Diada de Catalunya 2016

 Avui he comprat el diari per esmorzar tot llegint articles i notícies. Sempre m'ha agradat fer-ho tot i que ara ja no el compro cada dia: el paper és cada cop més car en relació a les novetats que són poques: sempre hi ha variacions sobre els mateixos temes i d'aquí no sortim.

Quan he començat la portada m'he quedat reflexionant sobre una frase expressada pel Raül Romeva. No sé si l'ha dita així o és una simplificació. "Si demà omplim, acabarem el procés" I se m'ha ocorregut: i si no omplim, no,  senyor Romeva? M'he quedat una mica atònita, la veritat. Perquè si al cap i a la fi tot depèn de les "omplenades" dels 11 de setembre, anem llestos! Jo crec, no sé, eh!, però crec que omplir els carrers cada onze de setembre hauria de ser el resultat d'un treball continuat dels altres tres-cents seixanta-quatre dies de l'any i no, "el dia" que ens donen benzina per poder-nos anar barallant, discutint, i reflexionant sobre el sexe dels àngels fins el proper onze de setembre de l'any següent.

En aquest sentit, he vist al Facebook, avui també, unes declaracions de la Montserrat Carulla en que constatava l'anhel d'anar per feina "Jo aniria pel dret perquè a aquest pas no veuré la independència", diu ella. I jo li dono tot el suport! I més pensant que cada dia n'hi ha més que deixen de poder-la veure.

Continuant amb la portada, veig que una vintena de personalitats del món polític, cultural, acadèmic i periodístic, exposen les raons per anar a la Diada. Senyors, no es va a la Diada. Es va a la manifestació per reclamar la independència alguns, el dret a decidir uns altres o el que cregui oportú cadascú. Sempre havíem anat a la manifestació de la Diada i a l'acte del Fossar de les Moreres al matí amb els ponents que reivindicaven el mateix que ara en una trobada al darrera de Santa Maria del Mar, mirant al passeig del Born; ponents bandejats per molts dels que ara van a la Diada. 

També m'aturo a la pàgina 4 on hi ha un article de Odei A. Etxearte en el que defensa els "cinc anys de perseverança" i encapçala l'article assegurant que ja en van cinc. Doncs no, Odei, en són uns quants més! Perquè resulta que som molta gent que fa uns quants anys que "perseverem" anant al darrere de la manifestació que es feia fins l'estàtua d'en Rafel Casanova -ningú parla d'ell, ja- i arribàvem a l'Arc de Triomf. I hi anàvem al darrere de tot cridant, com avui, independència. Però al davant, n'hi anaven uns altres que se'n reien de la cua. Ara hi anem tots i penso que ha de ser això; és a dir, penso que encara en falten.

Tornant al senyor Romeva, també diu que la seva expectativa és que aquesta pugui ser la última diada. Doncs, no! senyor Romeva, jo penso anar-hi molts anys més a la manifestació i celebrar la diada, en record del 1714 i els que hi foren massacrats, en record de la gent anònima del segle XX que foren defensors de les llibertats de tots i dels que ens han deixat pel camí, perquè sense ells, no n'hauríem pogut fer cap ni la senyora Odei hagués pogut perseverar cinc vegades. I també perquè, tot i haver pogut aconseguir

l'Estat Català, el que desitja la Montserrat Carulla i tots els que hi anem any darrere any, caldrà recordar-ho als diferents governs i als diferents diputats del Parlament escollits com a representants del poble. I ara que parlo de Parlament: us heu adonat que a l'Estat Espanyol tenen "Cortes" i a Catalunya i la resta d'estats europeus tenen "Parlaments"?

O sigui que l'any 2017 i 2018 i 2019 i tots els que vinguin ens tornarem a trobar!
Per cert, al mateix diari, llegiu l'article "El Pays Catalan" es revolta", Occitània i el País Català del nord s'ho mereixen. Avui, també fan una manifestació per a reclamar el nom escollit per a la "regió": Occitània-País Català. Que tingueu sort!

Jo participaré amb la coral Poble que Canta als actes d'avui dia 10 a Sant Boi recordant la manifestació de fa 40 anys, i a Sant Joan Despí i demà al Fossar de les Moreres i a la manifestació de la tarda a Barcelona, perquè el poble que canta és un poble que avança, recordant allò de fa també 40 anys: Poble català posa't a caminar.

Una bona diada a tots!