Les busques del rellotge

A partir d'un text de Quim Monzó

L’ home blau s’està al cafè, fent anar la cullereta dins d’una tassa de poniol. Se li acosta un home magenta, amb aspecte neguitós.

• He de parlar amb vostè. ¿ Puc seure?
• Segui.
• No sé per on començar
• Pel començament
• El mes passat vaig seduir la seva dona
• ¿ La meva dona?
• Sí

L’home blau triga quatre segons a contestar

• ¿Perquè m’ho ve a explicar?
• Tinc necessitat de parlar
• ¿Perquè? ¿L’estima tant que vol viure amb ella? ¿Ella no l’estima i això el neguiteja?
• Veurà, miri, no és ben be això
• ¿És el remordiment, potser?
• Ens veiem cada dia. Per un mitjà o per un altre: avui en dia pots connectar amb tothom a tothora. Nosaltres ho fem i...
• ¿I?
• I...la qüestió és que això fa dies que dura. No sé si m’entén.
• ¿Quan la va conèixer?
• Fa un mes i escaig. 38 dies, 4 hores i 13 minuts per a ser exactes. Vostè era a Roma en viatge de negocis

Efectivament, l’home blau va ser a Roma fa un mes i mig.

• ¿Com ho sap, vostè, que jo era a Roma?
• M’ho va dir la seva dona. Compartíem el mateix ordinador a la classe d’informàtica: estava asseguda al meu costat. De seguida vaig tenir coneixement de la seva vida i situació. Amb prou feines em deixava escoltar les instruccions que ens donava el professor. Era un curs d’Internet...prometia ser interessant,... la seva dona va aprendre molt, sobretot a connectar. “S’han de fer contactes”, deia, “...això és el futur...”

Efectivament, la dona va fer un curset d’informàtica aprofitant que l’home blau era a Roma.

• ¿Què vol, doncs?- diu el blau
• Miri, em fa cosa...Ens trobem a les 9 al bar de sota casa seva, quan vostè ja ha marxat a la feina, i prenem un cafè amb llet. A les deu sóc altra vegada al despatx, treballo davant casa seva. M’envia notes per e-mail: una cada 10 minuts. Arribo a casa a les 7 i tinc totes les notes d’e-mail que m’ha enviat durant la jornada.
• És molt absorbent
• Sí, oi!!!- diu, content, l’home magenta, veient que l’home blau el comprèn
• Té ganes de treure-se-la del damunt
• És una bona persona, no cregui. Tant delicada, tant atenta, tant predisposada a tot, sempre al cas del que em passa, sap més que jo el que em fa falta, en fi, com li diria...
• No el deixa tranquil ni un moment, ¿oi? Si el veu sol, fumant, prenent la fresca, llegint el diari, estudiant, mirant el programa de televisió que més li agrada, el que sigui, immediatament se li estira al damunt i comença a fer-li magarrufes
• Veig que no cal que m’allargui gaire, vostè em comprèn. Veurà cal que faci alguna cosa. La factura del telèfon és astronòmica
• ¿De debò vol treure-se-la del damunt?
• Ajudi’m. No sé si ho puc resistir gaire més. Tinc deutes. Al despatx em fan mala cara. Aconselli’m!
• Res més fàcil. Faci com jo. Deixi de defugir-la, no s’amagui, sigui amable, tendre, considerat. Estigui més per ella que no pas ella per vostè. Truqui-li, digui-li que l’estima com mai no ha estimat. Prometi-li que li dedicarà la vida sencera. Casi-s’hi.