Ahir vaig participar en una xerrada interessant en el marc de la Jornada
de l'ACPEAP. Una reflexió sobre l'educació, sobre cadascú
de nosaltres i
sobre la situació actual que vivim en el nostre país. Una 
reflexió
d'esperança. Fèlix Castillo va parlar sobre la psicologia positiva i el
concepte d'impotència apresa, concepte que es refereix a la situació de
queixa constant, res depèn de nosaltres, no hi ha sortida..., i ens anem
ofegant. Quan es comença per la queixa deixes de tenir possibilitats de
prendre decisions i és important i necessari que decidim cap a on volem
anar, amb autonomia i interdependència. Com menys queixes, més
decisions pots prendre. Frase que em va interessar al respecte per
trencar aquesta dinàmica: "Ens hem de fixar en les coses que suren i no en les que s'enfonsen".
de nosaltres i
sobre la situació actual que vivim en el nostre país. Una 
reflexió
d'esperança. Fèlix Castillo va parlar sobre la psicologia positiva i el
concepte d'impotència apresa, concepte que es refereix a la situació de
queixa constant, res depèn de nosaltres, no hi ha sortida..., i ens anem
ofegant. Quan es comença per la queixa deixes de tenir possibilitats de
prendre decisions i és important i necessari que decidim cap a on volem
anar, amb autonomia i interdependència. Com menys queixes, més
decisions pots prendre. Frase que em va interessar al respecte per
trencar aquesta dinàmica: "Ens hem de fixar en les coses que suren i no en les que s'enfonsen".
En la psicologia positiva cal promoure l'autonomia personal,
l'expertesa, i el servei cap als altres en una dinàmica d'autogeneració,
fugint de l'educador com a interventor, com a manipulador de màquines
de diagnòstic per encarar projectes nous. I estem en un context que
possibilita això.
Comentava que ens hem de promoure cadascú de nosaltres, que hem de
començar per "cuidar-nos" a nosaltres mateixos per poder arribar a un
servei cap als altres assumint i anticipant les pors que el procés pot
comportar.
Penso en això en un moment en què l'educació, l'escola, els
professionals, tendim a veure les retallades, que són importants, sí,
les coses que no funcionen, el desànim, la impotència, moltes vegades
que, sense recursos, poques coses podem fer i penso que potser ens estem
acomodant un xic a aquesta situació. És difícil veure-hi amb esperança i
ja no diguem amb il·lusió, però, com a educadors, no podem ofegar-nos i
ens hem de fixar en les coses que hem anat construint, en les coses que
suren malgrat tot, ser capaços de prendre decisions i de continuar
avançant amb un esperit de creativitat.
Us recomano un article de La Vanguardia sobre el tema de la creativitat: http://www.lavanguardia.com/lacontra/
En aquest sentit, també es pot aplicar aquest discurs a la situació
d'aquests moments al país, on, amb esperança, desitgem una autonomia i
una capacitat d'autoregeneració per canviar les coses dins la nostra
societat avançant cap a una independència que ens faci més responsables i
més capaços de prendre decisions.
Vegeu també el vídeo: Cauen els murs, eleccions el 25N
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada