República Catalana?

Jo m'he perdut molt. Ara parlem com si res d'eleccions autonòmiques. No les vam fer fa dos anys? No va sortir una opció que tenia un mandat? No hem fet un referèndum? No hi ha gent empresonada i castigada? No és va declarar la República Catalana divendres passat? (fa tres dies justets!). Ho dec haver somiat. M'he despertat després d'un cap de setmana i sento que tothom parla d'eleccions autonòmiques; comencem a fer campanya com si res, m'ensarronen 20 missatges de whatsapp, tots iguals, intentant-me explicar que les eleccions seran una meravella, que seran com si fossin un referèndum i que el 22 de desembre tot Europa ens reconeixerà i tots serem feliços i menjarem anissos.

Hem acceptat "la ley" que ens imposen i ara, macos, cap a casa que ja sortirem al carrer quan hi hagi eleccions autonòmiques. I ho hem fet en un temps rècord! Figura't en un cap de setmana s'ha diluït tot i tots correm a posicionar-nos per anar a les urnes convocades pel govern que fins ara hem dit que no era el nostre! Segurament no dec estar al cas, segurament se m'escapa algun fil (o molts!).

Entenc que el govern i el seu president siguin fora del país. El que no entenc és aquesta dependència de les eleccions autonòmiques. 
Entenc que ningú esperi assegut que el vinguin a buscar pres. El que no entenc és que no s'hagués pensat (o si?).
Entenc que no s'expliqui tot per no ensenyar la jugada. El que no entenc és la "comèdia" viscuda.

En aquests moments, i em dol, em sento manipulada per tothom: govern català i español, associacions i entitats. Ja em passarà, segur! D'això se'n refien! Tots!
I em tornaran a dir que vagi a votar que, ara sí, és la decisiva; em tornaran a dir que surti l'11 de setembre, que, ara sí, és la decisiva!... I tal dia farà un any!

Tant de bo m'equivoqui! Ho espero!

Sabeu que us dic: no m'envieu més missatges, per favor!, no penso mirar notícies ni seguir debats per la tele perquè, a part de cobrar, la majoria no saben què diuen.

Jo tornaré a somiar.

Somiaré que encara som una República, lliure, catalana, democràtica. Amb dificultats, sí. Reivindicant allò que creiem just: una vida decent per a tothom, una distribució més equitativa de la riquesa, un sostre i unes condicions mínimes de confort, una educació inclusiva on tots ens sentim part d'una mateixa societat: nens i nenes, discapacitats i intel·lectualment dotats, gent amb més sort i gent amb no tanta; cadascú des de l'esforç i des de les seves idees, possibilitats i capacitats. Somiaré un món on es pugui viure sense violència, amb respecte per a tothom. Somiaré un país on em pugui expressar en la meva llengua, on pugui llegir i anar al cinema i viatjar en el meu idioma.
Somiaré un país on la meva cultura i la meva identitat no siguin trepitjades ni escarnides.
Somiaré un mon internacional amb mirada catalana.

He cregut en la revolució dels somriures però, se m'han escapat llàgrimes.

He cregut en una esperança de pau però, he vist violència.

He cregut en aquest món però, m'he sentit fora d'eixe mon.

He cregut en la política però, m'he refermat en la meva opinió fora dels partits.

He cregut que les paraules deien pensaments però em refermo en el llenguatge del silenci.

Tanmateix, pel record d'aquells que ja no hi són, pel record dels que havien somiat com jo, pel desig de tanta gent al carrer, per l'esperança dels que vindran: continuaré somiant!

Pels anys que em queden, per un país que encara vull lliure i nostre: tornaré a somiar!

  

Bona castanyada a tothom!

Au, jovent! Via Fora! Via fora sometent!

Que la prudència no ens faci traïdors!