Mare de Déu de Montserrat

Demà, 27 d'abril. Demà, la Mare de Déu de Montserrat. Avui, la vetlla al Santuari.

Quantes vegades que hi vam pujar, a la vetlla! Era un regal! Plegant de treballar i cap amunt! Amb un parell de cadires plegables i un parell d'entrepans. Ens ficàvem tot entrant a la Basílica a la dreta, a diferència del Nadal; en un raconet, amb la cadira plegable. Quina il·lusió que et feia poder pujar! Els monjos mai no sabran la "fan" incondicional que han tingut! Recordaves les romeries que fèieu, de jove, amb els Carmelites i, sobretot, les anades a Montserrat en una cel·la, amb la família: el teu pare, en Jaume Fornaguera (també un fan de Montserrat!) i l'oncle Enric, i tota la colla. I ho explicaves amb tanta alegria, amb tanta enyorança, que em feies enveja i al mateix temps em traspassaves el desig d'haver-hi pogut estar jo també!

Seguíem la vetlla, organitzada i conduïda pels joves. El centre de l'església quedava lliure per a que els més joves s'asseguessin al terra, damunt l'estora, i al voltant, en els pocs bancs que hi quedaven, la gent gran i darrera, al costat o en un racó, els que pujàvem quan podíem, plegant de treballar, amb les cadires o banquetes portàtils. Abans de començar, i dissimuladament, menjàvem l'entrepà i sortíem per torns als lavabos que hi havia sota el claustre gòtic. Hi va haver anys que podíem quedar-nos a dormir si era un cap de setmana. Si no, al acabar, després de ballar alguna sardana a la plaça, en plena nit, altra cop cap avall, que l'endemà s'havia de tornar a treballar: la patrona de Catalunya, tot i ser la més ben parada, en detriment d'altres mares de déus, no ha estat mai festa en aquest país; tot ho hem celebrat treballant!

A tu t'agradava pujar-hi i les dues fèiem l'esforç! No ho fèiem cada any, però Déu n'hi do!

Alguns anys ens hi havíem quedat a celebrar el dia de la Mare de Déu. Només d'estar a dalt la muntanya ja estaves contenta i a mi m'agrada de veure-t´hi! Et trucava gent felicitant-he, força gent. És un dia que tothom recorda. A casa, posàvem la senyera, i encara ho fem, el dia de Sant Jordi i la traiem passat el dia de Montserrat; patró i patrona al mateix nivell!

Penso en tu, sempre. Ara, ja no truca ningú. Alguns anys he pujat a la vetlla i m'he quedat o n'he baixat. Una celebració que hem continuat fent tu i jo. Algun any, aquest no podré, t'he portat unes roses al cementiri; Aquest any he vingut per Sant Jordi; encara en tinc necessitat, jo.

Que la Moreneta ens ajuda a totes dues. Tu, que crec que hi estàs més aprop, li pots anar dient.

Felicitats! Que tinguis un bon dia! Jo, pensaré en tu, segur!

Rosa d'abril

Morena de la serra,

dels catalans prengueu el desig

de fer un país en pau!