Una illa que sorprèn. Un joc de llums i colors al voltant d'una muntanya emblemàtica feta volcà. Verds que destaquen sobre la terra pedregosa i negrosa de la lava ja solidificada que conforma camins i torrentades amb poca aigua però amb cactus que despunten i s'enlairen cap al cel blau. Tonalitats de terra marronosa, al voltant del Teide i vegetació exuberant. Tot florit. Pobles penjats, amb carrerons que sempre fan pujada, amb places on fa bo de seure per prendre un deliciós zaperoco fet amb cafè, canyella, llet condensada i licor, després d'haver conduit pels revolts tancats de les sinuoses carreteres que salven desnivells de més de mil metres. 
I el mar. Brau, petant contra la costa, aixecant ones i escuma blanca
fins a omplir les piscines naturals on la gent comença a banyar-se.
Paradís de surfistes, prudència dels menys avesats a aquestes latituds, admiració dels que estem habituats a la calma del Mediterrani; amb els espadats que cauen com gegants sobre les aigües
remogudes per l'onatge.
Tot ha estat una sorpresa en aquesta tranquil·la illa on hem estat voltant durant una setmana.
Ens ha faltat, i no per poca constància nostra, la pujada amb telefèric fins al Teide. Aquests dies, el volcà tenia ganes de jugar amb el vent i la gent de l'estació s'han vist obligats a tancar les instal·lacions. I la caminada pel cim.
Tanmateix, nosaltres que som perseverants, hem conservat, fins l'últim moment, la il·lusió i l'esperança. No l'hem deixat de veure per tots cantons i hem recorregut alguns del seus camins entre lava, pedruscall, cactus i flors. Encara conserva una mica de neu, alçant-se altiu enmig d'aquesta natura. Tot fet a mida humana.
Ens quedarà el record d'uns dies viscuts en bona companyia i el desig de continuar-la en d'altres paratges tot recomençant camins, compartint riures i noves rutes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada