Poema per un 13 i 14 de març

 Flor d'aigua

S’obre ran de l’aigua

dels llacs, de neu,

petita flor que beu.

Recull l’aigua,

oberts els pètals

com cullera,

feta poncella.

Reposa ran de terra

com cada nit.

Assedegada,

torna a beure.

Les flors, amb l'aire,

arronsades les tiges,

com minyones silents,

viuen la solitud.

Les flors sense aigua,

la planta sadollada de set,

frescor endinsada.

Cementiri blau.

Núria Comas Fornaguera, març 2022