanent, almenys sí que es preveu que difícilment el nucli pugui ser abandonat, almenys a mitjà termini.

Deixem Vilamanya i ens endinsem al bosc per un camí ben agradable i curull de bolets, preferentment mollerics, presagi d'una bona temporada boletaire. Tornem a la humitat del sòl, les gotes brillants per sobre del fullam, l'obaga i també la xafogor de la humitat. El camí va davallant entre rocs humits i arrels relliscoses fins al petit pont del Boscàs per on travessem el petit riu de Tosa i ens enfilem per l'altre vessant amb algunes pedres cobertes de molsa. Com més amunt més sec. Costa una mica aquesta pujada, curta però més dreta que les que hem fet fins ara. Enganxem la calor del migdia i tenim ganes de descansar.

Aviat s'arriba a la pista que surt de Queralbs per anar fins a l'Estret del Forn. Una pista planera, de passejada de tarda. Ens aturem a la Font del Coronel: un bon raig d'aigua fresca, un espai a l'ombra i un rierol que baixa saltironant. Decidim que és el lloc ideal per a dinar i per celebrar la diada de la Mare de Déu de Núria amb un tast de ratafia i de licor de Núria, unes galetes amb capsa de ferro i una xocolata negra beneïda per la Verge! Les dues Núries que hi ha avui, rebem les felicitacions de tot el grup, cofoies del nom que portem!

Abans que el licor ens faci anar gaire de tort, ens encaminem cap a l'Estret del Forn, un engorjat entre parets verticals de roques per on va saltant l'aigua. Un lloc fresc al que s'hi arriba sortejant rocs humits i passarel·les relliscoses i que conviden a demostrar l'equilibri de cadascú mentre les travessem. Un bon lloc per anar-hi a l'estiu a refrescar-se! Un lloc ben curiós, fins i tot màgic. Segur que si ens hi estiguéssim més estona veuríem les dones d'aigua saltar per les pedres i fent els rituals a prop de l'estret.

Però, és hora d'anar desfilant. Tornem enrere la pista i arribem a Queralbs. S'imposa una estona de convivència tot tornant a celebrar el dia de les Mare de Déu trobades amb una copa de cava. Tot són xerrameques i satisfaccions fins i tot fent comptes i pagant despeses. 

I uns marxen cap a la capital i alguna se'n va en direcció contrària, que Núria encara l'espera per un dia més.

 

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/fustanya-i-vilamanya-183792674

 

2 comentaris:

  1. Un relat molt descriptiu i viscut en primera persona que ens retorna al les pedres, camins, boscos i prats que conformen aquest magnífic indret.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Olga. M'alegra que ho gaudissis tant com jo!

    ResponElimina