Sant Llorenç, cada any

El 10 d'agost sempre és un dia calorós. Ho ha sigut sempre, però jo cada vegada sento més la calor! Serà que em faig gran! O sigui, que ja tornem a ser a Sant Llorenç i no oblidem que fou martiritzat en una graella, rostit, vaja! Per això el van col·locar a meitats d'agost. Bé, no és ben bé així; el 10 d'agost és el dia que el van fer a l'ast, però, a Roma, el 258 també hi devia fer força calor.

I en aquest petit territori català en tenim uns quants de Llorenç i unes quantes poblacions que se'n diuen per fer honor al sant.

La nostra població, papa, seria Terrassa, que ja sé que no és Llorenç, però hi són molt donats ja que tenen Sant Llorenç del Munt a tocar mateix. I tu vas néixer a Terrassa. Així i tot, tinc localitzats alguns Llorenç avant-passats nostres que venien d'altres contrades, bàsicament de Sant Feliu de Pallarols, crec, tot i que no n'estic del tot segura perquè dels Comas no en tinc gaires referències. Però he trobat un Llorenç Comas Pujol per aquells llocs. Ton pare, el Pere, va néixer a Torelló, no sé exactament a quin Torelló que n'hi ha varis; sembla a Sant Feliu de Torelló. I no hi ha cap Feliu a la família!

 Ja veus que ho tenim una mica dubtós tot això...

Et vull felicitar pel teu sant. Cada any ho he fet. Alguns anys, quan era de viatge, o quan era a Timoneda o a Cal Julià..., sempre fent alguna cosa diferent; un any, tal dia com avui vaig pujar, jo soleta!, al refugi i llac de Certascan! Aquest any he sigut més modesta: no m'he mogut de Badalona. Això sí, m'he anat a comprar uns musclos i unes ostres que he menjat per dinar i un tall de gelat de pastís al whisky, amb whisky inclòs, que m'he tirat un raig per sobre, del Ballantines. I per berenar, tot i que no bereno mai, un batut de llet merengada i un gelat de can Soler. Poca cosa, oi? Va com va. Però, continuo pensant amb tu tal dia com avui. Crec que dec ser la única de la família que t'ha conegut que ho fa. Les que no t'han conegut... Una pena! Haguessin gaudit amb tu, i tu amb elles. I, el teu fill... ja ho saps, que no creu amb res (però, jo penso, que, silenciosament, se'n recorda sense dir-ho, Has de pensar que ell era molt petit quan vas marxar; es mereix una disculpa).

Saps, Llorenç, és un nom que no em desagrada. Lorenzo, no que no m'agrada gens. Però, Llorenç el trobo un nom dolç; trobo que aquesta ç trencada li confereix suavitat. El sento sempre, fins i tot, una mica nostrat: Sant Llorenç del Munt, Sant Llorenç Savall, Sant Llorenç de Morunys, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Llorenç de la Muga... Festa a molts pobles com a Bellver de Cerdanya i d'altres. Potser si hagués tingut alguna criatura mascle li hauria posat Llorenç, en el teu honor! Un nom una mica meu. Però, no hem tingut descendència, noi; amb mi s'acabarà del tot la teva vida.

Tanmateix, avui, et vull felicitar altra vegada, com cada any des que existeixo. Moltes felicitats, papa! I fins l'any que ve, si Déu vol, que diuen, que per mi, amb setanta anys, ja ha de voler!