Mama, et voldria dir tantes coses i no sé com. Te n'has anat silenciosament.
Hem fet tantes coses juntes! I ens n'has ensenyat tantes...
Hem passat tots aquests anys, des de la nostra infantesa, la de'n Jaume i meva, fins ara elaborant els records que ens faran viure una mica més, a cadascú de la nostra manera.
Però aquests records ens faran companyia. Pensarem en la teva generositat, en la teva preocupació per nosaltres i en la teva il·lusió per les teves nétes.
Pensarem en la teva entrega a la família, en la música, en el valor que donaves a l'amistat, en el cant, en la muntanya, en aquell afany de sortir i de conèixer coses, en la teva lluita en els moments difícils, en el teu treball, amb penes però sense abandonar mai, en allò que et feia ser tu mateixa, independent; treies força d'on no n'hi havia i quan jo ja m'ofegava tu em donaves l'esperit per continuar.
Pensarem en el teu amor a Catalunya, de la que vas seguir molts del seus camins.
Pensarem en el teu amor a Catalunya, de la que vas seguir molts del seus camins.
Tornarem a Sant Jaume, tornarem a Montserrat, a Timoneda i a Cal Julià i tu hi estaràs present sempre.
Mama, en Jaume, la Maria, la Clara i jo et trobarem molt a faltar. Mama, acompanya'ns sempre
Tretze
Són tretze sospirs de retorn a la terra
dalt del cel llueix una nova estrella
i en les nits d'estiu, d'hivern o primavera
cantarem cançons agombolats per ella.
Tretze
Són tretze sospirs de retorn a la terra.
14 de març de 2011
És molt bonic. Una abraçada ben forta.
ResponElimina