 |
| Turó de l'Infern |
Amb els amics del Centre Excursionista de Badalona hem fet una petita però significativa volta pel Maresme, pujant a un parell de llocs emblemàtics en un dia en el que ens hem trobat amb núvols, ventada i sol. Hem iniciat el camí deixant els cotxes a la Font Picant de Cabrera de Mar i ens hem enfilat pe aquest sòl típic de la Serralada del Litoral, erosionat i relliscós, fins a arribar al piló que marca el
Turó de l'Infern, punt geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. En Jaume ens ha explicat la seva història: temps era temps, aquí dalt hi pujaven els convictes i d'altre gent que, segons els poders establerts, mereixien morir a la forca, i els penjaven tot fent un clot a terra dels que encara en queden alguns rastres. Nosaltres ens hem salvat de la forca i hem pogut tornar a baixar per enfilar-nos una mica més fins la creu del
Montcabrer tot passant per l'estesa d'antenes que hi ha abans d'arribar-hi.
 |
| Montcabrer |
 |
| Castell de Burriac |
El vent feia jugar els núvols. La negror conferia al paisatge unes llums admirables sobre el mar; a la plana, a les maresmes, un bon nombre de vivers i hivernacles. Al davant nostre la silueta inconfusible del castell de Burriac, onejant la senyera i darrera seu, talment com un sentinella, el macís encara nevat del Montseny. Cap al sud, la silueta retallada entre núvols de Montjuïc amb Barcelona al seu dessota. Hem deixat les coves Encantades per a una altra ocasió i davallem cap al Coll de Burriac on un monòlit de cinc metres d'alçada indica el Consorci de la Serralada Litoral i els pobles que el conformen: Argentona, Cabrera, Cabrils,Mataró, Premià de Dalt i Premià de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar.
Després de fer un mos, arribem al
Castell de Burriac per una pujada i un tram d'escales. Situat dalt d'un turó a quatre-cents metres sobre el nivell del mar, avui en dia està declarat com a bé cultural d'interès nacional. La seva història es remunta al 1023 i va ser una de les propietats de la comtessa Ermessenda de Carcassona esposa de Ramon Borrell I. Les vistes al quatre punts cardinals són magnífiques i ens donen idea del paisatge característic de la zona. Dominem el mar, la plana i la muntanya. Un bon lloc de guaita i de defensa en d'altres temps més tempestuosos. La senyera, ja gastada, oneja al pal. A tots ens vénen al cap records d'infantesa pujant al castell, encara no restaurat, i que, en el nostre món d'infants, ens semblava que conqueríem els dominis dels barons com uns herois que anàvem a salvar princeses.
El castell de Burriac, visible des de molta part de la comarca ens és un castell familiar, i, per a molts, exemple dels castells de sempre.
Deixem enrere el baluard i descendim fins a la Font Picant de Cabrera, ara clausurada, però recentment obert un berenador i lloc de fer una bona barbacoa els diumenges amb tota la família.
Retornats als cotxes ens arribem al poliesportiu de Cabrera de Mar on acabem la jornada amb un bon dinar. Una bonica sortida ben aprop de casa!
Amb els amics del Centre Excursionista de Badalona hem fet una petita però significativa volta pel Maresme, pujant a un parell de llocs emblemàtics en un dia en el que ens hem trobat amb núvols, ventada i sol. Hem iniciat el camí deixant els cotxes a la Font Picant de Cabrera de Mar i ens hem enfilat pe aquest sòl típic de la Serralada del Litoral, erosionat i relliscós, fins a arribar al piló que marca el Turó de l'Infern, punt geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. En Jaume ens ha explicat la seva història: temps era temps, aquí dalt hi pujaven els convictes i d'altre gent que, segons els poders establerts, mereixien morir a la forca, i els penjaven tot fent un clot a terra dels que encara en queden alguns rastres. Nosaltres ens hem salvat de la forca i hem pogut tornar a baixar per enfilar-nos una mica més fins la creu del Montcabrer tot passant per l'estesa d'antenes que hi ha abans d'arribar-hi.
Després de fer un mos, arribem al Castell de Burriac per una pujada i un tram d'escales. Situat dalt d'un turó a quatre-cents metres sobre el nivell del mar, avui en dia està declarat com a bé cultural d'interès nacional. La seva història es remunta al 1023 i va ser una de les propietats de la comtessa Ermessenda de Carcassona esposa de Ramon Borrell I. Les vistes al quatre punts cardinals són magnífiques i ens donen idea del paisatge característic de la zona. Dominem el mar, la plana i la muntanya. Un bon lloc de guaita i de defensa en d'altres temps més tempestuosos. La senyera, ja gastada, oneja al pal. A tots ens vénen al cap records d'infantesa pujant al castell, encara no restaurat, i que, en el nostre món d'infants, ens semblava que conqueríem els dominis dels barons com uns herois que anàvem a salvar princeses. El castell de Burriac, visible des de molta part de la comarca ens és un castell familiar, i, per a molts, exemple dels castells de sempre.
Deixem enrere el baluard i descendim fins a la Font Picant de Cabrera, ara clausurada, però recentment obert un berenador i lloc de fer una bona barbacoa els diumenges amb tota la família.
Retornats als cotxes ens arribem al poliesportiu de Cabrera de Mar on acabem la jornada amb un bon dinar. Una bonica sortida ben aprop de casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada