28 de maig 2013

Georges Moustaki: Le facteur est mort


Quines estones! Ens acompanyava amb la seva veu vellutada. Recordo que ja de jovenets el meu germà i jo cantàvem les seves cançons escoltant els discos a casa: n'hi havia que ens les sabíem de memòria!. Les facteur est mort, Il y avait un petit jardin, le metèque, i tantes d'altres. Encara ara en tinc un record de malenconia. La cançó francesa amb ell, el Jacques Brel, el Leo Ferré, en Brassens,...  van significar una obertura terres enllà. Una obertura que van recollir la gent de la Nova Cançó.                  
                     
                    
 La meva mare sempre estava al dia amb aquestes coses i ens va fer conèixer i estimar la música i obrir-nos al món.
Recordo alguns diumenges al carrer Mossèn Anton amb aquell primer tocadiscos que encara tinc; la música m'ha acompanyat sempre i encara ara puc cantar le facteur.
Gràcies a tots dos.

Georges Moustaki



        

En Homenatge a les bones estones passades amb les seves cançons

07 de maig 2013

Poble que canta: Aplec a Sant Bartomeu de Cabanyes, Òrrius

Agermanament entre els pobles del Maresme: Òrrius, Argentona, Premià i pobles del Vallès com Vilanova de La Roca. Cantaires d'arreu dels Països Catalans participant a l'Aplec i a l'escenificació de la llegenda de Sant Jordi: cantaires d'Argentona, Arenys, Badalona, Barcelona, Montblanc, Pineda, Esparreguera, .... i molts d'altres varem ajuntar les nostres veus amb la Núria Inglès en el Cant de la Independència i varem cantar la pregària de Salvador Espriu: Senyor, Sant Jordi patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil.... ajuda'ns a merèixer la pau.... i salva la parla de la gent catalana...Amen.  Acte organitzat per les assemblees nacionals catalanes d'aquests pobles, a les que agraïm les atencions amb la Coral Poble que Canta. Actes així són els que van fent país i acosten la gent. Comencem a estar una mica tips de les trifulgues dels polítics i els discursos existencials: senyors, la pau no es pidola, es lluita i es conquereix. Quantes vegades més hem d'estar parlant de si consulta si o no?, quantes vegades més hem de consultar?...perquè, a part d'això... sempre estem consultant als mateixos.... quant més hem de parlar del dret a decidir?... perquè no decidim?? Han decidit gaire els espanyols, els francesos o els alemanys? Perquè sempre ens hem d'estar justificant?? No `podem ser un poble normal i viure amb normalitat?? Fem com el nen de la foto que mata el drac: atrevim-nos!

06 de maig 2013

Festes de maig: Badalona

Ja tornem a ser a les Festes de Maig de Badalona; no pas la Festa Major, eh! no us confongueu, que és per la Mare de Déu d'Agost. El dia culminant és el de Sant Anastasi, l'11. La meva mare em deia que aquell dia l'havia triat un alcalde de la ciutat, de no fa gaires anys, perquè és, també, el dia de Sant Felip i així tothom el celebrava a ell.
No sé si és veritat, però és el que creia molta gent de la seva generació que van veure com altres alcaldes havien estat assassinats i aquell s'hi va quedar uns quants anys i no pas sempre amb els millors records dels ciutadans!
És la festa del ball del micaco, aquest fruit tant saborós, de la sardinada a baix a mar, del ball de l'àliga i el pregó, de les besties de foc i els castells a l'aire, de l'entranyable i sempre recordada Festa del Badiu, de la plantada i la cremada del dimoni el dia 10 per la nit abans del castell de focs.
El dimoni està ja plantat a la platja i els nens de les escoles de Badalona el van a visitar i, per a que no estigui tant sol, li porten uns dimoniets fets per ells i que els posen al voltant, a la sorra, esperant ser també cremats amb el seu germà gran.
Aquest any el dimoni vol recordar les èpoques de la pirateria. Mira amb una lent de llarga vista cap a la ciutat, i pel carrer de la Mercè enllà, cap a les muntanyes de ponent; serà que veu si venen d'Almansa??
Es fa també un pa en forma de dimoni i ha esdevingut l'emblema de la ciutat. Amb ell, cremem tots els maldecaps de l'any, tot allò que no ha funcionat, amb un foc purificador que fa generar esperances noves, el brot de la primavera.
Espero que l'any que ve, el dimoni miri cap al mar, a la llunyania, a l'horitzó de la llibertat. I que puguem albirar Ítaca.
Bones festes a tots!!

05 de maig 2013

L'escola i la rutina


Aquest article publicat avui a l'ARA: Creativitat i innovació, claus de la nova educació, m'ha recordat el que fa uns dies anem comentant algunes companyes de l'educació quan fem observacions a les aules de 3,4 i 5 anys de les escoles. El treball de les rutines i els hàbits és necessari, però potser l'estem fent massa rutinari; des que els infants entren a 3 anys i fins que acaben el P5, fan una horeta diària de rotllana amb les mateixes cançons, la mateixa successió de fets, el mateix calendari. El "sóc aquí", "avui fa sol", "di...di...dimarts!", "set són els dies de la setmana" (amb música), semblen ja la cançó de l'enfadós i més, quan t'adones, que no n'hi ni un que escolti gaire, que pugui distingir entre els blocs de pisos que envolten l'escola, el sol que ha de veure, que tingui gaire sentit recordar el dimarts pel fet de ser dimarts,...
Una amiga, ahir em comentava les espontaneïtats d'un nebot seu que va ara a la llar d'infants i que el curs vinent entrarà a "P3". Quina pena!, li vaig dir, i pensar que estarà 3 anys repetint unes mateixes coses i que quan parli per ell, amb les seves observacions, en general, se'l farà callar perquè no és el tema que toca en el moment!! Nens que no poden aguantar, encara, per desenvolupament, l'atenció seguida en el discurs del mestre se'ls titlla d'hiperactius; mestres que més que facilitadors de l'expressió i expressivitat dels nens i del llenguatge oral, fan monòlegs pensant que així desenvolupen la riquesa del llenguatge,... I no és que ho facin malament, és que no han pensat amb els que tenen al davant.
L'educació ha de sustentar-se en el subjecte que la rep, no en el subjecte que la dóna; en la creativitat i la imaginació, en el desenvolupament de la capacitat d'escolta i respecte per l'altre, en l'aprenentatge de sol·lucions, estratègies i alternatives als conflictes i reptes que ens trobem la societat d'avui en dia.
El mestre com a dinamitzador, com a facilitador i potenciador d'aquest aprenentatge de vida; no el mestre instructor de coneixements. En un ideal, el mestre dins d'una classe ni s'hauria de notar.