De jubilacions

Des de ja fa un temps, i més aquest últim any, estem retrobant vells amics i companys de viatge pedagògic en les celebracions de les jubilacions. Hem entrat ja en el període de temps que, no hi valen casaments, ni batejos, ni comunions, ni tant sols els aniversaris rodons,.. ara, el que es porta, són les jubilacions en un to totalment festiu. Ha estat la Maite, la Roser, la Nia, l'Araceli, la Isabel, i ara, l'Anna. Veure gent al teu voltant que et va deixant amb esperit de recomençar una altra etapa amb la mateixa il·lusió en que es va encetar la primera, fa goig, i, sobre tot, enveja!!

Les que estem en estat de bona esperança, esperem arribar-hi amb la mateixa joia i anem fent llistats de coses, aficions i activitats que ens donaran el plaer de gaudir de l'inici de la vellesa. Perquè, de vellesa es tractarà, no ho oblidem! Recordo la il·lusió de la meva mare quan va poder marxar del despatx i va encetar una vida nova que mai s'havia afigurat que durés tant: 23 anys d'aules universitàries, de coral, de sortides, d'amics nous i antics, de petits viatges, de petits plaers que va saber gaudir fins l'últim moment, amb aquella curiositat, amb aquelles ganes d'aprendre i d'estimar la vida!

Recordo ara l'Anna. Els moments en els que ens vem conèixer, a la Universitat, en les èpoques de corredisses per la Diagonal davant dels grisos, les reunions i assemblees de protesta, la lluita democràtica, el moment de les vagues, de l'assassinat de joves que lluitaven, del Puig Antich, i tants d'altres... Les estones que ens trobàvem nosaltres dues i el Ferràn per fer el treball sobre Creativitat que ens va valdre un notable. Després, ens vem retrobar a l'escola, ella al Llibertat i jo ja a l'EAP; quan va arribar al Centre de Recursos Pedagògics sempre amb l'esperit de servei cap als altres; els moments de les respectives direccions gestionant un incident amb escarabats i fumigacions que encara ens ocupa medicament. I avui, hem compartit amb ella les seves ganes de continuar treballant amb els més febles, amb els del risc social a l'Ateneu de Sant Roc i segur que portarà la tasca fins al final.

Ha estat un plaer haver-te conegut i treballat conjuntament tots aquests anys que sembla que no hagin passat.

Bona sort, Anna!!