Eisenach, Castell de Wartbrug, Mühlhausen, Església Divin Blasi, Ohrdruf,
Armstad, BachKirche, Dornheim, Weimar, Conservatori, Escola de Música,
Museu, Palau Ducal, Església Saint Paul, Köthen, clavicorni, Leipzig,
orgue, Església Saint Nikolai, ThomasKirche, cafè Zimmermann, Passió
segons Sant Mateu, estàtues i homenatges, Preludis, Fugues i Concerts,
cantates,.... noms lligats i units per un gran personatge històric, per
un geni de la música i per un itinerari, una ruta que segueix les seves
passes aquí a la terra: Johan Sebastián Bach. Ruta que comença al 
seu
naixement a Eisenach, del que hem celebrat els 331 anys del seu aniversari amb un concert a casa seva, que ha donat una visió actualitzada als nostres temps de l'obra de Bach. El grup Brookling Reader ens ha ofert una proposta agosarada que estem segurs li hauria plagut al Bach. La ruta segueix per pobles medievals i ciutats de
l'est de l'Alemanya, per les zones de Turíngia i Saxònia, per obres
musicals i per instruments com el clavecí, el clavicordi, el piano i
l'orgue, els preludis, les fugues, concerts i suites fins a arribar a
Leipzig amb les monumentals Passions i fins la pròpia tomba del que fou i
és el més destacat organista i compositor de la música.
I tot aquest recorregut per la història, pel pensament de la humanitat i
pel concepte musical de la mà de Te de Tertúlia, Viatges Baraka i Joan
Vives, flautista i comunicador, coneixedor de la vida i l'obra de Bach.
Ha estat un plaer resseguir durant sis dies, que s'han fet curts, llocs,
moments i situacions viscudes per en Bach que ha acabat sent un amic
per sempre. També ens han acompanyat en Mendelssohn, en Goethe, Schiller, Herder, Buxtehude, M. Luther, Schummann, en Liszt, en Telemann, la Maria Bàrbara i la Magdalena Bach; fins i tot els seus vint fills!
Recordo que de nena jo l'odiava una mica, en Bach. Els seus Preludis i Fugues al piano se'm resistien i em feien suar en els exàmens del Conservatori amb aquells senyors asseguts al voltant d'una taula fosca i escoltant; els meus dits tremolaven encara que tenia al costat la senyoreta Guitart que em passava les pàgines. Vaig començar a entrar-hi de jove, en les trobades de Taizé quan entraves a la carpa per meditar en silenci i senties la seva música acompanyant-te. I ara, de gran, és el meu compositor preferit, el que segueixo en el cicle de concerts al Palau de la Música.
Com he dit, ha estat un plaer: l'organització del viatge, la compaginació del grup, tot i que nombrós però sense cap problema, el servei de Te de Tertúlia i les explicacions, entusiasme i il·lusió del Joan Vives.
Han estat uns dies de vivències i sentiments, de coneixements i de percepcions, d'entendre una mica més el nostre temps a partir del que ens han deixat músics,
escriptors i pensadors. Hem escoltat orgues, clavecins, clavicordis i pianos tocats per gent entusiasta i hem sentit l'emoció enorme d'assistir al Concert de la Passió segons Sant Mateu a la Thomas Kirche de Leipzig en un dijous sant i amb la presència de Bach ocupant tota l'església amb un silenci i un respecte per part de tots els congregats.
Quan he arribat a casa he obert la tapa
del piano que fa temps que està força callat, i he tret la pols als
meus estudis de Bach. Penso que puc entendre i tocar millor la seva música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada