divendres, 19 de febrer de 2016

Cap al Santuari de Cabrera

Un matí fred ens trobem amb els companys de la secció de càmping del CEC per fer una altra sortida per paratges de Catalunya. Aquesta vegada ens arribem fins el Collsacabra en d'altres temps terra de bandits i bandolers. Avui trobem algun ramat pasturant tranquil·lament aprop de la masia d'Aiats on comencem el recorregut que ens portarà al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. La zona està coberta de faigs i boixos que ens ajuden a pujar pel Grau de l'Escaleta per salvar el desnivell fins arribar a les Cabanes d'Aiats i d'aquí al Pla d'Aiats.
Ens trobem amb trams nevats. El blanc de la neu destaca sobre el verd de l'herba que comença a brotar i la foscor dels faigs encara despullats. Estem encantats de trepitjar aquesta blancor que ens fa retornar una mica als jocs de criatures. Des del mirador d'Aiats tenim als nostres peus la plana de Vic, les muntanyes retallades i els cingles tan característics del Collsacabra, i al fons el Cadí, el Pedraforca i el Pirineu. 
El dia es manté ennuvolat però les llums del sol entre les boires li confereixen una sensació de solitud i pau.
Després de baixar fins al Coll de Bram enmig d'una espessa estora marronenca que fan les fulles caigudes dels arbres ens enfilem fins al Santuari. Uns, els més valents, per les més de 300 escales que hi ha al penya-segat; els altres pel camí empedrat de la Marrada, a poc a poc però sempre amunt.
El Santuari, situat sobre un cingle de 1300m, avui està solitari però amb la serenor del mateix paisatge. La vista és magnífica. Ens arribem pel passadís del Santuari al mirador i la taula d'orientació que ens permet ressituar, en un gir de 360 graus tot i que els núvols no ens deixen veure, a la llunyania, totes les muntanyes al nostre entorn: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigsecalm, el Bassagoda, el Canigó... Després, dinar a la fresca mentre la lectora de la colla ens explica la història del lloc, talment feien els antics monjos que s'aplegaven a l'hora de dinar a la sala capitular per escoltar el monjo recitar les lectures. Tot plegat amb bona harmonia dels que escolten.
A la baixada, una "clara" al bar de Cantonigrós i una satisfacció als rostres de tots els caminadors que tenim el convenciment d'haver passat una jornada excel·lent.
Esperem retrobar-nos els dijous per a aconseguir un altra repte.

3 comentaris:

  1. Núria, com sempre una descripció que m'ha agradat molt. I les fotografies també. Per molts anys així Núria bonica, Una abraçada des de la Conca.

    ResponSuprimeix
  2. Núria, com sempre una descripció que m'ha agradat molt. I les fotografies també. Per molts anys així Núria bonica, Una abraçada des de la Conca.

    ResponSuprimeix