![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKuD3kGrW-jGhKxfFjtoPFEyqkrdZy1c0eUbqgNdQZW4ZGdFp6lf0KIBrWqThl1lAMzTIr3G94gswDvaPU2_hpnJfutRjDbyi9ikqPRZUPmCiNbsXS3YgodRYaOXDGeU2QbZoyyJuLlR4/s200/Fornaguera+Prim114.jpg) |
Montserrat, Joan i Teresa
amb la mare Dolors i la tia Lola |
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxvoNwLjnah3bJR80aS2eLpuKCXN3_94Rl7GP9yCi2rwuSGnxyoGpJ37LNWqL8zBflVamxIIwuR5Rc4hlzzNk2wfMljvHSNejr_SE9W2WegvE7Ms8DlKEDOHQtfWLZM3H6HiB42Q_hGjw/s200/escanear0039.jpg) |
La Montserrat i en Llorenç
i la Teresa |
Avui és Santa Teresa. Tu, fa uns dies que vas marxar, el dia 8 d'aquest mes d'octubre tant estrany. Hem saludat la mort i la vida en el pas de dos dies. Recordo, Teresa, tieta, quan érem petits i venies a casa al carrer Anton Romeu a fer-nos companyia i, sobre tot, aquell any que vaig estar més malalta i tu vivies al pis de sobre casa i baixaves sovint. També vas viure una època a casa, abans de casar-te. Al llarg d'aquests anys hem tingut poques ocasions d'estar juntes però ens hem anat veient: veníem a Torredembarra i a Valls i vosaltres també fèieu una escapada a Badalona: tantes ganes que tenies de tornar-hi, eh!
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjABPUI1y7BcMCRFt7WEV5GuQQrKOjavpG2pOCAQIfFJRdTJ0AY1qdI468cAFjFNFlQmtlUL4-4RtwynArYsWiyIR0PQUU_49DHjF9LO4wEOtoNxurPJGaVUpqZiScAukVnJ8XRs_rFEoY/s200/IMG_0010.JPG) |
Montserrat i Teresa |
Eres la petita dels germans. La mama m'explicava que, quan ella festejava amb el papa, anaves a passejar amb ells i et duien al cine, que t'agradava molt! També m'havia dit que eres la "Teia", com un nom ben familiar.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHAWdUCfcOeBAuqnm1FDauwGt3OqBQvux8yzpKFcwDTolB72wQ6Yy0k58kh9kAhyphenhyphen-wXp-7qxgvbWvh1trvcAinx4DJ6vVvbP9t3pzzhtNoPYV90YdKWKenQRzGnLVGyEEYJbjwbwcdfXk/s200/Casament+Teresa+Fornaguera.jpg) |
La Montserrat amb la Núria i en Jaume,
la Teresa i en Fernando el dia del casament |
No has tingut una vida fàcil, vas néixer uns anys de guerra i vas sobreviure a la postguerra, les coses eren més complicades, però ara que remiro fotografies antigues us veig a tots rient, en les sortides a Montserrat amb els vostres pares i en els jocs del carrer; en aquell carrer d'en Prim del que estàveu enamorats, pel que quasi no passaven cotxes i podíeu jugar tranquil·lament; com han canviat les coses, oi?
Has tingut dos fills que tant estimat molt i t'han acompanyat sempre. I, malgrat la distància, Teresa, jo també t'he tingut sempre present.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisAQEZ_rvh3qoqKE-iUTRU_qrIZlV-X7m_tOiAXoo8jM6D1WWsgeubgVLnjhfhnPA4dbjueveoIy8-r-j_mNdCgZodb9WcJ6SN-RrmveqhRecJ0fCCVAEIjXNxbTYEUwJqTgSR8Lr49q4/s200/P77_2301_1144.JPG) |
Teresa, Montserrat, Joan, Jordi |
Un petó molt fort. No t'oblidis d'aquesta nebodeta i siguis allà on siguis, descansa acompanyada per tota la teva família.
Fins sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada