He viscut esclau
setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per
França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra
aquesta esclavitud
tots els anys de la meva
vida adulta.
Una nació esclava, com un
individu esclau,
és una vergonya de la
humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà
lliure
si els seus fills no volen
arriscar
llur vida en el seu
alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut
victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders,
massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en
mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres,
amics!
Lluís Maria Xirinacs Damians
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada