La Festa del Badiu i la rateta

He tornat a remirar fotografies i he reculat uns quants anys. La Festa del Badiu comportava un esforç important d'organització, d'il·lusió i de treball comunitari. Muntar les paradetes no era cosa de broma, implicava tot un devessall d'activitats, reunions, idees i compenetració importants. I aquest esforç el fèiem tots: els caps, els nois i noies des dels llobatons fins al clan i els pares.

He tornat a veure la meva mare a la parada de la Rateta. Ara ja no es fa, "no és ecològica", no és "políticament correcte". Però jo recordo aquella estructura de caus tapats amb una baralla de cartes de la sort, l'anada a buscar una rateta blanca i petita que fos corredissa i no massa espantadissa. La recerca de regals i el muntar la parada amb els cartells i els globus. Recordo l'entrega de la família Valls, els pares i les nenes-la Carme, la Dolors, la Núria-, el matrimoni Capeta -en Miquel i la Teresa Oriol-, l'Anita Mateu, la meva mare.

Quedava maca la parada i n'estaven, n'estàvem, orgullosos.

I el dia de la Festa, esperàvem que la rateta es comportés i "aguantés" tot el dia, matí i tarda sense defallir, pobre!

Es repartien les cartes mentre es tenia la rateta tapada amb una caixeta al mig del parament i quan s'havien venut totes, es destapava i la rateta, cames ajudeu-me!, corria cap a aquí, cap allà, buscant un cau, un recés per estar tranquil·la. Ai!, aquell afortunat del cinc d'oros s'enduia un estoig, o una nina, o un penjador, tant li feia, però l'estona de misteri, d'il·lusió i d'espera s'ho valia tot.

Després, al capvespre, tocava desparar i endreçar-ho tot, ja cansats. No recordo què fèiem amb la rateta; alguna criatura se la devia endur a casa seva per cuidar-la i amanyagar-la.

La Festa seguia cada any, organitzada per l'agrupament escolta fins el 1975. El 1976 se'n féu càrrec el Congrés de Cultura Catalana i a partir del 1977 l'AAVV del Centre. Aquest any se'n celebra la 50ena edició. Moltes felicitats i que continuï!!