La ruta de la Capona amb calçotada

Som dijous i som al febrer. Una bona ocasió per aprofitar i caminar per les terres tarragonines, més exactament a l'Alt Camp, on, a més de caminar i conèixer el patrimoni de Catalunya, podrem degustar una calçotada al restaurant La Sort de Pont d'Armentera.

Una sortida de dijous feta en aquest dia estrany de febrer que es dóna cada quatre anys. I ja ens teniu anant primer a esmorzar al Pla de Santa Maria, per dirigir-nos, en acabar i amb els cotxes, cap a l'aparcament d'inici de la Ruta de la Capona.

Una ruta que ens descobreix tot un recorregut per cabanes de pedra seca, magníficament construïdes i conservades. Una volta circular d'uns deu quilòmetres de durada, sota un cel blau i un sol que escalfa, encara que a l'ombra es noti una miqueta de fresqueta, que ja va bé si pensem que només som a finals de febrer.

Els ametllers i arbres fruiters ja estan acabant la florida i comencen a estrenar brots de fulla nous. Els pagesos continuen les feines del camp i nosaltres continuem caminant en dies laborables.

Són moltes les cabanes que trobem al llarg del camí; perquè són totes en aquest indret tan agrupades és un misteri. Cadascuna una construcció diferent, la majoria de grans proporcions: barraques, cossiols, pous, murs i marges, arneres... tot un llenguatge ancestral que recuperem. Ubicades al bell mig d’una plana, entre pinedes, feixes de sembrat, oliveres i ametllers, es pot visitar tot l’any però resulta especialment vistós fer-ho a la primavera amb els ametllers florits tot i que aquest any s'han avançat. Edificacions que desafien el pas del temps, i que són el testimoni d'una època passada. 

La pedra feta art, com un element material únic per separar finques, per traçar camins, per proporcionar recer i aixopluc, per aprofitar l'aigua..., en definitiva per fer el mínim amb el màxim. Valorar i conèixer la importància d'aquestes edificacions és el millor reconeixement a la pagesia, a tantes mans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d'art, admirables per la seva simplicitat i bellesa.

La barraca de doble estança és la primera que ens trobem. En part una mica derruïda ja , al marge dels camps, entre pins, entre sol i ombra. Cal que hi entreu a lws barraques per observar que la perfecció de la col·locació de les pedres també es dóna a l'interior. Continuant l'itinerari ben senyalitzat, trobem al barraca de l'era de la Capona i la barraca gran de la Capona, la cisterna de la Capona i el cossiol de la Capona, les Arneres i, finalment, el Mas de la Capona, deshabitat i tancat, senyoriu de tot el terme, entre vinyes que esperen la brotada de les fulles i el naixement del raïm.

 Més enllà, les barraques de l'Augé  amb una bona figuera al davant de la porta; les barraques i cossiol de Cal Grauet i al cap d'una una estona més de pista ombrejada de pins, trobem a mà esquerra el cossiol de Can Soleta. Si hi mireu a través de les obertures al terra, podreu veure unes arcades interiors fetes també de pedra seca, amb una perfecció admirable, d'una construcció ben original per a guardar-hi l'aigua. Aigua en aquests moments escadussera. Fa més o menys un any, l'interior n'estava ple, d'aigua i ara tan sols una mica de fang mullat.

Passem altres barraques sense nom i arribem, enmig del bosc embardissat a la barraca galliner amb rastres de presència humana. Al llarg de tot l'itinerari,  n'hi deuen haver unes vint-i-cinc de barraques, pel cap baix. Algunes al mig dels camps, entre els ceps, amb difícil accés; altres mig enderrocades però conservant encara la forma i la presència.

I ens tornem a preguntar: què ho fa que n'hi hagi tantes de plegades en tan poc tros?

Una construcció de pedra seca és aquella que s'ha aixecat pedra a pedra, una sobre l'altra sense cap material de nexe entre elles, ni fang, ni argamassa ni ciment, conservant un equilibri entre totes. La majoria de les que vèiem tenen una volta rodona interior de pedres col·locades ja sigui horitzontal o verticalment. Normalment s'han fet amb la pedra sobrera dels camps, quan s'han despedregat per al seu cultiu i han servit com a aixopluc de pagesos i ramaders i com a estança per a guardar-hi les eines del camp. Les construccions més comuns són: Barraques i Cabanes, Camins i Carrerades, Marges, Pletes, Escales, Pujadors, Saltadors, Cossiols, Aljubs, Pous, Sínies, Trones, Arneres, Forns…

La ruta de la Capona esdevé un museu a l'aire lliure.

Es pot arribar, fent un petit desviament, a l'ermita grandiosa de Sant Pere de Gaià. Més que una ermita, una església. Desbaratada, sense teulat, amb les arcades interiors a ple sol, com un esquelet del que fóra. Una comunitat eremita que es fongué amb la comunitat de Santes Creus que podem veure al davant mateix. Una església que perdé el seu esplendor en pro de la ruta del Cister que tenim tan a prop.

Tornats a la pista principal, retornem cap als cotxes tot acabant de veure les darreres barraques que, tantes n'hem vist!, ja no ens fan aturar. Un altre dia, podem fer la volta al revés, que les darreres sempre queden mig camuflades als nostres ulls i més si tenim en compte que ens espera una bona calçotada per acabar la jornada.

Una calçotada que fem al restaurant La Sort del Pont d'Armentera, ben acollits i ben alimentats. Calçots tants com volem, aixecant el cap tot fent equilibris amb el ceballot acompanyat de la seva salsa, alçant el porró i posant-nos bé el pitet per no tacar-nos, que ja som grans! Després, botifarra, carxofes, patates al caliu, carn, postres i cafè. Ah! i per les vegetarianes una graellada de verdures! Sense deixar-nos la copeta de cava!

De tant en tant va bé treure el ventre de penes, de menjar a base d'entrepans i truita, d'aigua de cantimplora i croquetes fredes i de mandarines que aromatitzen les mans durant tot el trajecte de tornada.

Una sortida de dijous una mica especial que hem viscut en bona companyia i que ens ha deixat més alegres per fer el camí i les cues de tornada!

 https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-de-la-capona-127201223