Badalona: Dimoni 26

No, no! No soc pas el dimoni que fa 26 en l'ordre ordinal. Fa una colla d'anys que tornem a la platja i ens hi plantem uns quants dies per controlar aquesta ciutat, que no només el batlle controla. 

De fet, no sé perquè porto el 26. Tampoc és que tingui jo 26 anys, amb aquest cos que tragino... qui s'ho creuria! Som l'any 2026, això sí! però enlloc hi han posat el 2000 al davant, que total, han sigut quatre dies des del 2000 cap aquí.

Que voleu que us digui, crec que aquesta vegada tinc una crisi d'identitat. 

No acabo de saber ben bé què represento, ni quin simbolisme m'han volgut donat, ni quina reivindicació faig, ni quina commemoració, ni... 

Em veig una mica mal girbat. Sí que tinc cos i cua vermells tal com escau a un bon dimoni, d'aquells que haurien de fer por, però tinc les banyes blanques. Espero que, exposat aquí a la platja, a ple sol, se'm rosteixin una mica, com la carn d'aquestes turistes que ja comencen a venir; vés perquè han de ser ells més que jo!

M'han ficat dins una cistella de bàsquet, així, rodanxó com soc, que no hi cabo. Ni hi entro ni en puc sortir. I si volien que jugues en aquest esport tan badaloní, no sé perquè m'han ficat les pilotes al terra sense poder-les tocar, que has de fer un esforç per veure'm els peus, tot i que ja sé que el bàsquet es juga amb les mans. Però, no puc agafar la pilota ni per fer una cistella de mig camp! I, ja em direu, no hi ha el verd i negre enlloc! Però, em direu, perquè verd i negre? Doncs, perquè soc a Badalona i a Badalona hi ha la Penya! Refot, ni aquesta il·lusió de vestir els colors més entranyables de la ciutat em volen donar!

Vaig vestit de... Em fa vergonya, eh! Vaig vestit d'Anís del Mono! Sense mono, sense una copeta d'anís! El mono que està una mica més enllà, al costat d'aquell pantalà, el pont del petroli que diu el batlle que sí, que segur que a partir d'ara arreglarà, aquell que està assegut còmodament en un pedrís i s'hi tira tot l'any sense fer res, però amb una ampolla a la mà, aquell amb el que tothom s'hi fotografia, ja em diràs, amb el color esgrogueït que té..., doncs, aquell fa més goig que jo. Que a mi, el vestit em va estret, vaja! I que no puc xarrupar ni l'Aigua de Badalona.

O sigui, ni Penya ni mam! Doncs, això és patir una crisi d'identitat, o allò que és més nostrat, deixar tothom content i tothom enfadat. Sort en tinc de la gent que es passeja pel meu davant, bicicletes i gossos inclosos. Que ara, ha,ha,ha, ja no es poden passejar per la carretera! Figureu-vos, volen fer de la Nacional II, "un boulevard", així en francès, que queda millor. Ha, ha, ha! I és veritat que ho tenen tot aixecat! No passen cotxes, ni Tusses, ni gent caminant. Que els badalonins i badalonines també tenen una crisi d'identitat, ha, ha, ha! Qui els fa passejar per una carretera quan tenen, aquí baix, la Rambla i el mar!

La Nacional II és la carretera que va des de Barcelona cap al país veí (la que surt de Madrid, és clar! que el corredor mediterrani va per llarg, ni jo el veuré!) i aquí, la gent es troba amb un tap per circular (que ja no us explico els maldecaps de l'aparcament). Oh, i la gent dels barris de Casagemes (el de la noia que m'està fent de traductora cada any, pobra!) i Canyadó, bàsicament, poden sortir, però hauran de fer una volta de nassos per entrar, ha, ha, ha! (A la noia que m'escriu, no li fa cap gràcia, no!). Ella diu: i perquè no arreglen primer el transport, l'aparcament i les maleïdes direccions de circulació, abans de fer un "boulevard"?

"Boulevard", ha, ha, ha! A veure si després faran un "Trafalgar Square", així en anglès que muda més i està de moda en l'idioma que parlen! O una "Plaça Roja"! Ha, ha, ha, que em pixo! Tinc el mar darrera i de tant riure i plorar, amb el soroll de l'aigua, constant, constant..,. ja sabeu,... encara hauré de girar-me i acostar-me a les ones!

Quan us dic jo que tinc una crisi d'identitat... M'agradaria poder marxar cap la nord, allà on diuen que la gent és neta, culta, no sé què...i feliç! Però llavors els germans de la congregació dels dimonis em dirien: com l'ocell que deixa el niu, així el dimoni que se'n va del seu indret... Però jo, ja ben lluny, em riuria de l'antiga saviesa d'aquesta meva desvalguda ciutat que cada any em crema a foc lent fent espetegar els coets. S'enlairen el coets, oh!, oh!, que tots hem de mirar, oh, oh, oh!, cridant aaaaahhhh! (mirant al cel i obrint la boca)

Com veieu, avui estic de bones, que plou i quan em vulguin cremar estaré remullat.

No us creieu, però, estic content perquè estic aquí, amb el mar que em bressola i la lluna que em ve a veure les nits, reflectida sobre el mar i amb el sol que surt darrere meu i fa colors de posta al meu davant. Estic trist perquè estic sol; sort que m'acompanyen els dimoniets dels nens i nenes de les escoles, que, pobrets, també seran cremats (llàgrima avall). Home, posats a consolar-se, també es veritat que m'acompanya el pas dels trens per les vies que tinc al davant. I no creieu, arribo a estar content i tot perquè fa una bona temporada que passen a l'hora que volen i hi ha hores que em deixen descansar una bona estona del seu sotragueig! Ha, ha, ha, ha, ha! (això vol dir riures més forts!)

Allà, més avall, també cremen ninots, però son molts i algun se'n salva cada any (sospir). Els coets els fan espetegar més que aquí, que de fet, tots vénen d'una mateixa tribu que els devia agradar el foc: uns fan falles, altres celebren Sant Joan amb fogueres, altres correfocs i altres fent patum, patum, patum... Ja em direu si això no són Països Catalans! Ui! Crec que he desvariejat molt, que si ve el batlle de la ciutat... em cremarà aviat.

Bé, doncs, badalonines i badalonins: encenguem el foc i que us faci profit l'anís, la Penya i "el boulevard".

Jo marxaré i ja vindré l'any que ve! Amb quina identitat?: Sorpresa! Potser vestit de boulevard, d'anís, de "Nino" com cridaven als partits: "Nino, Nino, Nino!" Ai, quins temps! (un altre sospir)