Tretze

 El número tretze no t'agradava gaire, no! Però, ja en fa, precisament 13 aquest 2024.

Fa 13 anys vam tenir una tamborinada de pluja ben forta tal dia com avui, el 15 de març del 2011. Semblava que el mateix cel plorés i es revoltés amb el dolor. I, malgrat això, vas tenir companyia el dia d'avui fa tretze anys. Gent que va pujar a la muntanya àrida de Can Ruti des de Badalona, des de Barcelona, des de Sabadell; fins i tot des de La Bisbal de Falset i La Vansa. Tothom et recordava, tothom t'estimava.

El record perdura en alguns de nosaltres i el dolor també. Malgrat ens anem explicant coses; tu escoltes i ara jo parlo, ja veus! El temps passa. No sé qui va dir que mentre algú et recordi vius en el temps. Potser és veritat. Morirem quan ningú ja no pensarà en nosaltres. Tu, encara tardaràs una mica, em sembla; jo, crec, moriré aviat.

El dia 13, el teu 96é aniversari et vaig tornar a portar una planta florida; unes flors vermelles i petites, senzilles. Ja sé que no duraran gaire, però sempre te les porto naturals. No t'agradaven les de plàstic.

Pensa, noia, que d'aquí uns anys potser s'acabaran aquestes flors el dia 13, i el dia de la Mare de Déu, patrona teva, i per Nadal amb el verd de Timoneda. Però mentre, pujo la costa del carrer d'en Prim, aquest carrer on vas néixer i on encara hi ets. I xerrem una estona; amb tu i el teu gran amor.

Han passat coses aquests tretze anys. En Jaume és a Badalona, la Maria fa cintes amb la Dàlia i l'Ainur (els veig poc), la Clara ha tingut una nena, l'Erika, que tant sols té uns mesos (tampoc la veig gaire). No crec pas que vinguin a dalt del carrer d'en Prim tretze anys després que jo en marxi. Morirem el mateix dia que jo sigui dins el forat. 

Però ara, estic contenta de poder venir. Jo estic igual. Jubilada durant quasi 10 dels 13 anys. Fent algunes cosetes: pintura, cant, música, muntanya, associacionisme. Moltes coses em diu la gent: "No pares". Bé, saps, he decidit que aniré parant. Ja ho vaig fent. Potser deixaré el cant pel final, si aguanta la veu.

Però, parlem del pas del temps. No soc pas important, jo.

Tretze anys. Deu anys de jubilació. Setanta anys de vida d'aquí poc...

Tot ho pensem en nombre d'anys, d'aniversaris, de celebracions... I el temps l'ha inventat la humanitat. A saber si han sigut tretze. Hi ha moments que semblen tota una vida, n'hi ha que sembla que hagi passat ahir. Fixa't, també en fa 66 del papa. I continuem comptant.

Fa 13 anys ens vam dir físicament adéu. Fa 13 anys va ploure, molt. Fa 13 anys estàvem una mica atordits sense entendre gaire què passava. És difícil entendre la mort; o la vida.

Fa 13 anys que ens enyorem. 

Fa 13 anys que som encara aquí, esperant.