Avui s'ha fet a Montserrat la 47ena Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. 47 anys que els centres excursionistes continuen organitzant i pujant a Montserrat cada tercer diumenge de febrer per a afermar el desig i l'esperança de tot un poble que vol conservar els orígens i la identitat.
Tal com ha dit el pare Prior la llengua ens serveix per a comunicar-nos amb el món, per a identificar-nos com a poble i per a expressar els sentiments individuals.Cada llengua és una expressió clara de cultura, de manera de ser i d'enfocar el món; no hi ha llengües que sobrin, totes són necessàries perquè són la identitat de la mateixa humanitat, del ser "homo sapiens". La llengua crea riquesa i bellesa i germanor. És necessari que l'estimem, la respectem i la sapiguem parlar cada cop millor, conservant-ne tots els matisos, tots els girs i tot el vocabulari que es fa servir en els diferents indrets dels Països Catalans.
L'Antoni Dalmau, en el col·loqui, ha fet una exposició clara i sentida recordant tots aquells que han defensat la llengua i la cultura del nostre país: des de Pompeu Fabra passant per les entitats excursionistes, associacions culturals, escoltes, polítics, escriptors i poetes i gent individual. Són molts anys i veiem que encara és imprescindible anar pujant a Montserrat per defensar i afermar la nostra parla. Aquest any ha estat una entitat jove la que ha organitzat els actes, el centre Alpinisme d'Igualada, amb tot el seguici de gegants i unes grans senyeres. 
Reconforta veure com la gent jove continua la tasca iniciada pels pares i pels avis tot i que la mitjana d'edat que assisteix a aquests actes passa, normalment, de la cinquantena.
No ens podem adormir, cal continuar sent-hi tots, no podem estar cofois pensant que, com que les escoles ja ensenyen en català i les institucions malden per la sobirania pròpia, ja està tot fet. Fins i tot quan siguem un poble independent i sobirà caldrà seguir fent aquests actes en recordança del que ens ha de mantenir vius. La llengua és del poble, la conrea l'esforç i la vetlla l'esperança. Al moment de l'encesa, s'ha fet un minut de silenci en recordança de la lluita per la llengua i el país que va fer la Muriel Casals.
Poble català, segueix caminant!
Fins l'any vinent i tots els següents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada