Les Caramelles

Pasqua Florida. Les caramelles surten al carrer. A pobles i ciutats, grans i xics entonen cants per places i carrers, trucant per les cases i esperant moments de joia i alegria. Les caramelles s'encomanen, l'alegria es comparteix, els cants agermanen, la festa és de tothom. 

No se sap ben bé com va començar aquesta tradició dels diumenges i Dilluns de Pasqua; a pagès és més present que a les ciutats. Trobades com les de Súria, Sallent, Sant Julià de Vilatorta, Organyà, Vilafranca del Penedès o Tuixén, fan reviure una tradició ancestral. La volta pels carrers de la vila, amb espardenyes i barretina, tot recollint els presents que ofereixen els veïns —una xocolatada, un vermut, un pernil, diners, una cistella de caramels, ous i viandes— que després es compartiran i menjaran tots junts en una celebració col·lectiva.

Els cants tradicionals acompanyats per instruments com la flauta, la flauta de pastor, el tamborí o la gralla i els tocs de les campanes, cantants amb tota la potència de la veu, amb un somriure als llavis i amb una sensació de germanor, fan que el dia sigui lluminós tant pels cantaires com pels que surten als balcons a omplir la cistella i per la població que es para al carrer per deixar passar la comitiva i seguir-la afegint-se al cant, al somriure i a la xerinola.

Deixada enrere la Quaresma, la Pasqua, fora del significat religiós, exemplifica també l'arribada de la primavera, la conquesta de carrers i places, l'aire lliure, els dies riallers, el despertar en companyonia. Les caramelles són sinònim de festa i són moltes les ciutats i pobles que veuen sortir els caramellaires ja de bon matí.

La cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. La ballesta ja està llesta!

"Ompliu-nos bé les nostres cistelles.

Sigueu persones nobles de cor.

Amb el gran cant de les Caramelles.

Dilluns de Pasqua ja ha tornat.

No tenim pressa

Sí, tenim pressa,

Buf, com pesa...!

Ai! La ballesta!

ja està llesta!"

Badalona, des de fa uns anys, també ha recuperat les caramelles que baixen fins a Baix a Mar des de Dalt la Vila, passant, aquest any, pels carrers de: plaça de la Constitució, carrer Sant Sebastià (amb una llaminera xocolatada), Quintana Alta, Barcelona, carrer de Dalt, carrer Fluvià, carrer Lladó, Riera Matamoros, plaça del Sol, Santa Madrona, carrer d'en Prim, Sant Pau, carrer de la Mercè, Sant Anastasi i plaça de la Vila. Amb una emotiva parada davant del Circol tot recordant l'Antònia Carbó, actriu i ànima de les festes tradicionals, que, ben segur, ens ha seguit portant el compàs i seguint el ritme dels nostres cants. L'any 2001 l’Associació Cultural SOCA-REL, en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Centre, l'Associació de veïns de Dalt la Vila i altres entitats, les van recuperar de nou. S'havien deixat de cantar a mitjans del segle passat. A la nostra ciutat, se celebra el Dilluns de Pasqua al matí. La cercavila de les Caramelles l’encapçalen els músics i les banderes de Badalona i Catalunya.

Una de les cançons més recordades, cantada fa anys per la Núria Feliu que la va popularitzar en el disc dedicat als cuplets, i que ens vam arribar a saber de memòria, fa així:

Al cel brillaven milers d'estrelles
Era de Pasqua l'hermosa nit
Al vent llençaven les caramelles
Cançons alegres entre el brogit

Quan el meu novio que era el solista
De l'Aliança del Poble Nou
Serio lluïa sa veu d'artista
Estava el barri ple com un ou

I jo escoltava des del balcó
Les dolces notes d'eixa cançó:

 
Per tu, tan sols per tu, xamosa nina
D'amor ardent el meu cor sent un goig diví

Que és gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi

 

Quan acabaren les caramelles
Va haver-hi un xàfec d'aplaudiments
I les guarnides i altes cistelles
Quedaren plenes en pocs moments

Vaig dar d'ous frescos, dotzena i mitja
I un bé i un ànec al meu xicot
Mentres li deia plena de ditxa
Veus si t'estimo que t'ho donc tot
Petons anava tirant-li jo i ell em cantava amb molta il·lusió:

 

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina
D'amor ardent el meu cor sent un goig diví
Que és gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi.

 

El segon dia de Pasqua anaren

A Badalona a menjar-se el bé
I al tornar al vespre tots ells passaren 

formats com sorges, pel meu carrer

Amb grans forquilles a molts se'ls veia
El meu tocava l'acordeó
I fent-me el murri, l'ullet em deia
Tot lo que vulguis et toco jo

I així cantava molt dolçament
Fent filigranes amb l'instrument.

 

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina

D'amor ardent el meu cor sent un goig diví
Que és gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi, soleta amb mi, ai, si

 

 

 

Sempre m'ha fet gràcia que sortís Badalona per aquí el mig! Però crec que és veritat que la gent tenia per costum venir a menjar-se el xai —potser a la Conreria, o a Canyet—, així com a l'estiu s'estilava venir-se a banyar als "banys i casetes" de Badalona i Montgat; com qui anava molt lluny d'excursió! (Potser a la gent de Barcelona els ha quedat aquest record i veuen el meu poble, convertit en gran ciutat i creuat pel tren, pel bus, pel metro, per l'autopista i pels carrers, com un lloc lluny, molt lluny de tot!).

Us deixo, doncs, des d'aquesta Badalona d'altres temps, amb les cançons de les Caramelles i una tradició.

Un goig haver-hi participat. Més activitats com aquestes fan falta, ànima d'un poble que, tot seguint les tradicions, vol conquerir la llibertat per forjar un futur esperançat per a tothom.

 

BONA PASQUA!