Per la Serra de Prades

Després d'un bon cafè calent a Prades encetem el camí per resseguir els seus entorns en un dia núvol i fred. Tot i així, fa de bon caminar. Passem per l'ermita de Sant Antoni i l'ermita de Sant Roc i aconseguim un dels nostres primers objectius arribant a l'ermita de l'Abellera: un edifici de l'any 1570, incrustat en una cinglera de 1.020 m aprofitant una cova que havia servit d'aixopluc. Llàstima que no ens hi podem aturar massa ja que avui és dia de caça i ens han avisat que no ens entretinguem; no fos que ens confonguessin amb un senglar del que anem seguint el seu rastre, amb la terra remoguda.

El camí és agradable i passem per dins del bosc de pins altíssims, una roureda de roure reboll, alzines, estepa i bruc encara per florir. Aconseguim una pista que en lleugera pendent ens porta a la Roca del Gríngol, després de passar la font que encara raja del Mas d'en Pagès. Des de dalt d'aquest modest Cavall Bernat envoltat de roques tenim la recompensa d'una vista fantàstica per sobre els arbres. Des de baix, ningú diria que aquest rocam s'enlaire tant i ens fa sentir, per un moment, vigilants amatents del bosc.

Continuant la pista arribem a la Cova d'en Pere. Una bauma que ens podria servir d'aixopluc si el temps se'ns regirés. Tanmateix anem tenint estones agradables de sol. Aprofitem per encabir-nos-hi i estar arrecerats per a fer el dinar de motxilla.

Ens queda encara una mica més de pujada fins arribar al Tossal de la Baltasana, mirador excel·lent i més enlairat de les Serres de Prades. La taula d'orientació ens va situant: albirem el Pirineu al nord, la Serra de Cardó i al lluny els Ports, davant nostra la Serra de La Llena i a l'altra costat la Serra de LLaberia. Tot un espectacle de 360 graus. 

Iniciem la baixada per la pista que ens du altra vegada a Prades i descansem a la plaça on hi ha la font tant i tant fotografiada. D'aquí a dos dies, el temps haurà canviat els colors rogencs de la pedra pel blanc de la neu.