Un nou curs ha començat. Els mestres ja són a les aules, no sé si tots, endreçant material, preparant i planificant i posant les coses a punt per a rebre els alumnes. L'alumnat, tant de primària com de secundària, ja espera tornar a veure els amics, omplir els patis de jocs, veure com serà la nova mestra i quina la dificultat del curs que s'enceta. Els pares desitgen ja fa dies que es pugui començar una rutina.
Els medis de comunicació, sobretot diaris i televisió, van plens de notícies de començaments de curs i això m'ha fet pensar. Sembla que l'escola, l'educació només interessen els inicis i acabaments de curs. La resta de l'any, res. Ni tertúlies tant nostrades avui en dia, ni debats, ni anàlisi o reflexió pedagògica ocupen planes ni interès televisiu. L'educació s'ha convertit en un posar-se la cartera, comprar llibres o treure's la cartera. S'ha convertit en un desgavell de números donats per l'administració pública o pels ensenyants. En unes queixes constants sobre horaris i vacances.
Què volem que sigui el país (i més si tenim en compte que esperem fer-lo de nou entre tots)?
Quines competències demanen als ciutadans, quins valors han de confegir la convivència?
Si, ja se'n parla de competències, normes que regeixen el currículum cada dos, tres anys? Canviant constantment l'estructura del que han d'ensenyar els professors i el que han d'aprendre els alumnes.
Com treballem amb els adolescents en una societat informatitzada i "en xarxa"?
Com poden compartir les famílies l'educació dels seus fills sense que esdevingui un estira-i-arronsa amb els professionals de l'escola?
Moltes altres qüestions estan sobre la taula de cada aula i hauríem de fer una aula d'aprenentatge entre tots compartint opinions i arribant a acords consensuats. Fer pedagogia durant tot el curs.
Als infants, joves, professionals de les escoles i serveis educatius, a les famílies: que tingueu un bon curs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada